El convidat impertinent

  Foto: Celia Aset

Foto: Celia Aset

20/12/2019
Article de Josep Llads

Tota previsi econmica necessriament incorpora elements d'incertesa. Dins la caixa negra de l'economia hi ha mecanismes ocults que encara se'ns escapen, per sabem que les expectatives tamb determinen la creaci i la distribuci de riquesa. Cotitzacions d'accions, deute pblic, divises i decisions d'inversi empresarial sn fruit de la confiana dels qui arrisquen el seu capital convenuts en all que tal vegada esdevindr.

Avui els escenaris publicats sn lleugerament ms optimistes que fa un any, constatada la incompareixena de les grans calamitats que alguns endevinaires havien predit. No s poca cosa, perqu les expansions econmiques no esdevenen recessions sense el disparador d'un greu desordre econmic o financer o una severa crisi de confiana. Per l'entorn actual s incert perqu cal governar una realitat complexa i canviant que exigiria una major coordinaci multilateral.

Comenarem l'any amb una fractura econmicament absurda a Europa. El perode transitori acordat facilitar que la materialitzaci del Brexit inicialment deixi sentir el seu rastre ms als mercats financers que a l'economia productiva. S'obrir un procs de negociaci incert, adreat a minorar l'impacte comercial de la secessi. Les complexitats de la governana europea i la coincidncia amb el debat sobre l'escanyolit marc pressupostari 2021-2027 avancen un cam sinus i no exempt d'estirabots. Per, tot i que la remor de fons no minva, la concreci de l'acord de separaci esvaeix incerteses i s hora d'aplicar a tort i a dret els plans de contingncia previstos.

El panorama transatlntic tampoc no estalvia riscos. Tot i la imprevisibilitat de les ocurrncies mercantilistes del «senyor dels aranzels», aparentment la seva administraci no impulsar mesures econmiques que perjudiquin les possibilitats de reelecci. Cal pensar que una certa commercium pax ser ms plausible a mesura que avanci l'exercici, per fora bo no arriscar-hi ni un psol. De tota manera, el deliri proteccionista ja ha tingut conseqncies de difcil reversi. El menyspreu per institucions i poltiques multilaterals ha desvetllat interessos geoestratgics regionalistes. Ho percep un comer internacional que evidencia la regressi en el lideratge occidental. A mesura que la fbrica industrial asitica refora els seus vincles interns i esdev ms autosuficient, impulsa acords d'integraci comercial, lliga aliances energtiques amb Rssia i inverteix en infraestructures i operadors logstics per obrir vies de transport ms eficients. Que la Xina esdevingui el palad de la globalitzaci desafia les estratgies comercials, inversores i tecnolgiques del nostre sistema productiu.

L'economia europea ha vist com l'esfric de la recessi picava al travesser, per no pot respirar tranquil·la encara perqu el partit continua obert. Malgrat comprometre's a revisar objectius i instruments de la seva poltica, la nova presidncia del Banc Central Europeu s conscient que la laxitud monetria serveix a la causa d'alleujar crrega financera als governs ms necessitats. Per tamb afebleix un sistema financer frgil, en transici lenta a la uni bancria i que aviat percebr la presncia de les bigtech al seu negoci. La convenincia d'un impuls fiscal s, doncs, un secret de domini pblic, per els qui podrien s'hi resisteixen pels dubtes que genera la indisciplina pressupostria dels socis que parlem llenges romniques i perqu l'economia planetria ja sura sobre un mar de deute. Malgrat aquests temors i aprensions, aviat brotaran plans d'inversi pblica en un Jap deprimit, a unes economies emergents sacsejades per la desigualtat social, als rebels britnics i probablement a una Europa d'interessos divergents per necessitada d'una transformaci digital i energtica que, ai las!, racionalitzar l's del treball a la indstria.

Ser tamb un any clau per a la crisi climtica, perqu s'arriba al punt de no retorn amb impactes que ja seran irreversibles. La dolorosa incapacitat per a assolir acords multilaterals i reconduir un risc econmic sistmic promour l'experimentaci, amb mesures adreades a accelerar el procs de descarbonitzaci i transici energtica mitjanant la intervenci directa o l's d'incentius econmics. Veurem noves regulacions, subvencions i programes d'inversi en tecnologies sostenibles, plans de reducci d'emissions i de reestructuraci industrial, canvis en fiscalitat, i tarifes i restriccions en la mobilitat urbana.

Hi ha, doncs, arguments de pes per a la inquietud i l'esperana. La desacceleraci econmica es confirma, per no est pas tot el peix venut. Els riscos no sn indefugibles, per convenen accions ben orientades. Fe exagerada en l'autoregulaci dels mercats, gesti deficient de la globalitzaci i visi ingnua de la tecnologia han engendrat una realitat social i poltica polaritzada. s temps de definir una poltica econmica que atengui als efectes distributius i acompanyi els canvis econmics de mecanismes de compensaci adequats. O la desigualtat esdevindr un convidat que no voldr marxar.

#expertsUOC

Foto del professor Josep Llads Masllorens

Josep Llads Masllorens

Expert/a en: Economia internacional, poltica econmica, economia regional i urbana, sistemes d'innovaci, hisendes territorials, models de negoci a internet i geografia econmica.

Àmbit de coneixement: Economia aplicada.

Veure fitxa