Una recerca analitza l'experiència espanyola en refugis climàtics com a exemple global

Un equip científic en què ha participat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) signa un "Comentari" de la revista Nature Climate Change sobre com protegir la població de la calor extrema mitjançant refugis climàtics, amb una atenció especial al cas espanyol.

En la publicació, liderada per la Missió Biològica de Galícia del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), hi han participat, a més de la UOC, l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua, el Basque Centre for Climate Change, el grup Georiesgos de la Universitat de La Laguna, el Grup de Climatologia de la Universitat de Barcelona i l'Observatori Fabra - Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

"La calor provoca unes 500.000 morts a l'any a tot el món, fet que la converteix en el risc ambiental més letal. Així, a mesura que els esdeveniments de temperatures extremes es tornen més freqüents, intensos i prolongats a causa del canvi climàtic, garantir el confort tèrmic ha esdevingut imperatiu per als governs locals, especialment a les zones i per a les poblacions més vulnerables. En aquest context, els refugis climàtics s'estan convertint en components crítics de les estratègies d'adaptació urbana", explica l'equip investigador, en què ha participat Elvira Jiménez Navarro, estudiant de doctorat dels grups Noves perspectives de Turisme i Oci (NOUTUR) i Sustainability, Management and Transport Research Group (SUMAT), de la UOC.

Els autors de la recerca detallen que, "per oferir una reflexió fonamentada sobre aquesta qüestió, de gran interès científic i rellevància social, hem elaborat un comentari amb perspectiva científica per aclarir el debat i contextualitzar aquest estudi". El text, disponible en accés obert, analitza com l'experiència espanyola en refugis climàtics pot contribuir a un debat global sobre com protegir la població de la calor extrema.

"Els refugis climàtics s'estan popularitzant com a mesura d'adaptació a les temperatures extremes. És essencial que compleixin unes característiques tècniques, socials i de governança perquè siguin efectius", reflexiona Elvira Jiménez, que fa la tesi sota la direcció dels catedràtics Pere Suau i Francesc González, del centre de recerca UOC-DIGIT.

Barcelona, la pionera

"El nostre país, amb Barcelona com a pionera, ha desenvolupat una de les xarxes de refugis climàtics més avançades del món, amb principis extrapolables a diferents regions i contextos. Aquesta experiència ha demostrat que els refugis climàtics poden ser una eina poderosa per reduir l'exposició tèrmica, però només si es consoliden com a serveis estables, accessibles i dissenyats per cobrir necessitats reals, i no com a mesures puntuals", expliquen els autors, que consideren que "en dissenyar-los és fonamental considerar factors ambientals com ara la temperatura, la humitat, la radiació solar i la velocitat del vent als espais exteriors, així com la capacitat de refrigeració passiva dels edificis en els refugis interiors".

"En Espanya, l'estiu del 2025 va ser el més càlid registrat i el segon amb més mortalitat atribuïble a la calor, amb més de 15.000 morts relacionades, de les quals més de 10.000 es vinculen a l'exposició prolongada a temperatures moderadament altes, els efectes de les quals s'acumulen fins i tot en absència d'alertes per calor. Aquesta realitat subratlla la necessitat de disposar de xarxes de refugis que ofereixin una protecció fiable durant l'estrès tèrmic prolongat, i no només durant episodis de calor intensa", consideren.

Els autors analitzen exemples de xarxes de refugis climàtics en evolució a Espanya, que inclouen bones pràctiques i àrees de millora en les dimensions de clima, persones i salut, i governança. Tot plegat, en col·laboració amb organitzacions com l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic (OECC), la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, la Generalitat Valenciana, el Govern de les Canàries o l'Ajuntament de Barcelona.

