Que no pari la festa: la COVID-19 genera noves formes de celebració en l'espai públic

La COVID-19 genera noves formes de celebració en l'espai públic

Foto: Patrick Robert Doyle / Unsplash

L'emergència sanitària genera solucions imaginatives que amplien tant els espais com les possibilitats de participació en esdeveniments, festivals i festivitats.

Des de la Feria de Abril de Sevilla fins a les festes de la Mercè de Barcelona, les administracions locals busquen solucions que permetin continuar celebrant aquestes festes en un escenari post-COVID-19, que imposa un marc de restriccions severes. La directora del màster universitari de Gestió Cultural de la UOC, Alba Colombo, recorda que amb l'emergència sanitària els grans esdeveniments culturals a Europa «es cancel·len, es limiten o agonitzen», com ha passat en altres sectors. Si bé hi ha àmbits com el musical o l'esportiu en què es pateixen conseqüències clarament econòmiques, també cal preguntar-nos què passa en els àmbits social i comunitari. Per exemple, en el camp de les festes de cultura popular també es pateixen uns efectes considerables, destaca l'experta. Malgrat tot, apunta Colombo —actualment investigadora principal d'un projecte de recerca europeu sobre esdeveniments i espai públic, el Festspace (Festivals, events and inclusive urban public spaces in Europe)—, en aquest àmbit s'observen algunes tendències que considera «enriquidores» i que apunten noves maneres de celebrar les festes en un escenari post-COVID-19.

Tot i les dificultats de celebrar festes i esdeveniments en un escenari d'emergència sanitària, que limita de manera molt estricta les aglomeracions, la «resposta comunitària» ha estat buscar alternatives i sortides imaginatives. Han estat, doncs, la societat, les comunitats de veïns i els col·lectius en pobles i ciutats d'arreu, que decideixen que «no volen patir la desaparició de la festa major o d'una festivitat significativa», ressalta Colombo, i que, per tant, aposten per altres formats i iniciatives. Per això s'han viscut experiències com la Feria de Abril o les festes de Sant Fermí de Pamplona, que han buscat alternatives que permetessin celebrar, encara que fos d'una manera diferent, la festa. «El que succeeix en aquest nou context és que la comunitat reconverteix la festa transformant l'espai i les formes de participació: això s'ha vist en terrasses i balcons, espais privats que passen a ser públics i de participació», subratlla Colombo, que és professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC. Aquests nous formats sorgeixen com a resultat dels canvis obligats en esdeveniments tradicionals, ja que les celebracions no desapareixen, sinó que s'adapten a altres espais que les facin compatibles amb la situació marcada per la pandèmia.

La creació d'esdeveniments als balcons és per a Colombo un dels aspectes més interessants que es podria mantenir en un escenari postpandèmia. «Es crea un esdeveniment amb la participació de diferents nòduls privats, que creen aquest espai públic, un espai que habitualment no existia o no era habitat i compartit.» Els exemples són múltiples i a Catalunya s'ha vist en llocs com Ripoll, Celrà, Figueres, Llagostera, Linyola o Tàrrega, on les festes majors han adquirit nous formats. En tots aquests casos, «l'espai privat passa a ser públic. Normalment balcons, finestres o terrasses han estat llocs privats per veure o ser vist, però amb aquestes iniciatives, aquests espais passen a ser espai públic des d'on els actors comparteixen una activitat i hi participen», apunta Colombo.

 

Necessitat de «sentir-se comunitat»

Colombo assenyala que la COVID-19 ha obligat a reinterpretar les festes i celebracions i a crear nous esdeveniments imaginatius, que tenen com a principal exponent el fenomen dels balcons. «Les trobades col·lectives, o les accions espontànies d'una persona que surt al seu balcó i canta l'ària d'una òpera o d'un músic que des de casa seva toca una peça per als seus veïns: això no existia, és fruit d'una iniciativa individual i espontània que fa la unió comunitària i que és la resposta social a una necessitat latent.» Aquestes situacions deriven d'aquest aïllament que es vol superar per «sentir-se comunitat». La pandèmia ha creat aquesta «aproximació i unió entre veïns» sobretot a les grans ciutats, on sovint les persones que viuen a la mateixa escala no es coneixen.

Aquests esdeveniments han sorgit al voltant de l'aplaudiment de les vuit del vespre per expressar suport als sanitaris. L'aplaudiment s'ha convertit en el motiu que ha fet que «tothom surti al mateix lloc, en el mateix moment, i això ha generat certes iniciatives i actes que han anat evolucionant al llarg dels mesos», explica Colombo, que ho valora perquè és un moviment que ha tingut lloc en l'àmbit fora d'internet, «una reacció immediata davant d'una situació extrema». L'experta considera que aquesta experiència deixarà petja i que una de les conseqüències principals és que «farà entendre a les persones que no tot ha de ser sempre igual». El fet que se celebrin actes i festivitats en què la participació pot ser diversa, pot permetre la inclusió de col·lectius que fins ara havien estat marginats, com ara persones amb mobilitat reduïda, discapacitades, dependents o gent gran, que així es poden integrar en la celebració i la festa d'una altra manera. Segons Colombo, la pandèmia ha demostrat que les innovacions són possibles i que es poden integrar un cop hagi passat l'emergència sanitària.

 

Desigualtats tecnològiques

Més enllà de l'experiència digital, Colombo ressalta entre les conseqüències de la pandèmia la generació d'esdeveniments per reunir persones en l'espai fora d'internet. També considera important aquest fet perquè «hi ha molta gent que no està connectada i és una realitat que hem de tenir en compte; hi ha molts barris de Barcelona, per exemple, en què el percentatge de capacitat tecnològica que té una família és molt reduït». Cal tenir-ho present sobretot si els pròxims mesos hi ha el risc d'un segon confinament. Davant d'aquesta possibilitat, Colombo creu que les administracions haurien de poder articular propostes amb més rapidesa, en el sentit que en el desconfinament ha estat més ràpida l'actuació per permetre l'ús de les terrasses que no pas la participació en esdeveniments culturals. «Un esdeveniment cultural fa de més mal controlar i és més fàcil que es descontroli una agrupació social que no pas un grup de persones assegudes en un lloc; hi ha hagut molta por que això es descontrolés», subratlla l'experta. En aquest sentit, les administracions també han establert regulacions específiques per a la revetlla de Sant Joan d'enguany.

De moment, en grans ciutats com ara Barcelona, l'emergència sanitària obligarà a descentralitzar les festes. Així, per exemple, per les festes de la Mercè, el piromusical, que es caracteritza per una gran aglomeració de públic a la plaça d'Espanya i a l'avinguda de Maria Cristina, pot ser que s'hagi de repartir en diferents punts perquè es pugui veure a tota la ciutat.

 

El projecte Festivals, events and inclusive urban public spaces in Europe (FESTSPACE) ha estat finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación a través del programa Humanities in the European Research Area (HERA), en virtut de l’acord de subvenció 769478.

#expertsUOC

Foto de la professora Alba Colombo Vilarrasa

Alba Colombo Vilarrasa

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats

Expert/a en: Economia de la cultura, polítiques culturals, estratègies i cooperació cultural, planificació d'institucions, organitzacions i esdeveniments culturals, teoria de la cultura i sociologia de la cultura.

Àmbit de coneixement: Política, economia i gestió cultural.

Veure fitxa

Enllaços relacionats