Veritats i mentides dels trastorns alimentaris

  Foto: Santiago Alvarez / Flickr

Foto: Santiago Alvarez / Flickr

27/11/2018
Redacci
Un 5% de la poblaci femenina adolescent en pateix algun i un 11% est en risc

La incidncia i la prevalena de l’anorxia nerviosa i la bulmia als pasos desenvolupats han augmentat els darrers cinquanta anys a causa, sobretot, de factors socioculturals. Segons l’Associaci contra l’Anorxia i la Bulmia (ACAB), entorn d’un 5% de la poblaci adolescent femenina espanyola pateix un trastorn de conducta alimentria (TCA) i un 11% ms est en risc de patir-ne un. Malgrat la prevalena dels TCA, encara hi ha molts tpics i mites entorn d’uns trastorns que no fan distincions entre classes socials, edat o sexe i que cada cop es presenten en edats ms primerenques. Les professores dels Estudis de Cincies de la Salut de la UOC Andrea Arroyo i Marga Serra ens ajuden a desmitificar falses creences sobre aquestes patologies, que si no es tracten poden arribar a provocar la mort.
 

  1. L’anorxia s un trastorn que afecta noms el sexe femen.

    Fals: si b afecta majoritriament dones, la professora Andrea Arroyo explica que el nombre d’homes afectats augmenta. Ho atribueix al fet que les exigncies socials amb el fsic, s a dir, tenir un cos atltic, musculat i amb poc greix, tamb existeixen en el sexe mascul. La prevalena en homes s deu vegades menor que en les dones, segons revela un article recent de dos investigadors polonesos publicat l’any 2017. De cada deu pacients afectats, nou sn dones i noms un s un home. Segons un estudi de la Universitat d’Oxford i de la Universitat de Glasgow, la percepci generalitzada que hi ha sobre el fet que noms les dones pateixen trastorns relacionats amb l’alimentaci fa endarrerir el moment en qu als homes els sn diagnosticats aquests problemes i reben ajuda.
     
  2. L’anorxia i la bulmia sn trastorns que es donen en l’adolescncia o en la primera joventut.

    Fals: l’edat ms freqent d’aparici de l’anorxia s la pubertat i la de la bulmia, la joventut; per en realitat els trastorns poden passar tant en la infncia com en l’edat adulta. En el 85% dels casos apareixen entre els 14 i els 18 anys; per tant, el 15% restant pot aparixer en qualsevol altra edat, segons dades que recull una publicaci de la Societat Espanyola de Pediatria Extrahospitalria i Atenci Primria.
     
  3. L’anorxia es detecta tamb en nenes.

    Cert: Arroyo explica que s’han detectat casos en nenes de noms nou anys, un fenomen que atribueix al fet que algunes d’aquestes nenes «no poden assumir els canvis corporals de la pubertat» quan aquesta es presenta de manera prematura, amb l’aparici de la menarquia (primera regla) per exemple en aquesta edat. A aquests canvis fsics s’hi suma el fet que durant l’adolescncia no tenen una identitat prou definida i sn «molt vulnerables» a pressions socials, als missatges publicitaris, i tendeixen a comparar-se ms el cos amb el del grup d’iguals. Un estudi del 2009 ja observava com l’edat d’inici dels trastorns alimentaris disminua progressivament.
     
  4. Hi ha ms d’un factor que desencadena els trastorns del comportament alimentari.

    Cert: les expertes parlen d’un conjunt de factors molt diversos que predisposen a tenir aquesta patologia, entre els quals n’hi ha de biolgics, socioculturals, psicolgics o interpersonals. La professora Marga Serra estableix una srie de factors que anomena predisposants, entre els quals hi hauria l’edat (la poblaci de risc seria la que t entre tretze i vint anys), ser dona, patir un trastorn afectiu, viure en un ambient familiar amb persones afectades per un trastorn de comportament alimentari o en el si d’una famlia amb addicions, ser molt perfeccionista o introvertida o haver patit maltractaments durant la infantesa... Un altre grup de factors, anomenats precipitants, inclouria la poca acceptaci dels canvis del cos durant l’adolescncia o emocions canviants que poden provocar falta d’autoestima. Tamb situa un tercer nivell de factors, que anomena estressants, com pot ser la mort d’un membre de la famlia o la separaci dels pares.
     
