Liam Caffery és professor associat de Telesalut i director de Tecnologia de Telesalut del Centre de Salut en Línia de la Universitat de Queensland. Fa poc, va venir a la seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al Poblenou (Barcelona), convidat per l'eHealth Center de la Universitat, per parlar de telesalut en el context australià actual. La seva recerca principal se centra en assajos pragmàtics de serveis de telesalut. Caffery, a més, té un interès especial en l'ús de la telesalut per a la salut indígena i la prestació d'atenció sanitària rural. També es dedica a avaluar l'abast d'aquest sistema des d'enfocaments multidisciplinaris que inclouen l'eficàcia clínica, les perspectives dels pacients, els aspectes econòmics, els aspectes organitzatius i els aspectes socioculturals, ètics i legals.
Així mateix, presideix el grup de treball de dermatologia de l'organització de desenvolupament d'estàndards DICOM, així com el grup de treball d'estàndards de tecnologia de la International Skin Imaging Collaboration: Melanoma Project. Aquest projecte és una associació entre l'acadèmia i la indústria i està dissenyat per facilitar l'aplicació d'imatges digitals de la pell amb l'objectiu d'ajudar a reduir la mortalitat per melanoma. També és vicepresident de la Societat Australiana de Telesalut i membre executiu de la Societat Internacional de Teledermatologia.
Em podríeu donar algunes dades a gran escala sobre la implementació de la telemedicina a Austràlia? Quin és l'estat actual, pel que fa als principals desafiaments i oportunitats?
Considerant que la telesalut referida a la COVID-19 representa prop del 20 % de la prestació d'atenció mèdica, hi ha variacions segons la disciplina: per a consultes mèdiques, tant de metges generals com d'especialistes, és molt més elevada que per a la resta dels professionals de la salut: dietistes, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals... Les consultes telefòniques i per vídeo són les formes de contacte predominants d'aquest mètode d'atenció a distància que tenim avui. El telèfon representa el 87 % de les consultes, mentre que el vídeo tan sols el 13%.
Ja disposeu de més de 20 anys d'experiència al Centre de Salut en Línia. Quina és la tasca principal que hi feu?
El Centre de Salut en Línia és un institut acadèmic que té tres àrees principals de treball: recerca, educació i prestació de serveis clínics. Impartim cursos universitaris tant de pregrau com de postgrau. Aquesta oferta sol ser de matèries optatives de telesalut en qualsevol dels cursos de ciències de la salut: medicina, odontologia, infermeria… També brindem educació professional contínua a la força laboral actual, generalment en forma de tallers, i duem a terme la capacitació en línia amb prop d'una cinquantena de lliçons allotjades en un sistema de gestió de l'aprenentatge. Els acadèmics del centre, a més, supervisen els estudiants de recerca de graus superiors (RHD), que a hores d'ara són uns dotze.
La nostra recerca està organitzada en diversos temes: COVID-19 i telesalut, avaluació del servei, teledermatologia, cures telepal·liatives, salut rural i remota, malaltia crònica, literatura saludable, salut indígena i salut mental. El personal acadèmic està format per nou membres. Cada tema de recerca està a càrrec d'un membre del personal acadèmic, i el personal acadèmic contribueix a un o més dels temes de recerca.
Actualment, oferim una varietat de serveis de telesalut clínica, inclosos programes escolars per a patologia de la parla i el llenguatge i teràpia ocupacional. El centre també és un proveïdor central acreditat del projecte ECHO, i brindem serveis de telementoria en cures pal·liatives, demència i salut mental. Així mateix, vam dirigir el centre de servei de telepediatria de Queensland durant més de 15 anys i vam fer més de 20.000 teleconsultes.
Vau ser el primer professional del món en publicacions sobre teleassistència. Com ho vau aconseguir? Quin és el secret de la vostra experiència?
El nombre de publicacions està relacionat simplement amb la longevitat. És a dir, el centre ha estat publicant sobre telesalut durant els últims vint anys. Ens associem amb moltes organitzacions d'atenció mèdica i sempre intentem publicar una avaluació del seu servei.
Sou expert en la implementació d'eines de telemedicina dirigida a aconseguir que la tecnologia que s'està desenvolupant sigui eficaç i sostenible. Expliqueu-me una mica més de què es tracta.
Probablement, no és del tot correcte, ja que veiem la telesalut com un servei més, no com una tecnologia. Gestionar la implementació és fonamental perquè un servei tingui èxit, ja que és molt difícil recuperar-se d'una mala experiència. La clau és dissenyar o redissenyar un servei adaptat a les particularitats de l'atenció presencial. El segon aspecte que s'ha de tenir en compte és assegurar-se que els metges estiguin completament capacitats. La capacitació no es limita només a l'equip d'atenció a distància, sinó que ha d'incloure l'optimització de les videoconsultes, consells i trucs per a la comunicació en línia, la comprensió de quins pacients i quines interaccions són susceptibles a la telesalut i quins no… I el més important, simular teleconsultes amb molta fidelitat a l'entorn clínic real abans d'intentar-ho amb un pacient real. El tercer punt és avaluar el servei: pot ser una avaluació formal que analitzi la rendibilitat clínica, o un enfocament menys formal, com l'aprenentatge reflexiu, en el qual fem que els metges reflexionin sobre com es pot millorar el servei. Això sovint ha donat lloc a millores espectaculars i a un augment de la complexitat dels casos que es poden gestionar mitjançant telesalut.
Des del vostre punt de vista expert, quines estratègies podem adoptar per convèncer els responsables polítics i els usuaris de la necessitat de la telemedicina?
Cal associar-se amb tants serveis clínics com sigui possible i avaluar els serveis de telesalut, de manera que es construeixi una gran base d'evidència que avali el canvi de les polítiques. La clau són les associacions clíniques. Així mateix, es necessiten grups de consumidors actius per augmentar la consciència sobre el tema i promoure el seu ús entre els grups polítics. No obstant això, el canvi de política és un camí llarg, tret que es produeixi un esdeveniment extraordinari com la COVID-19.
Com podem fer que els avenços siguin implementables per garantir la transferència?
Per garantir la sostenibilitat de la transferència, sempre s'ha de pensar sobre una qüestió des del dia un i no d'una manera tardana. Un punt de partida és l'avaluació que proporciona evidències del cost o l'efectivitat clínica d'un servei pilot. Invertir en educació de la força laboral també ajuda a garantir que el coneixement de la telesalut tingui una base àmplia i no tan sols uns pocs defensors. A més, ha d'estar legitimada per una organització d'atenció mèdica, que l'ha d'incloure com a part del seu pla estratègic i desenvolupar polítiques i directrius per fer costat a l'usuari.
Quina és la vostra experiència en relació amb l'avaluació i la intervenció a través de la telemedicina en infants amb trastorns del llenguatge? Quins desafiaments i oportunitats planteja?
Com a investigador de serveis de salut, no puc opinar sobre el coneixement disciplinari dels trastorns del llenguatge, però puc dir que les oportunitats que ofereix són més accés als SLP (Speech-Language Pathologysts) i a serveis subespecialitzats, i més conveniència a l'hora d'accedir als serveis (menys temps fora de l'escola i d'altres activitats, menys viatges i reducció del cost associat). La telesalut pot ajudar a abordar l'escassetat d'SLP en algunes zones, per exemple, en zones rurals. És més fàcil involucrar-hi diverses parts: professionals, famílies, mestres…, quan es reuneixen virtualment que en persona. El màxim desafiament és que la telesalut pot ser disruptiva i sovint implica canviar la manera com s'han fet les coses durant anys. Algú ha de prendre la iniciativa en el disseny i la implementació d'un nou model de servei. Sempre hi ha algú que es veu desafiat pel canvi: però això, cal gestionar-ho.