Diferents usos

"Els refugis poden acollir activitats culturals, recreatives i socials, servir com a espais per treballar, estudiar o descansar durant fenòmens climàtics extrems i actuar com a centres de resiliència comunitària, més enllà de ser simples instal·lacions d'emergència. Els estàndards d'accessibilitat, l'entrada gratuïta, els horaris d'obertura estesos i les condicions dignes són crucials. L'èxit operatiu depèn de la integració entre les alertes per calor, la gestió de la salut pública i l'activació dels refugis", assenyalen.

Tal com s'apunta al text, els governs locals solen ser els principals responsables de la creació i el manteniment de les xarxes de refugis climàtics, però el seu èxit depèn d'una xarxa d'actors compromesos, coordinats i apoderats.

"El que observem en el nostre entorn pot inspirar altres països, però cada territori ha d'adaptar els refugis climàtics al seu clima, als seus patrons de vulnerabilitat i a la seva cultura de l'espai públic. No existeix un model únic; l'essencial és garantir la justícia climàtica i la participació ciutadana", afegeixen els experts, "encara que la implementació requereix adaptar les estratègies a les vulnerabilitats locals, a les capacitats institucionals i a condicions socioeconòmiques diverses".

L'equip ressalta tres elements que han de guiar el disseny i l'expansió d'aquestes xarxes: el coneixement climàtic local, la integració operativa amb els sistemes de salut pública i la consolidació de models de governança que prioritzin l'equitat i la col·laboració institucional.

"Les administracions han d'enfortir el suport tècnic i econòmic a aquestes xarxes. La resposta actual a la calor extrema sol ser reactiva i ad hoc, però s'ha de transformar mitjançant una planificació contínua que integri les dimensions climàtica, social, sanitària i de governança. Només així els refugis climàtics es podran consolidar com a infraestructures de protecció, cura i resiliència urbana a llarg termini", conclouen.

"Cal una exploració i una pràctica més àmplies. En primer lloc, l'intercanvi de coneixements continua fragmentat, l'adopció de les directrius és limitada i hi ha poca evidència empírica sobre l'efectivitat real dels refugis climàtics a Espanya, fet que dificulta l'ampliació dels projectes pilot espanyols a gran escala. En segon lloc, encara cal transferir les lliçons específiques de cada context a diferents entorns, tenint en compte les necessitats locals, els recursos i les tradicions d'ús de l'espai públic i privat. L'efectivitat de les xarxes de refugis climàtics depèn de la governança local i del suport regulatori i institucional, així com de la participació comunitària, el finançament sostenible i una gestió adequada dels recursos En tercer lloc, és fonamental comprendre qui és vulnerable, a què i per què", avancen de cara al futur.

Per a Elvira Jiménez, investigadora de la UOC del programa de doctorat de Turisme, "l'anàlisi té un interès addicional per a les destinacions turístiques, ja que, a més de la protecció i el benestar de la població resident, pot millorar el confort tèrmic dels visitants".

Aquesta recerca s'emmarca en les missions de recerca de la UOC sobre Salut i benestar planetari i Transició digital i sostenibilitat i en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3 (Salut i benestar) i 13 (Acció pel clima).

Article relacionat

Royé, D., Amorim‑Maia, A. T., Jiménez‑Navarro, E., López‑Díez, A., Tobías, A., Martín‑Vide, J. i Olazabal, M. (2026). Pioneering Spanish experience in climate shelters practice. Nature Climate Change. https://doi.org/10.1038/s41558-026-02587-z

Recerca amb impacte i vocació transformadora

A la UOC entenem la recerca com una eina estratègica per avançar cap a una societat de futur més crítica, responsable i inconformista. Des d'aquesta visió, desenvolupem una recerca aplicada, interdisciplinària i connectada amb els grans reptes socials, tecnològics i educatius. 

Els més de 500 investigadors i investigadores i els més de 50 grups de recerca de la UOC treballen al voltant de cinc unitats de recerca centrades en cinc missions: educació al llarg de la vida, tecnologia ètica i humana, transició digital i sostenibilitat, cultura per a una societat crítica, i salut digital i benestar planetari.

A més, la Universitat impulsa la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Més informació: www.uoc.edu/ca/recerca