La comunitat UOC s'uneix al moviment "maker" per lluitar contra el coronavirus

   Foto: Immersium Studio

Foto: Immersium Studio

31/03/2020
ngela Casal
Participa al moviment en el qual milers de voluntaris fabriquen elements de protecci i els distribueixen a centres hospitalaris

Ms de 15.000 makers de tot l'Estat espanyol creen de manera altruista material sanitari de protecci que ja es fa servir en diferents hospitals. Coordinats per mitj de les xarxes socials i amb tecnologia com impressores 3D, aquests voluntaris pal·lien la falta de viseres, ulleres o mscares per a afrontar la crisi del coronavirus. Encara que fa ms d'una dcada que estan agrupats amb aquest nom, s ara quan aconsegueixen ms visibilitat. La comunitat UOC participa en aquest moviment des de fa temps, i els seus membres ara aporten, cadascun des del seu domicili, empresa o laboratori, la seva part de coneixement a la causa: la lluita contra la COVID-19. Per qui sn alguns dels makers de la UOC?

 

El CEO d'Immersium Studio, una spin-off de la UOC, Luis Villarejo, i membre de la comunitat Cervemakers, del municipi barcelon de Cervell, explica que molts, com s el seu cas, sn professionals de sectors relacionats amb la tecnologia, per tamb hi ha altres perfils. «En el col·lectiu hi ha una mica de tot: gent en edat professional que t vinculaci amb el mn de la informtica o del disseny industrial, qui est jubilat i s'ha dedicat a aquestes qestions o joves que s'interessen pel moviment», apunta. I qu fan? Els makers utilitzen la tecnologia per a dissenyar i fabricar, per mitj d'impressores 3D o tall lser, entre altres tcniques, objectes, i tamb busquen compartir coneixement en formats d'accs lliure.

A Cervell, els vens makers, per ara una vintena, se centren a oferir viseres a quatre centres sanitaris de la provncia de Barcelona. Cervemakers, l'entitat que els agrupa al municipi, va nixer fa menys de dos anys, per ha aconseguit que en pocs dies les impressores 3D funcionin a ple rendiment en diversos domicilis. Entre aquests domicilis, hi ha el de Luis Villarejo, amb l'aparell que va muntar el seu fill Vctor, d'onze anys, en un taller impartit per aquest col·lectiu. A partir de models de la comunitat, de manera «autnoma», destaca el seu pare, l'adolescent imprimeix viseres que ajudaran a protegir personal sanitari.

«s una oportunitat perqu sigui conscient de la situaci i se senti partcip del moviment solidari; que vegi que amb el seu coneixement, des de casa i coordinant-se amb altres makers, pot ajudar en una emergncia global», assenyala Villarejo, el qual s'enorgulleix que els makers sn un exemple de com la combinaci de «la disponibilitat de la tecnologia i la bona voluntat de les persones sense vinculaci professional» pot ajudar a afrontar aquesta crisi sanitria. Els implicats a Cervemakers han elaborat ms de 200 viseres en una sola setmana, ja que «cada impressora triga hores a imprimir cada visera», detalla Villarejo. Finalment s l'ajuntament, per mitj de les patrulles de Protecci Civil, el qual gestiona el trasllat de l'material al seu dest hospitalari. Actualment han lliurat unes 140 viseres a l'Hospital de Matar, de Bellvitge, de Molins, en residncies i en farmcies.

L'empresa que dirigeix, Immersium Studio, es dedica a generar experincies de realitat augmentada i virtual per a cultura, educaci, turisme i salut. Abans havia treballat en el desenvolupament de tecnologia educativa a la mateixa UOC. Desprs, la Universitat el va ajudar a crear aquesta empresa —amb Hubbik, la seva plataforma d'emprenedoria—, que cerca divulgar coneixement grcies a la tecnologia immersiva. Una mostra recent d'aquesta tecnologia sn els seus desenvolupaments per a una exposici que visibilitza un jaciment arqueolgic a Castelldefels (Barcelona).

