2024

"El percentatge de dones que treballen en l'àmbit STEM és inferior al 30 %, però això canviarà"

Lídia Merino, ajudant de recerca a BDLab de l'eHealth Center i mentora del projecte Technovation Girls

Lídia Merino: "Les nenes han de conèixer les TIC per poder triar si volen centrar-se en aquest sector"

22/04/2024
Teresa Bau
Lídia Merino, ajudant de recerca a BDLab de l'eHealth Center i mentora del projecte Technovation Girls

 

Lídia Merino és ajudant de recerca al Behavioural Design Lab (BDLab) de l'eHealth Center, on treballa en projectes de promoció de la salut, la salut digital i la salut mental adolescent, entre d'altres. També és mentora del projecte Technovation Girls, que vol impulsar les vocacions professionals tecnològiques entre les nenes i les adolescents. Merino ve del món assistencial i va treballar com a infermera a Catalunya i a Irlanda. En aquesta entrevista ens parla de la seva tasca a Technovation Girls i també de la recerca que porta a terme a l'eHealth Center.

En què consisteix el projecte Technovation Girls, del qual ets mentora?

L'objectiu és donar una oportunitat a les nenes i les adolescents d'entre vuit i divuit anys perquè experimentin i treballin amb eines de desenvolupament d'aplicacions mòbils, que és una de les àrees de coneixement STEM (les sigles en anglès de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La finalitat és que vegin que és un àmbit en el qual poden centrar el seu futur professional. Es tracta d'un programa internacional que es fa en diferents ciutats del món i a Barcelona es promociona en la xarxa de Biblioteques de la Diputació.

 Quin és el teu rol com a mentora?

Les noies han de desenvolupar una aplicació per donar resposta a un repte global relacionat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), ja siguin de salut, canvi climàtic, educació o altres. El meu rol és guiar-les al llarg de tot el procés, tant en el plantejament i el desenvolupament de la idea com en la gestió i l'organització del temps i del grup. Una altra mentora que treballa professionalment en l'àmbit STEM els dona suport en la part tècnica de programació de l'aplicació.

 En quin àmbit treballen les noies del teu grup?

 Estan desenvolupant un projecte dirigit a millorar la salut mental en l'etapa de transició entre la infància i l'adolescència (en la qual es troben elles), entre els deu i els catorze anys. Aquest és també l'objecte de recerca del projecte eHealthLit4teen, en el qual treballo a l'eHealth Center. El jurat farà una selecció dels millors projectes i els escollits participaran en un esdeveniment a Silicon Valley, on les creadores hauran de presentar-los en una final.

Com són les participants? Ja estaven motivades per l'àmbit TIC?

El grup de noies del qual soc mentora és molt potent. Tenen entre deu i dotze anys i estan molt motivades. Una d'elles ja té un referent proper i coneixements de programació, i per a ella aquest projecte és una oportunitat de millorar. Per a les altres noies, és una ocasió per conèixer aquest món. Tenen moltes ganes d'aportar i d'aprendre d'aquest projecte, en el qual podran desenvolupar habilitats com el lideratge i la creativitat.

 Creus que els programes que es fan per motivar les noies a treballar en el sector tecnològic estan tenint resultats?

Crec que és aviat per veure resultats d'aquests programes. Una dada objectiva és que, actualment, l'ocupació STEM de dones és inferior al 30 % a Espanya, però crec que això canviarà, tot i que serà un repte. L'important és que les noies tinguin referents i que puguin treballar en un tema que els interessi. Que des de petites ja s'introdueixin en aquest món i puguin triar si volen dedicar-s'hi o no, però que almenys l'hagin conegut. Un altre exemple que mostra que les coses estan canviant és que a les escoles de primària s’ensenya a tot l'alumnat a programar amb Scratch.

Abans de centrar-te en la recerca, t'havies dedicat a l'àmbit assistencial treballant com a infermera oncològica a Catalunya i Irlanda. Què aporta aquest bagatge a la teva feina actual?

Vaig començar com a infermera assistencial a oncologia, on vaig entendre la importància de les cures i l'atenció holística a la persona, però sobretot em vaig adonar de la significació d'evitar o endarrerir al màxim la malaltia, és a dir, de la promoció i la prevenció de la salut. En l'àmbit de la salut mental és més difícil fer arribar aquest missatge. La informació i la divulgació són fonamentals perquè les persones puguin identificar si els està passant alguna cosa i cercar ajuda, i també perquè tinguin el coneixement i les eines per mantenir-se sanes i prevenir aquestes patologies.

Participes en el projecte eHealthLit4Teen, dirigit per la investigadora de l'eHealth Center Eulàlia Hernández i que té com a objectiu utilitzar les xarxes socials com a eina per millorar la salut mental i emocional dels adolescents. Per què creus que han augmentat els problemes de salut mental entre aquesta població?

 És difícil respondre amb certesa a aquesta pregunta; crec que hi influeixen diversos factors. Els determinants de salut són tots els elements modificables i no modificables que influeixen en la nostra salut, com la genètica, l'estil de vida, el nivell socioeconòmic o el lloc de residència, entre d'altres. En el cas concret de la salut mental dels adolescents, són factors com les relacions familiars i entre iguals, la soledat no volguda i la insatisfacció corporal, tal com ha identificat l'Agència de Salut Pública de Barcelona entre 2021 i 2022. Si aquests factors es veuen alterats, això pot influir en la salut. Un dels principals canvis recents va ser la pandèmia de la COVID-19, que va començar ara fa quatre anys. En el cas dels adolescents, que es troben en procés de canvi, d'exploració i d'autodescobriment i en una etapa en la qual les amistats i la socialització passen al centre, un confinament pot afectar negativament aquests determinants de salut. Tanmateix, també hi ha determinants que influeixen positivament en la salut. Un és l'alfabetització per a la salut. El projecte eHEalthLit4Teen té com a objectiu fomentar aquest aspecte entre l'alumnat d'ESO de Barcelona mitjançant una eina amb la qual conviuen diàriament, les xarxes socials.

Quins resultats heu obtingut fins ara?

Hem vist que els adolescents s'informen sobre salut mental a través de cercadors, parlant-ne amb persones properes i també, en menor grau, per mitjà de les xarxes socials. Les principals barreres que tenen a l'hora de cercar ajuda són la confidencialitat i la creença d'autonomia, i prefereixen clarament la presencialitat a les plataformes digitals.

En el marc del projecte, hem creat un repositori en línia amb recursos de salut mental i d'altres temàtiques específiques en format digital dirigit tant als adolescents com als docents i les famílies.

Com et vas interessar per la recerca?

Vaig fer el màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC, en què la recerca és un eix transversal en tot l'itinerari formatiu i amb el qual he après molt. No només he adquirit coneixements, sinó que també m'ha ajudat a fomentar el pensament crític i la creativitat. Això em va motivar a encaminar-me professionalment cap a aquest àmbit i, a partir d'aquí, he anat treballant en diversos projectes de recerca.

Per acabar, què destacaries de la recerca del BDLab?

Aquest grup treballa per descriure, comprendre i aplicar els principis i les tècniques que afavoreixen el canvi de comportament en salut mitjançant tecnologies digitals. De fet, la cura de la salut depèn de conductes; per tant, és important saber com s'han de promoure i facilitar aquestes conductes perquè siguin efectives. En l'àmbit del benestar infantojuvenil, això vol dir afavorir que els infants i joves tinguin cura de la seva salut i qualitat de vida.