"Canviar els hàbits de salut és més senzill si sabem com funciona el comportament humà"

"Cada vegada és més evident que sense les ciències del comportament, i en particular la psicologia, serà difícil abordar els reptes de la societat que impliquen canvis en el comportament de les persones", explica Manuel Armayones, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i líder del Behaviour Design Lab del grup Psicologia, Salut i Xarxa (PSiNET), pertanyent a l'eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya. Armayones és un dels principals experts de l'Estat en disseny persuasiu dins l'àmbit de la salut digital.

En només dos anys d'existència, el Behaviour Design Lab —integrat també per les investigadores Modesta Pousada i Beni Gómez-Zúñiga— ha dut a terme una gran activitat: ha participat en diferents esdeveniments nacionals i internacionals, ha publicat diversos treballs, ha impulsat la creació d'una xarxa d'investigadors internacionals en l'àmbit del disseny del comportament, i ha col·laborat en projectes per millorar la qualitat de vida dels pacients, juntament amb organitzacions de prestigi com l'Hospital Clínic de Barcelona i l'Innolab de DKV, ubicat al Barcelona Health Hub.

El Behaviour Design Lab, adscrit a l'eHealth Center, centra la seva recerca i transferència de coneixement en el camp del disseny del comportament i la tecnologia persuasiva aplicada a la salut. Els models teòrics de referència del grup són el model de comportament de Fogg (Universitat de Stanford), la roda de canvi de comportament (University College de Londres) i el marc de disseny de sistemes persuasius (Universitat d'Oulu). Entre altres objectius, vol contribuir a fer que les persones incorporin hàbits de vida saludables mitjançant intervencions TIC, a més d'assessorar en el disseny de polítiques de salut pública en les quals el comportament dels ciutadans sigui una variable rellevant.

Tecnologia combinada amb el factor humà

"Una de les intervencions tecnològiques més efectives per ajudar a crear nous hàbits és l'aplicació mòbil. Per afavorir el canvi de comportament, necessitem aplicacions persuasives, que influeixin en actituds i motivacions, i afavoreixin el canvi que la persona vol assolir", explica Armayones. Les aplicacions poden enviar senyals i recordatoris, mantenir la motivació, facilitar comportaments saludables i fer-ho, a més, a gran escala.

L'investigador veu la tecnologia com una eina més, no com el centre de la intervenció: "Malgrat que el disseny i la bona experiència de l'usuari són essencials, no són suficients per si mateixos per promoure el canvi de comportament. El més important és que l'usuari entengui que darrere de l'aplicació hi ha persones que el volen ajudar a assolir els seus objectius de salut. La tecnologia és una eina més", assegura.

Els investigadors del Behaviour Design Lab s'enfoquen a línies de treball com ara les intervencions tecnològiques per reduir la soledat, els hàbits saludables per a persones amb discapacitat —ambdós projectes, en el marc de la Càtedra UOC-COCEMFE per a l'Autonomia Personal i la Salut Digital—, l'avaluació conductual d'aplicacions mòbils, l'avaluació conductual de projectes i programes, l'acceptació i l'ús de les TIC en pacients crònics, i la millora de la qualitat de vida dels pacients.

Un dels projectes dut a terme amb l'Hospital Clínic de Barcelona, en el qual també col·labora la Universitat de Twente (Països Baixos), investiga com la tecnologia pot facilitar que pacients amb malalties cròniques tinguin cura de la seva salut. Els investigadors de la UOC també col·laboren amb la Unitat d'Experiència del Pacient d'aquest hospital en el projecte anomenat Clí-Nit, que utilitza tècniques de disseny del comportament per aconseguir que els pacients puguin dormir bé a l'hospital.

A més, el grup lidera una recerca encarregada per DKV enfocada a trobar estratègies perquè les persones amb obesitat o sobrepès s'adhereixin a la dieta i l'exercici per poder millorar la seva salut.

"Canviar els hàbits de salut és més senzill si sabem com funciona el comportament humà", explica Armayones. L'estudi de les ciències del comportament, amb el suport de les noves tecnologies, té un enorme potencial per facilitar canvis en la societat, tal com destacava l'any passat el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, que va instar institucions i governs a invertir i fer recerca aplicada en ciències del comportament com a eina bàsica per assolir els ODS 2030. Armayones i el seu equip creuen en aquest potencial i l'orienten cap a la recerca aplicada a l'àmbit de la salut.

L'eHealth Center, el centre acadèmic de salut digital

L'eHealth Center és un centre acadèmic obert al món que vol capacitar i empoderar la ciutadania i els professionals mitjançant les tecnologies perquè liderin el canvi de paradigma en salut. Se centra en les persones i es basa en la recerca, la formació i l'assessorament per tal de contribuir al progrés i al benestar de la societat.

^{UOC R&I}

^{La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).} 

^{A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.}

^{Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC}