Aturar-se a pensar: una urgència en un món en hores crítiques

És el moment d'aturar-se a pensar. Ho afirmen així veus com la de la filòsofa Marina Garcés, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que considera que el tret diferencial del nostre temps és que «fem invivible la vida per al conjunt de la humanitat i per a la resta d'éssers amb els quals compartim el planeta, i d'una manera molt desigual per a diferents sectors de la població mundial».

L'emergència climàtica és un dels reptes contemporanis que exigeixen una resposta imminent, tal com va alertar el Panel Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic de l'ONU, que adverteix que el 2030 podria ser una data límit per a evitar una catàstrofe global a causa del canvi climàtic.

D'altra banda, la tecnologia evoluciona molt més ràpid que mai, i àmbits com la robòtica o la intel·ligència artificial tenen el potencial de transformar radicalment la manera com treballem, com ens organitzem i com es prenen les decisions clau.

Davant d'aquesta realitat, Marina Garcés, directora del màster universitari de Filosofia per als Reptes Contemporanis de la UOC proposa una reflexió sobre quatre àmbits:

1. L'ideal econòmic del creixement il·limitat. «El capitalisme ens ha fet creure que el progrés és un creixement il·limitat, que l'economia funciona si creix il·limitadament i, per tant, també que el futur és en el sentit d'aquest creixement sense límits», afirma la filòsofa en aquest vídeo. Segons la professora, en el nostre imaginari «el futur és allò que sempre és més enllà, una mena de línia a la qual ens podem anar acostant sense arribar-hi mai. I qualsevol cosa, siguin recursos o despesa, té valor si creix il·limitadament», explica. «Aquest plantejament és contrari als principis mateixos de la vida, que és finita, tant la individual com la del conjunt del planeta», considera Garcés.
    
2. La necessitat d'establir límits compartits. «Avui ens toca pensar de nou la finitud, és a dir, els límits, que són condicions de vida si els pensem de manera col·lectiva i compartida», afirma. «Fins on podem anar vivint com vivim? Fins on podem arribar consumint com consumim? Fins quan podem viure si ens creiem il·limitats en un món finit?», planteja Marina Garcés.
    
3.  Les conseqüències de l'individualisme. «L'individualisme és la base de la negació d'aquest món com un món comú», afirma. Per a Garcés, el món és un conjunt d'ecosistemes i també de relacions, que són presents en la cultura, en la política i, fins i tot, en àmbits que semblen privats, com l'ètica o la moral, ja que es recolzen en sistemes culturals. «Quan l'individu converteix tot això en recursos propis i privatitza la vida, el món s'esgota», considera. «Hem d'aprendre a relacionar-nos de manera igualitària i justa, tenir una idea compartida de món comú en què l'individu pugui abandonar l'individualisme i retrobar els vincles socials, culturals i materials amb les altres persones i amb la resta d'éssers amb els quals compartim el planeta».
    
4.  La confiança cega en la tecnologia. «Pensar que la tècnica ens salvarà i que els tecnòlegs aportaran les solucions que el món necessita és una visió que caracteritza molt la modernitat, però és una fal·làcia», afirma Garcés. «Només amb respostes tècniques no resoldrem els problemes del nostre temps, el que necessitem sobretot és formular bé aquests problemes», considera. En aquest sentit, «necessitem les humanitats, la cultura, les arts, la filosofia o el pensament teòric no solament per a córrer a trobar solucions, sinó per a parar un moment a formular els problemes d'una manera adequada». Es tracta d'una anàlisi que ha d'ajudar a identificar quins prejudicis i quines visions parcials contenen aquestes problemàtiques i poder generar propostes que aportin valor. «Primer ens hem de poder preguntar pel sentit i el valor de les propostes, i llavors les hem de trobar des de molts camps, sigui des del saber, la ciència o la tècnica», opina la professora.

La filosofia, una eina per a encarar els problemes conjuntament

Des d'una visió de la filosofia com a «eina inesgotable per a combatre les pors, anar fins allà on se'ns ha dit que no podíem pensar i obrir les caixes negres del nostre temps», Marina Garcés també en subratlla la capacitat d'ajudar a fer propostes de manera conjunta.

Aquesta visió integradora i pràctica també es trasllada a la concepció del nou màster: «Aposta per fer de la filosofia un espai comú, un espai d'interpel·lació, un lloc de trobada i no una disciplina tancada només per a filòsofs. Es convida els estudiants a treballar des de disciplines diferents del saber amb la filosofia com a eina», explica Garcés.

La voluntat que sigui un lloc de confluència entre ciència, tecnologia i humanitats ja s'ha concretat amb la col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per a facilitar que els enginyers industrials en puguin cursar assignatures. D'altra banda, també s'han establert acords amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i amb el Medialab Prado de Madrid per a contribuir d'aquesta manera a l'anàlisi interdisciplinària dels problemes del nostre temps.