  5. Les xarxes socials poden empnyer a patir un trastorn alimentari.

    Cert: Serra explica que els grups de missatgeria mbil, Instagram o Facebook es poden convertir en eines perjudicials per a les persones que tinguin una certa predisposici a patir algun trastorn i poden fer-les allar i provocar que comencin a fer ximpleries amb el menjar. Serra recorda que aquestes eines de vegades s’utilitzen per a burlar-se de l’aspecte fsic sense donar la cara. Per aix, l’experta recomana educar b en l’s de les xarxes socials, a l’escola i en la famlia. Una enquesta feta al comenament del 2017 per la Royal Society of Public Health britnica va revelar que Instagram s especialment una xarxa molt perjudicial en aquest sentit, ja que fomenta les comparacions. Serra explica que es pengen deu milions de fotos noves a Facebook cada hora, fet que augmenta el desig de comparar-se amb altres imatges. L’experta afegeix que tant a Instagram com a Facebook apareixen imatges de cossos poc reals, i aix pot provocar una cerca de perfeccionisme que pot desembocar en trastorns d’autoestima i trastorns d’ansietat.
     
  6. L’anorxia i la bulmia sn trastorns amb una predisposici gentica.

    Cert: la professora Arroyo explica que hi ha estudis familiars i de bessons que conclouen que hi ha un risc incrementat de patir anorxia o bulmia si es tenen familiars que pateixen aquestes malalties. Una recerca amb 31.406 bessons suecs nascuts entre els anys 1935 i 1958 mostrava una heretabilitat del trastorn del 56%. No obstant aix, l’experta diu que no existeix un gen nic que sigui el responsable del sorgiment d’una anorxia o una bulmia, sin que ms aviat sn un conjunt de gens els que contribueixen a la transmissi gentica de determinades caracterstiques que fan que tinguem ms vulnerabilitat a patir un TCA o menys. Les expertes volen deixar clar que hi ha d’haver una predisposici de gens implicats que interaccionin amb un entorn que desencadeni el trastorn. Per exemple, una persona pot tenir una gentica predisposada a patir un TCA, per la malaltia pot no aparixer si no es tenen altres factors afegits.
     
  7. L’anorxia i la bulmia sn els dos nics trastorns de comportament alimentari que hi ha.

    Fals: a banda de l’anorxia (que es caracteritza per fer una dieta restrictiva amb el desig d’arribar a un pes per sota del normal i mantenir-lo) i de la bulmia nerviosa (que a diferncia de l’anorxia es distingeix per l’adopci de conductes de purga desprs dels afartaments per a no augmentar pes o disminuir-lo) hi ha altres TCA. Un s el trastorn per afartament, en qu s’ingereixen grans quantitats de menjar, fet que t com a conseqncia immediata el sobreps o l’obesitat. La professora Arroyo parla tamb del trastorn alimentari no especificat, que engloba trastorns menys coneguts, com per exemple l’ortorxia, que s l’obsessi pel menjar sa.
     
  8. Totes les persones que pateixen un trastorn alimentari estan primes.

    Fals: Arroyo afirma que les persones que pateixen anorxia s que es caracteritzen majoritriament per tenir un pes baix i pel fet que rebutgen tenir un pes adequat i saludable i no tenen conscincia de la primor excessiva a causa de la distorsi de la seva imatge corporal. En canvi, en altres trastorns com la bulmia i el trastorn per afartament, tot i que tamb hi ha una gran preocupaci pel cos, els qui els pateixen no es caracteritzen per una primor extrema, sin que hi ha casos amb un pes normal o un excs de pes.
     
  9. La persona que ha patit anorxia sempre en patir, encara que guanyi pes. No t cura.

    Fals: la professora Arroyo explica que hi ha un tant per cent de casos que normalitzen el pes, per no curen aspectes del seu mn intern, cosa que fa que el trastorn no acabi de desaparixer i que, per tant, la recuperaci sigui parcial. Per si la persona afectada se sotmet a un tractament complet i especialitzat que profunditzi en factors intrapsquics, les possibilitats d’alta teraputica i de curar-se sn molt elevades. S’estima que ms del 70% de les persones afectades per anorxia es recupera.
     
  10. Un aprimament sobtat i rpid noms s’explica per una anorxia.

    Fals: hi ha alteracions psicolgiques que poden anar acompanyades de fluctuacions en el pes. Per exemple, un perode de depressi major, un quadre d’ansietat o determinats tipus de cncer poden ser al darrere d’una baixada de pes significativa.