"Les plataformes digitals de cures es basen en el treball precari de les dones immigrants"

L'envelliment de la població, la incorporació de les dones a la feina i la crisi de l'estat del benestar han provocat una "crisi de les cures": hi ha un gran nombre de persones dependents que necessiten cures, i alhora falten cuidadors. Si als països del sud d'Europa aquest rol l'havien assumit tradicionalment les dones de la família, en els últims anys estan sent substituïdes per dones migrants que treballen en unes condicions molt precàries, que han empitjorat encara més amb la irrupció de plataformes digitals que organitzen aquests serveis. Cristina Barrial, investigadora predoctoral del doctorat de Societat, Tecnologia i Cultura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i membre del grup CareNet, del centre de recerca UOC-TRÀNSIC, ha investigat aquestes plataformes i ha publicat l'article Social reproduction and feminized platform labor: Care, domestic work, and migrant Agency in Madrid and Milan, que analitza l'auge d'aquestes plataformes i la marcada precarietat de gènere que representen.

D'on sorgeix el teu interès per les plataformes de digitalització del treball de la llar i de les cures?

La meva tesi s'ha anat transformant al llarg dels anys, però, en termes generals, se centra en les pràctiques col·lectives de les treballadores de la llar i les cures, i en les seves formes d'organització. Vaig triar Madrid, ja que és el lloc on resideixo i un dels contextos de l'Estat espanyol en què les associacions de treballadores de la llar han tingut més presència i visibilitat pública.

Dit això, l'article que he escrit juntament amb Ana Santamarina i Alina Dambrosio (Social reproduction and feminized platform labor: Care, domestic work, and migrant Agency in Madrid and Milan), analitza com les plataformes digitals s'insereixen de manera diferenciada segons el context local. Encara que Madrid i Milà, com a ciutats del sud d'Europa, comparteixen certes característiques, com l'estratificació del mercat laboral i la forta privatització de les cures, aquestes ciutats presenten trajectòries organitzatives diferents, cosa que influeix en les formes que adopta la plataformització en cada cas.

Per què estan en auge les plataformes digitals que ofereixen aquests serveis?

Aquest auge no es pot entendre només com una innovació tecnològica. Respon, sobretot, a una crisi estructural de les cures en contextos com Madrid i Milà, marcada per l'afebliment de l'estat del benestar, l'envelliment de la població i l'externalització de les tasques reproductives cap al mercat. En aquest escenari, les plataformes es presenten com a solucions ràpides i flexibles, però més que resoldre la crisi, la reorganitzen en clau mercantil: mitjancen i digitalitzen l'accés al treball domèstic, aprofitant un sector ja precaritzat, feminitzat i sostingut en gran manera per dones migrants.

"Als països del sud d'Europa la cura ha recaigut històricament en les dones de la família"

Per què aquesta crisi de cures és especialment greu al sud d'Europa?

Les dades mostren que el sud d'Europa concentra tant un nombre més gran de treballadores de la llar i les cures com una forta presència de treball en les plataformes. Això no és casual. En aquesta regió predomina un model de benestar familiarista: a diferència dels països del nord d'Europa, on l'Estat ha assumit un paper més central en la provisió de serveis públics, en països com Espanya o Itàlia la cura ha recaigut històricament en les famílies i, dins d'aquestes, en les dones.

Quan es combinen l'envelliment de la població, la incorporació massiva de les dones al mercat laboral i les retallades en serveis públics després de la crisi del 2008, la pressió sobre les llars s'intensifica. La crisi de reproducció social implica això: augmenten les necessitats de cura, però no els recursos públics ni el temps disponible per sostenir-les.

És en aquesta àrea geogràfica on han sorgit més plataformes d'aquest tipus?

Així és. El sud d'Europa s'ha convertit en un terreny especialment fèrtil per a l'expansió de les plataformes de treball domèstic i de cures, però no perquè siguin un fenomen exclusivament mediterrani, sinó perquè aquí troben un sector ja consolidat, històricament externalitzat cap a les dones migrants i marcat per la informalitat. Les plataformes no creen aquest mercat, però el reorganitzen i el digitalitzen, aprofitant les seves vulnerabilitats estructurals.

