El turisme sostenible pren embranzida

Foto: Steven-Lewis / Unsplash
08/02/2017
Raquel Font

El turisme sostenible es va obrint pas enfront del turisme de masses. Viatjar d'una manera ms respectuosa s una tendncia creixent que fa possible que les destinacions siguin espais millors per als qui hi viuen i per als qui les visiten. L'ONU ha declarat el 2017 l'Any Internacional del Turisme Sostenible per al Desenvolupament per tal de promoure un canvi en les poltiques i en les prctiques empresarials del sector, per tamb en els hbits dels consumidors, dels viatgers, amb l'objectiu d'aconseguir una indstria turstica ms responsable i compromesa tant amb la preservaci del medi ambient com amb el desenvolupament de les economies i cultures locals. Ho analitzen els professors experts de la UOC Soledad Morales i Pablo Daz.

El turisme s una de les indstries ms importants mundialment. Segons el Barmetre de l'Organisme Mundial de Turisme, el 2016 ms de 1.200 milions de persones van viatjar per fer turisme. s un sector que dna feina a un de cada onze treballadors de tot el mn i genera prop de l'11% del PIB mundial. Sembla lgic, doncs, que tots els pasos en vulguin treure partit. Per a quin preu?

I s que eI turisme s una de les activitats que t ms conseqncies per al medi ambient. Contribueix al canvi climtic, sobretot a causa de l'impacte mediambiental dels desplaaments, per tamb t un important impacte en l'entorn, tant per als espais naturals com per als habitants de la zona. Soledad Morales, directora acadmica del mster de destinacions turstiques, explica que, a mesura que hem anat prenent conscincia d'aquests efectes negatius de determinades formes de turisme, conceptes com sostenibilitat i responsabilitat han anat guanyant importncia.

Segons una enquesta de Booking.com, un de cada tres viatgers t la intenci de triar opcions ms respectuoses amb el planeta al llarg d'aquest 2017. I el 40% dels enquestats es mostren interessats a fer un ecotour, un viatge que inclou rutes ms llargues i panormiques i en qu es fan servir mitjans de transport alternatius. Segons el professor dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC Pablo Daz, «cada vegada ms la gent quan viatja busca autenticitat i viure experincies», per la qual cosa surten dels circuits ms transitats i s'acosten ms a conixer les comunitats locals i a conviure-hi. Aix els ajuda a prendre conscincia de la necessitat de preservar els costums d'aquestes comunitats i el seu entorn i, per tant, de practicar un turisme ms responsable.


Oportunitat de canvi

Soledad Morales defineix el turisme sostenible com «el tipus de turisme que no posa en risc les necessitats de generacions futures», s a dir, un turisme respectus amb el medi ambient, socialment sensible i econmicament viable. Aquesta professora de la UOC, que s experta en turisme sostenible, recalca que «no es tracta d'un producte, sin que t a veure amb com es gestiona un negoci turstic» i diu que «totes les formes de turisme han de poder ser sostenibles», per la qual cosa els agents implicats i sobretot les empreses turstiques han de posar l'accent en aquests tres aspectes: mediambiental, social i econmic.

Aquesta professora de la UOC est convenuda que «s una oportunitat que no es pot deixar escapar per a afavorir que el turisme contribueixi a millorar les condicions de vida de la poblaci del planeta».


Un model beneficis per a tothom

Tot i que el turisme sostenible en principi no necessriament ha de ser ms car, Soledad Morales reconeix que de vegades s'ha plantejat dins d'uns parmetres d'exclusivitat que l'han deixat fora de l'abast de molts ciutadans, per considera que «a la llarga s el model que ser ms beneficis per a tothom», perqu pot garantir als turistes tenir una experincia ms autntica i ajuda les comunitats locals a preservar el seu patrimoni –natural, social i cultural– i els seus estils de vida.

A ms, Morales remarca que aquesta forma de turisme «s viable en tots els contextos, pasos i modalitats turstiques » perqu la dimensi social i econmica del turisme responsable, que inclou el respecte per les comunitats locals i una distribuci ms equitativa dels beneficis, beneficia les comunitats ms necessitades. Als pasos en via de desenvolupament, els grans complexos hotelers coexisteixen amb projectes o productes de turisme comunitari que posen l'accent en la responsabilitat i la sostenibilitat. Sense nim de fomentar el turisme de masses, la professora de la UOC reconeix que aquestes dues formes de turisme no solament poden coexistir sin que fins i tot es poden arribar a necessitar, idea que comparteix Pablo Daz, que s del parer que «el turisme, quan est ms repartit, s menys perjudicial i que un turisme de masses controlat s necessari».

Justament la setmana passada es va presentar el Pla estratgic de turisme de Barcelona que, segons Soledad Morales, s un bon exemple de l'aplicaci de la sostenibilitat a l'activitat turstica perqu posa l'accent en aspectes socials, com ara que el turisme afavoreixi la millora de la qualitat de vida a la ciutat, tant per als ciutadans com per als turistes. Pablo Daz assegura que hi ha moltes capitals europees pendents de veure com Barcelona resol la problemtica generada pels apartaments turstics il·legals, especialment a Ciutat Vella, i alerta tamb del risc que comporta el gran nombre de creuers que arriben al port de la capital catalana, que s dels ports d'Europa que rep ms creueristes a l'any.


Col·laboraci entre la UOC i l'OMT

La UOC i l'Organitzaci Mundial del Turisme (OMT) tenen la voluntat de cooperar en la millora de l'educaci i la formaci en turisme arreu del mn. Per aix l'any 2004 van posar en marxa conjuntament el mster d'Estratgia i Gesti Sostenible de les Destinacions Turstiques OMT-UOC, que actualment t una quarantena d'estudiants matriculats. Aquest dimarts, 7 de febrer, han ratificat la col·laboraci amb una nova firma de l'acord per part del rector de la Universitat, Josep A. Planell, i el director executiu de la fundaci THEMIS de l'OMT, Omar Valdez.

Aquest mster, i tamb el grau de Turisme, estan acreditats amb la Certificaci UNWTO.TedQual atorgada per l'OMT/UNWTO, agncia especialitzada de les Nacions Unides. La UOC s la primera universitat en lnia del mn amb aquesta certificaci internacional.

Segons ngels Fit, directora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, «estem molt satisfets d'haver aconseguit aquesta certificaci, sobretot perqu l'hem obtinguda amb un 8,9 de nota, que ens situa per damunt de moltes universitats presencials que tamb tenen el TedQual. A ms, ens posiciona com a universitat referent en e-learning de turisme al mn».

 

#expertsUOC

Foto de la professora Soledad Morales Prez

Soledad Morales Prez

Expert/a en: Turisme d'esdeveniments, turisme responsable i turisme i cooperaci, desenvolupament.

Àmbit de coneixement: Geografia humana i regional.

Veure fitxa
Foto del professor Pablo Daz Luque

Pablo Daz Luque

Expert/a en: Sistemes d'informaci i TIC en turisme, promoci i mrqueting electrnic de destinacions turstiques, xarxes socials i turisme, economia collaborativa aplicada al turisme, desenvolupament i economia del turisme.

Àmbit de coneixement: e-turisme, e-destinaci, consum i economia collaborativa en turisme, desenvolupament turstic.

Veure fitxa

Enllaos relacionats