Què és la salut planetària i com pot combatre pandèmies com la del coronavirus?

  La salut planetària ajuda a combatre pandèmies com la del coronavirus

Foto: Brian McGowan /Unsplash

Els diferents països no actuen de manera prou coordinada en aquesta crisi, segons els experts

Cal impulsar la salut planetària, que analitza com el trencament i la sobreexplotació dels ecosistemes poden comportar problemes per a la nostra salut

Es necessiten plans d'acció que evitin els errors de les pandèmies víriques anteriors

Més del 80% dels països del món ja registra casos de COVID-19, la malaltia causada pel coronavirus SARS-CoV-2. La multiplicació de casos fora de la Xina, epicentre dels contagis, ha portat l'Organització Mundial de la Salut (OMS) a declarar-la pandèmia i a subratllar que, per tant, és un problema de salut d'abast global, i no solament dels països que registren més casos.

Tanmateix, a l'hora de lluitar contra l'expansió de la malaltia no hi ha una estratègia comuna, sinó que cada país ha optat per iniciatives diferents. «No tenim un criteri únic per a definir les mesures de protecció i quan s'han d'aplicar», explica Salvador Macip, professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. Segons el professor Macip, «l'OMS podria ser l'organisme que dictés els protocols relacionats amb les estratègies de salut que cal seguir a escala planetària, però de moment aquestes decisions es deixen als estats, que no actuen de manera coordinada».

Així, hi ha països que han optat per un confinament rigorós de la població, com la Xina, que va prohibir els desplaçaments a la ciutat de Wuhan, focus del contagi, i a tota la regió de Hubei, habitada per cinquanta milions de persones. Altres països, com Itàlia i Espanya, han adoptat mesures més progressives de confinament de la població, i hi ha estats com el Regne Unit on el Govern s’ha resistit a decretar el confinament de la població tot i que recentment ha decidit tancar les escoles.

Aquesta diferència de criteris dificulta molt la contenció del virus, ja que tenim un sistema econòmic i social molt globalitzat i la mobilitat de persones entre països és altíssima.

«Necessitem que s'estableixin estratègies globals per a encarar els grans problemes de salut planetària actuals. Això és especialment rellevant pel que fa a les malalties infeccioses, que, com veiem amb aquest coronavirus, poden tenir un impacte enorme en poblacions que no tenen mitjans per a enfrontar-s'hi», afirma Macip, que és autor del llibre Les grans epidèmies modernes (La Campana, 2010).

En la situació actual, mentre es treballa en l'obtenció d'una vacuna i d'antivirals que puguin ser efectius, l'única via de protecció possible és la conscienciació de la població per a limitar les vies de contagi, segons afirma l'article al blog dels Estudis de Ciències de la Salud de Salvador Macip i l'epidemiòloga Cristina O'Callaghan-Gordo, també professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Però hi ha dos aspectes més que també són crucials: analitzar les causes d'aquesta crisi i prendre mesures perquè no es torni a produir.

L'anàlisi del genoma d'aquest coronavirus fa pensar a la comunitat científica que el virus procedeix dels ratpenats i que s'ha transmès als humans en un mercat d'animals de la ciutat de Wuhan, segons l'article «2019-nCoV in context: lessons learned?», signat per Richard A. Kock, investigador del Royal Veterinary College, i altres científics, i publicat a The Lancet.

Tal com expliquen els autors d'aquest article, els virus de procedència animal han estat responsables d'altres epidèmies recents, com la del SARS, el MERS o l'ebola. En aquest sentit, la professora O'Callaghan-Gordo considera que «la disrupció dels ecosistemes i els canvis de producció d'aliments que faciliten el contacte entre fauna salvatge i humans en zones altament poblades afavoreixen l'aparició de noves malalties infeccioses que es propaguen amb rapidesa en un món globalitzat».

D'aquesta manera, la crisi sanitària actual «posa de manifest la urgència d'impulsar l'estudi de la salut planetària, que analitza com la disrupció i la sobreexplotació dels ecosistemes poden comportar problemes per a la nostra salut, i busca solucions basades en la interacció dels sistemes naturals, socials i econòmics», segons explica Ramon Gomis, director dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC.

Gomis considera que ens cal prendre consciència «que les nostres conductes tenen un impacte que pot afectar la salut de persones que viuen en zones molt allunyades del planeta», tal com explica en aquesta entrevista publicada a UOC News.

Cristina O'Callaghan-Gordo indica que és necessari «impulsar la recerca i que es formin en salut planetària no solament els metges, sinó també els professionals d'altres àmbits com les ciències naturals, la política, l'economia o la tecnologia, ja que els reptes actuals requereixen solucions interdisciplinàries i urgents».

 

Aprendre dels errors del passat

L'article publicat a The Lancet i el professor Macip coincideixen en el fet que no s'ha après prou de les epidèmies anteriors. «Hem desaprofitat l'oportunitat de preparar-nos per a la pròxima pandèmia, que, tal com temíem, ha tingut un impacte més gran que les anteriors», afirma Macip.

«És important que aquest cop no caiguem en el mateix error. Hem de formar professionals capaços d'analitzar els factors que afavoreixen l'origen de nous virus i que siguin capaços de dissenyar plans de contingència contra aquestes epidèmies», explica Macip.

Aquests plans haurien d'integrar factors ambientals, sanitaris, econòmics i socials, «de la mateixa manera que hi ha plans estàndard per a actuar en casos d'accidents nuclears o petroquímics», considera Macip.

Les pandèmies ja formen part dels reptes per a la salut planetària, i, segons Salvador Macip, «a falta d'un organisme que coordini les accions a escala global, cal que els governs i els sistemes sanitaris de cada país disposin del coneixement bàsic i tinguin capacitat d'interactuar entre ells i aprendre els uns dels altres, a diferència del que veiem actualment».

Tot i la gravetat d'aquesta crisi, «no és la pitjor pandèmia que podem imaginar, no és impensable que apareguin virus més agressius o infecciosos que el SARS-CoV-2, així que potser el pròxim cop haurem d'actuar més ràpidament per a evitar tenir moltes víctimes», explica Macip.

La recepta per a evitar-ho, segons l'expert, és «aprofitar per a preparar un conjunt de professionals de diversos àmbits que tinguin clar com cal actuar durant la pròxima epidèmia, i que estudiïn el que s'ha fet bé i malament en les pandèmies víriques anteriors».

#expertsUOC

Salvador Macip

Professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

Expert/a en: Ciències de la Salut

Àmbit de coneixement:

Cristina O'Callaghan

Professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC

Expert/a en: Ciències de la Salut

Àmbit de coneixement:

Enllaços relacionats