L'ensenyament que aporta el moviment maker avui, i que els protagonistes esperen que es reconegui en el futur, s el de la solidaritat. «El valor de la solidaritat i de compartir coneixement s molt identitari d'aquest moviment. Per definici, quan hi ha alguna emergncia o tema social, qui pot col·labora. No passa ni un minut i la gent s'hi apunta», destaca Villarejo.

 

Algorismes per a subministrar material als hospitals

En un estat d'alarma, amb els moviments limitats, la distribuci de tot el material que es va produint de manera dispersa per tot el territori tamb s un repte. Diferents administracions pbliques o empreses s'encarreguen d'aquesta tasca, per tamb hi ha experts que treballen per millorar aquesta situaci. El grup de recerca Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, juntament amb l'empresa Fhios, desenvolupa algorismes intel·ligents per a «optimar la logstica de la recollida a domicili i el repartiment als hospitals».

Per a respondre a la petici d'un grup de voluntaris de l'rea metropolitana de Barcelona i sota la direcci del catedrtic ngel A. Juan, investigador lder del grup ICSO, els investigadors tenen una tecnologia que permet calcular computacionalment quin ordre ha de seguir la ruta de repartiment perqu sigui com ms eficient millor. Amb noms «uns segons de computaci», expliquen des del grup, s'ofereixen solucions «de qualitat» a aquesta difcil tasca de recollir centenars o milers de materials en molts altres domicilis de la comarca barcelonina.

 

La validaci dels materials s fonamental

Els makers, doncs, no van dubtar ja fa ms d'una setmana, al comenament de l'estat d'alarma, a posar el seu coneixement i la tecnologia que tenen en tallers o als seus domicilis al servei de la societat. Qu calia? Material sanitari. Milers de cervells van comenar llavors a treballar per buscar solucions, innovadores per factibles, a la manca de viseres o respiradors en hospitals de tot l'Estat espanyol. El nombre de voluntaris va anar creixent dia a dia fins als gaireb 15.000 que sn integrats en xarxes socials i pgines web com www.coronavirusmakers.org o http://3dcovid19.tech/. Des de totes les comunitats autnomes s'hi adhereixen persones que volen ajudar i que es distribueixen en grups, el ms nombrs dels quals s el de fabricaci. Majoritriament, sn impressores 3D les que funcionen a preu fet, per hi ha altres persones que treballen sobre els dissenys, en la creaci, en la decisi d's de materials i, tamb, en la validaci dels objectes per part dels professionals.

«Aquesta iniciativa es va generar fa anys perqu les persones tenien l'mpetu de fer-ho tot a casa i es van fer grups en qu s'ajudaven entre elles», remarca Sergio Morales, professor col·laborador del mster d'Indstria 4.0 de la UOC i ESUPT, i coordinador d'iniciatives Indstria 4.0 de l'empresa Fluidra. Perqu l'mpetu no es vegi frenat per la ineficcia, la coordinaci i la informaci sn fonamentals. «Cal fer un advertiment: tothom pot tenir una impressora 3D, per perqu una pea sigui til o perqu funcioni b ha de complir uns requisits».

«Cal anar amb compte», explica Morales, el qual per mitj de Fluidra s dins el moviment 3DCovidTech, que funciona entre el Laboratori 3D del Parc Taul i l'Hospital Universitari de Sabadell. Sn els professionals del Col·legi de Metges de Barcelona els qui validen els models que desprs s'imprimeixen en empreses (com Seat o HP) i domicilis. «Els metges revisen els models, tant de disseny com de material, perqu siguin funcionals, per exemple, en la desinfecci o esterilitzaci», relata el docent, el qual afegeix que hi ha un «control» de qu es va fabricant i de la logstica per a poder portar el material als centres sanitaris.

«La producci s sobretot de fungibles i s a discreci, fins que no se'n necessitin ms», apunta. Quan la crisi estigui superada hi haur, de segur, un reconeixement social d'aquests creadors, per els experts consideren que tamb hi pot haver un «canvi de paradigma». Morales destaca que, fins ara, «la impressi 3D s'ha fet servir per a prototips, abans de fabricar en massa, per a validar i millorar models». La capacitat i el mscul que mostra aquesta xarxa de coneixement aquests dies en pot millorar l'estatus. «Es va veient la seva versatilitat en la fabricaci. Ha hagut d'arribar una situaci com aquesta per a dir o aix o res. Servir per a donar-hi valor com un mitj ms de producci», explica el col·laborador de la UOC.

 

La generositat, a l'ADN dels makers

Susanna Tesconi, professora dels Estudis d'Informtica, Multimdia i Telecomunicaci de la UOC, subratlla el component de «generositat» dels makers. «El do it yourself s molt individualista, per aquest moviment es passa a la lgica del do it with others i s un espai de trobada i aprenentatge horitzontal. A l'ADN del moviment maker hi ha la col·laboraci, encara que sigui a distncia», defensa, i afegeix que el «contacte amb el territori» tamb s una caracterstica prpia d'aquest fenomen. Aix, els grups, diu, «identifiquen necessitats» properes i les intenten solucionar, sobretot en un moment, afegeix, «en qu hi ha dificultats per a moure'ns».

Posa com a exemples el cas de Bilbao, on es va fer donaci de proteccions per al personal d'ambulncies, o el de Castelldefels, on es treballa en material sanitari. Tesconi valora la «visibilitat» que donar al moviment aquesta aportaci a la crisi sanitria, per assegura que, com a pedagoga que dissenya programes educatius d'aquesta mena, ja hi ha moltes experincies en educaci primria i ensenyament secundari, i tamb en l'universitari, que fa anys que funcionen. Ara, preveu, «s'entn ms i es veur que darrere les mquines, que s'emporten molta atenci, hi ha persones. Aix s possible perqu hi ha molta gent que genera coneixement i que el comparteix».

«En aquests moments hi ha un torrent d'activitat maker». Amb una barreja d'orgull i preocupaci per la situaci, Csar Garca, que ha estudiat a la UOC, explica per mitj d'un vdeo de YouTube com sn aquests dies per al col·lectiu. «La idea s treballar per construir coneixement obert, amb llicncies lliures, de manera que qualsevol persona es pugui unir a aquests grups i aportar el que pugui», explica el tamb creador del podcast «L'Hora Maker», que fa molts anys que impulsa aquest moviment i que aquests dies est absolutament desbordat per la quantitat de persones que s'hi han posat en contacte i treballen amb una nica finalitat: combatre la COVID-19. Va ser el primer cap de setmana de confinament quan es va crear un grup per mitj de Telegram per dirimir qu podia fer per a ajudar el sector sanitari.

«El primer dia hi havia vint persones, el segent, cent, i el tercer n'hi havia mil...», exclama Garca, que defineix la situaci en aquests moments del moviment maker a l'Estat espanyol: «S'ha muntat una comunitat molt gran de makers que t ganes de col·laborar, de fer alguna cosa que sigui til». I, encara que ell s un ms i deixa clar que no s portaveu ni representant perqu es tracta d'una comunitat entre iguals, tamb detalla que no hi ha cap nim de lucre i totes aquestes tasques es desenvolupen de manera voluntria. Sense demanar res a canvi, milers de persones posen tot el seu esfor i creativitat per a elaborar viseres, cascs, ulleres i fins i tot respiradors, que encara estan en fase de proves a Astries.

«Ara el que s ms important s pal·liar mancances de subministraments i materials per al personal que est cara a cara amb la gent. No hi hauria d'haver ning que no tingui proteccions si est amb malalts», reclama. Les ganes d'ajudar sn tan grans que ara mateix no solament hi ha dissenyadors i fabricants, sin que tamb s'impulsen projectes de programari, aplicacions d'ajuda mtua o chatbots, fins i tot sense destinaci definida. «Tots estem creant, a veure com s'encaixa tot», admet, somrient, Garca al despatx de casa seva.

No obstant aix, el moviment maker de Madrid ha patit un revs aquests ltims dies, ja que la Conselleria de Salut d'aquesta comunitat, desprs d'haver donat el vistiplau per a un dels models de mscara de plstic, ha fet marxa enrere i ja no els autoritza.