'Blockchain' per protegir els drets d'autor

  ordinadors

Els investigadors han analitzat 18 sistemes de protecció de contingut multimèdia basats en blockchain (Foto: freestocks / unsplash.com)

17/02/2021
Agustín López
Investigadors de la UOC han analitzat les aplicacions de gestió i protecció de continguts multimèdia basades en aquesta tecnologia

L'estudi detalla els reptes tecnològics i científics per millorar aquests sistemes i facilitar-ne la implantació

La cadena de blocs (blockchain) és una tecnologia descentralitzada que es fa servir per protegir la seguretat i la privacitat de les transaccions en línia i que habitualment s'associa a criptomonedes com el bitcoin. No obstant això, es tracta d'un mecanisme que es pot emprar en tota mena d'intercanvis de l'àmbit digital. Un nou estudi de la investigadora del grup K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON), de l'Internet Interdisiciplinary Institute (IN3), Amna Qureshi i del catedràtic David Megías —director de l'IN3— ha analitzat els sistemes existents de protecció de contingut multimèdia basats en la cadena de blocs i els ha classificat segons les característiques tècniques, els mecanismes de protecció que fan servir i el rendiment. El treball és la primera anàlisi detallada d'aquesta mena d'aplicacions i planteja reptes tecnològics i científics per millorar aquests sistemes i facilitar-ne la implantació.

«La blockhain té un potencial excel·lent per ser emprada àmpliament en aplicacions de gestió i protecció de drets d'autor, però encara hi ha molts problemes oberts que s'han d'investigar i analitzar més a fons per crear aplicacions que es puguin beneficiar plenament de l'ús d'aquesta tecnologia», destaquen els investigadors.

 

Una bretxa en la recerca

El creixement de la distribució de continguts audiovisuals per mitjà de plataformes d'internet o de distribució de fitxers d'igual a igual (P2P, per la sigla en anglès) ha fet que aspectes com la seguretat dels continguts, la preservació dels drets d'autor i el rastreig dels infractors siguin cada vegada més urgents per als propietaris de continguts, els productors i els distribuïdors. Davant d'aquesta problemàtica, la cadena de blocs permet, en paraules dels investigadors, «carregar contingut amb drets d'autor, controlar les opcions de llicències, gestionar-ne la distribució, rastrejar les fonts de pirateria i rebre pagaments per l'ús del contingut».

No obstant això, tot i l'auge del sector i les capacitats d'aquesta tecnologia, el nou estudi destaca que els sistemes de protecció de drets d'autor (copyright) basats en la cadena de blocs encara són molt escassos. «Aquesta situació apunta cap a una bretxa en la recerca, i per omplir aquest buit cal una taxonomia que pogués integrar els aspectes tècnics i el coneixement d'aquests sistemes i servís com a guia per als investigadors per desenvolupar sistemes més eficients de protecció de drets d'autor multimèdia basats en blockchain», afirmen.

 

Comparació dels sistemes de protecció de drets d'autor

Amb l'objectiu de pal·liar aquesta mancança, i a partir d'una revisió de la bibliografia científica, els investigadors han analitzat divuit sistemes de protecció de contingut multimèdia basats en la cadena de blocs i els han comparat sistemàticament estudiant si es tracta de xarxes públiques o privades, quines tècniques de protecció digital utilitzen —com ara l'encriptació o les marques d'aigua digitals—, i també quin és el seu rendiment en termes d'escalabilitat, robustesa enfront de ciberatacs, temps de resposta o capacitat d'emmagatzematge de dades.

Els resultats han permès assenyalar algunes llacunes de la recerca necessària per implantar la cadena de blocs en aquest àmbit: d'una banda, pel que fa a aspectes generals, com la interoperabilitat causada per la manca d'estàndards universals i la falta de models de validació de prova de concepte o de resolució de conflictes; d'altra banda, pel que fa al disseny de sistemes de protecció de contingut multimèdia que puguin suportar la tecnologia de la cadena de blocs a l'hora d'incorporar sistemes distribuïts o avenços tecnològics i garanties de seguretat que siguin acceptades per totes les parts involucrades.

Es tracta d'una sèrie de línies mestres per aconseguir millorar la usabilitat de la tecnologia de la cadena de blocs en un àmbit amb un gran potencial de creixement. No obstant això, per als investigadors, l'èxit futur dependrà d'altres factors relacionats amb la tecnologia, com ara «l'escalabilitat, la fiabilitat o l'adopció del mercat, que són difícils de preveure».

 

Un llibre de comptabilitat digital i segur

La blockchain també és coneguda com a cadena de blocs perquè funciona com un llibre de comptabilitat digital distribuït —i, per tant, descentralitzat—, en el qual els registres serien blocs connectats i xifrats criptogràficament. Cada bloc es vincula criptogràficament amb l'anterior després de la validació distribuïda, ja que hi participen la resta d'usuaris de la xarxa, la qual cosa evita haver de dependre d'intermediaris molt costosos. A més, a mesura que s'agreguen nous blocs, normalment els antics ja no es poden modificar ni eliminar, la qual cosa evita la manipulació.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 9, per construir infraestructures resilients, promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació.

Article de referència

Qureshi, A.; Megías Jiménez, D. Blockchain-Based Multimedia Content Protection: Review and Open Challenges. Appl. Sci. 2021, 11, 1. https://doi.org/10.3390/app11010001

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en l'aprenentatge en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

#expertsUOC

Amna Qureshi

Investigadora del grup K-riptography and Information Security for Open Networks (KISON), de l'IN3

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Foto del professor David Megías Jiménez

David Megías Jiménez

Director de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)
Catedràtic dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació

Expert/a en: Seguretat i privadesa de la informació i de xarxes. Especialment en Information hiding: marcatge (watermarking), esteganografia i estegoanàlisi.

Àmbit de coneixement: Seguretat i privadesa de xarxes i de la informació.

Veure fitxa

Notícia relacionada