Quin és el perfil de les persones que treballen en les plataformes de cura oferint els seus serveis?

El perfil majoritari és el de dones migrants, sovint amb trajectòries recents al país on es troben o en una situació administrativa precària. Aquesta situació no la generen les plataformes, sinó que respon a l'estructura històrica del treball domèstic i de cures. Al sud d'Europa, aquest sempre ha estat un sector profundament feminitzat i racialitzat. En aquest context, moltes plataformes funcionen com a veritables "infraestructures d'arribada": ofereixen un accés ràpid a l'ocupació sense necessitat de xarxes prèvies, títols homologats o processos formals de contractació. Això les converteix en una porta d'entrada clau per a les dones nouvingudes, però també reforça la seva concentració en els segments més precaritzats del mercat laboral.

"La tecnologia introdueix noves formes de precarització"

El de les cures ha estat sempre un treball precari. La teva recerca demostra que les plataformes el precaritzen encara més. Per què?

És cert que el treball domèstic i de cures ja era un sector estructuralment precari abans de l'arribada de les plataformes, caracteritzat pels salaris baixos, la informalitat, l'escassa protecció i una forta dependència de l'ocupador. Però la tecnologia introdueix noves formes de precarització que se superposen a aquestes desigualtats històriques. Una que crida bastant l'atenció és com s'intensifica la fragmentació del treball, ja que, en lloc d'una feina relativament estable, moltes treballadores encadenen microserveis, amb temps morts, desplaçaments no remunerats i una cerca constant de nous clients. A més, s'externalitza encara més el risc: la responsabilitat d'aconseguir feina, mantenir una bona reputació digital i assumir cancel·lacions o canvis d'última hora recau sobre la treballadora. A més, els sistemes de valoracions i els rànquings generen una pressió permanent per acceptar condicions desfavorables per por de rebre males avaluacions.

És cert que les treballadores han de pagar per ser en aquestes plataformes?

No totes les plataformes funcionen igual. Algunes, especialment les intermediàries, operen mitjançant subscripcions o tarifes per contacte, de manera que les treballadores poden haver d'arribar a pagar per accedir a ofertes de treball, sense garantia d'aconseguir la feina. Altres plataformes de col·locació no cobren directament a la treballadora, però obtenen beneficis a través de comissions o models contractuals que també poden implicar formes de control i flexibilitat unilateral. En tots els casos, el que observem és una reorganització tecnològica de la precarietat: no la crea des de zero, però la intensifica, la fragmenta i la gestiona algorítmicament.

Tradicionalment, les dones migrants que duien a terme treballs de cures o neteja no s'havien organitzat per lluitar contra la precarització. Per què ara sí?

En realitat, les treballadores de la llar i de cures fa dècades que s'organitzen, encara que moltes vegades aquestes formes d'organització han estat invisibilitzades. A Espanya, per exemple, existeixen associacions i col·lectius amb més de vint anys de trajectòria que han lluitat pel reconeixement dels drets laborals, la ratificació del Conveni 189 de l'OIT o l'aprovació de la nova legislació que des del 2022 regeix el sector. El que potser sí que és nou és el context. D'una banda, la plataformització introdueix nous conflictes i formes de precarització que obliguen a reorganitzar estratègies. A més, en els últims anys hi ha hagut un cicle més ampli de mobilització feminista i de debat públic sobre les cures que ha generat més visibilitat i legitimitat per a aquestes lluites. D'altra banda, les mateixes eines digitals s'estan fent servir per part de les treballadores per teixir xarxes, compartir informació i articular respostes col·lectives.

Com s'organitzen per lluitar contra aquestes estructures que les precaritzen i les discriminen?

Les treballadores despleguen estratègies en diferents nivells, que van des del quotidià fins a l'obertament polític. D'una banda, hi ha formes d'organització informal molt esteses: grups de WhatsApp, Facebook o Telegram on comparteixen ofertes de treball, alerten sobre ocupadors abusius, intercanvien informació legal o es donen suport emocional. Aquestes xarxes funcionen com a veritables infraestructures de suport mutu enfront de la fragmentació que imposa la plataforma.

En ciutats com Madrid hi ha associacions consolidades de treballadores de la llar que articulen assessories laborals, campanyes públiques, accions performatives i espais de formació. En aquests espais s'analitzen col·lectivament pràctiques de les plataformes, com ara contractes irregulars o salaris per sota del mínim, i s'impulsen estratègies jurídiques i polítiques per fer-hi front. També és freqüent que moltes treballadores utilitzin les plataformes de manera instrumental: per exemple, per aconseguir clients i després establir relacions laborals fora d'aquestes, reduint així la dependència de l'intermediari digital.

La tecnologia, en aquest cas, també pot ser una aliada?

Sí, la tecnologia pot ser ambivalent. Intensifica el control i la precarització, però també facilita la creació de xarxes transnacionals, la circulació ràpida d'informació i noves formes d'organització. No elimina les dificultats per a l'acció col·lectiva, però sí que obre espais que les treballadores estan utilitzant estratègicament per sostenir-se i defensar drets.

"Cal promoure una major consciència social sobre les condicions en què aquestes dones presten els serveis"

Com podem lluitar, com a ciutadans, contra les plataformes en què es produeixen aquests abusos laborals?

Crec que és fonamental reforçar el marc legislatiu i la inspecció laboral, aclarint la responsabilitat de les plataformes quan exerceixen control efectiu sobre el treball i garantint que l'ocupació domèstica estigui plenament equiparada en drets amb la resta dels sectors, evitant així que la tecnologia operi en zones grises que faciliten l'externalització de riscos.

També és clau promoure una major consciència social: moltes d'aquestes aplicacions s'expandeixen perquè ofereixen comoditat i rapidesa, però cal preguntar-se en quines condicions es presta aquest servei i assumir que la cura és un treball essencial que sosté la vida i que no es pot organitzar sota lògiques de low cost sense conseqüències. A més, també és imprescindible donar suport a les mateixes organitzacions de treballadores i visibilitzar-les, recolzant les seves campanyes, difonent les seves demandes i apostant per models alternatius com ara cooperatives o intermediàries ètiques: és una forma concreta de disputar el terreny a les grans plataformes. En definitiva, no es tracta només de regular la tecnologia, sinó de replantejar col·lectivament com volem organitzar les cures i sota quins principis.

Quin t'agradaria que fos l'impacte de la teva recerca, en el pla social?

Crec que aquest coneixement pot servir per alimentar debats públics i processos legislatius més informats, aportar eines analítiques a les mateixes organitzacions de treballadores i contribuir a dissenyar polítiques que regulin les plataformes sense perdre de vista l'especificitat del sector de les cures. Però, sobretot, m'agradaria que servís per reforçar la idea que la manera com organitzem les cures és una qüestió col·lectiva i política, no una decisió privada gestionada per una aplicació.

Finalment, quins són els pròxims projectes que tens entre mans?

Ara mateix, el meu projecte més ambiciós és acabar la tesi doctoral i, sobretot, que sigui útil per a col·lectius com SEDOAC i Territorio Doméstico –organitzacions que fan costat a les dones que treballen en cures i a les treballadores de la llar–, que m'han dedicat generosament el seu temps i m'han permès formar part del seu dia a dia.

M'agradaria que el coneixement produït no es quedés només en l'àmbit acadèmic, sinó que també pogués servir com a eina per a les seves pròpies lluites i els seus processos organitzatius. D'altra banda, intento portar la recerca a altres espais més enllà de la universitat. Recentment hem impulsat, juntament amb Pablo Martínez i Leandro Alarcón, un videopòdcast anomenat Futuros Radicales, que consisteix en passejos urbans en què conversem sobre diferents problemàtiques de la ciutat. Intento continuar formant part de projectes que m'il·lusionin.

Bibliografia: Social reproduction and feminized platform labor: Care, domestic work, and migrant Agency in Madrid and Milan (Digital Geography and Society)

Barrial Berbén, C., Dambrosio Clementelli, A., & Santamarina, A. (2026). Social reproduction and feminized platform labor: Care, domestic work, and migrant agency in Madrid and Milan. Digital Geography and Society, 10, Article 100150. https://doi.org/10.1016/j.diggeo.2025.100150