Metàfores per comprendre la depressió

  Metàfores depressió

L'estudi contribuir a reflexionar sobre com es parla dels trastorns mentals i identificar i promoure el canvi de possibles metàfores que estigmatitzin (Foto: Sharon Mccutcheon_Pexels)

22/03/2021
Agustín López
Un estudi de la UOC ha analitzat per primera vegada el discurs de pacients amb depressió greu a partir de blogs escrits en català

Els resultats mostren la rellevància dels condicionaments socials, comunicatius i mèdics en la vivència de la malaltia

«Has de guanyar la batalla a la depressió», «el que compta és no rendir-se» o «aquest camí no és curt» són exemples de metàfores conceptuals que s'utilitzen habitualment per descriure aspectes i vivències de malalties com la depressió. Es tracta d'expressions que al·ludeixen a conceptes abstractes en termes més concrets i sovint més pròxims a l'experiència. Tot i que es fan servir de manera inconscient i acostumen a passar inadvertides per al parlant i per a l'oient, l'estudi d'aquest tipus de metàfores pot ajudar a accedir al pensament intern, a les creences i als sentiments de les persones afectades, i a comprendre'ls. Amb aquest objectiu, un equip multidisciplinari de la UOC format pels professors dels Estudis d'Arts i Humanitats Marta Coll-Florit i Salvador Climent Roca, membres del grup GRIAL-UOC, juntament amb Eulàlia Hernández, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i investigadora del grup PSiNET, ha analitzat les metàfores conceptuals de la depressió en 23 blogs escrits per persones amb un trastorn depressiu major. El nou treball, publicat en accés obert a la revista Metaphor and Symbol, és el primer en què s'analitzen textos en llengua catalana i també és un dels escassos estudis que se centren en continguts escrits de manera espontània a la xarxa. Els resultats mostren la rellevància dels condicionaments socials i de l'entorn, especialment de la pràctica mèdica, en la vivència d'aquesta malaltia, i també la utilitat dels blogs com un mitjà molt útil per a l'expressió i la comprensió de les vivències de les persones amb depressió.

La recerca s'emmarca en el projecte MOMENT: Metàfores del trastorn mental greu, una col·laboració entre lingüistes, psicòlegs, antropòlegs mèdics, educadors socials i enginyers per estudiar les metàfores conceptuals pròpies de l'àmbit de la salut mental. «Les vivències del trastorn mental són clarament un àmbit abstracte i difícil de comunicar, per la qual cosa l'estudi de les metàfores cognitives ens pot ajudar a comprendre-les més bé i, per tant, pot contribuir a generar discursos públics més acurats i respectuosos i millorar la comunicació entre persones afectades i professionals de la salut mental», expliquen els investigadors.

 

Metàfores que no depenen d'una llengua concreta 

En la recerca s'ha fet una anàlisi exhaustiva i quantificada dels tipus principals de metàfores utilitzades per les persones afectades per un trastorn depressiu, i s'ha comparat aquesta anàlisi amb estudis previs per tal d'esbrinar les diferències d'expressió en un gènere textual nou i en una altra llengua. El treball no solament avalua les metàfores de la depressió en si, sinó també els aspectes relacionats amb l'experiència de viure amb un trastorn mental greu, és a dir, temes com ara símptomes, medicació, aspectes comunicatius o emocions vinculats a la malaltia.

Els resultats confirmen alguns estudis elaborats en altres llengües —majoritàriament en anglès— que, en paraules dels investigadors, demostren que «la rellevància d'aquestes metàfores és conceptual i intercultural, és a dir, no depèn d'una llengua concreta». Entre aquestes expressions comunes, els autors destaquen la concepció del trastorn com a caiguda, tancament i foscor, i també la vida amb depressió com una lluita contra diversos factors: el trastorn com un agent maligne i les emocions que comporta.

«En general, les metàfores revelen que les persones afectades conceben com a positives les situacions que els permeten ser agents i prendre el control de la seva vida i les seves emocions, i com a negatives les metàfores que els ho impedeixen. En aquest sentit, les metàfores de lluita no sempre són negatives: poden ser positives si reforcen l'agentivitat de la persona afectada. Així mateix, les metàfores que conceben la vida amb el trastorn com un viatge cap a situacions millors també són positives, però poden ser negatives si la persona afectada concep que no té control sobre el viatge», afirmen els investigadors.

 

La pràctica mèdica com a enemic

Al treball també han identificat tipus nous de metàfores que no havien aparegut en altres estudis, la majoria de les quals corresponen a factors socials, comunicatius i mèdics. Expressions com ara «et tanquen dins un diagnòstic» o «els prejudicis han estat una llosa», o el fet de descriure la cita amb el psiquiatre com un «interrogatori» mostren, segons els investigadors, l'existència de factors importants que empitjoren l'experiència de viure amb depressió. «Es tracta de metàfores contra diversos condicionaments socials i de l'entorn, com ara l'estigma, la incomunicació, i una pràctica mèdica considerada sovint més com un enemic que no pas com un aliat», subratllen. 

La majoria de metàfores sobre els aspectes mèdics són molt crítiques amb la pràctica psiquiàtrica i el sistema mèdic, ja que es considera que limita la capacitat d'agència del pacient. «Els resultats no deixen gaire ben parat el professional. La relació terapèutica entre la persona diagnosticada i el professional és clarament una cosa que s'ha de treballar», destaquen.

Segons els investigadors, una explicació plausible d'aquesta visió negativa és que els escriptors d'aquests blogs han passat per un sistema mèdic més centrat en els problemes que en la persona. En conseqüència, busquen «més empatia i més comprensió del seu patiment per part del personal mèdic. Els professionals que treballen en qualsevol àmbit de comunicació relatiu a aquest trastorn han de conèixer el poder expressiu de les metàfores conceptuals i la importància dels factors socials i contextuals en la vida de les persones afectades, i n'han de ser conscients».

 

Un gènere textual que permet expressar-se més lliurement 

Els investigadors han relacionat el descobriment d'aquests nous tipus de metàfores amb el fet d'escriure en blogs, ja que les produccions espontànies a la xarxa permeten una expressió més lliure que les que es produeixen en situacions clíniques. «Aquesta mena de textos, atès que no són intermediaris i estan escrits en primera persona, permeten que els autors expliquin què és el més íntim, el més crític o el que els afecta profundament», destaquen. 

Aquesta sinceritat també pot ser una eina per ajudar a visibilitzar la malaltia i contribuir que «la societat entengui més bé què significa per a les persones amb diagnòstics de trastorn mental viure amb la depressió, quina és la seva experiència i la seva vivència del trastorn, anar més enllà del fet d'estar trist, i contribuir a la lluita contra l'estigma», expliquen.

 

Reflexionar sobre com es parla de la malaltia mental

A més de la depressió, el projecte MOMENT també ha analitzat altres trastorns mentals majors, com ara l'esquizofrènia, el trastorn obsessiu compulsiu (TOC) i el trastorn bipolar, i també altres mitjans, com la xarxa social Twitter. A més, per contribuir a millorar la comprensió dels trastorns mentals, els investigadors no solament analitzen el discurs de les persones diagnosticades, sinó també el dels professionals de la salut mental. «La intenció és detectar i sistematitzar les idees i les assumpcions dominants sobre el trastorn mental greu, contribuir a reflexionar sobre com se'n parla i com se n'hauria de parlar i, finalment, identificar i promoure el canvi de possibles metàfores que estigmatitzin», conclouen. 

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3 (salut i benestar) i 10 (reducció de les desigualtats).

 

Aquest treball ha rebut el finançament de l'Agència Estatal de Recerca i del fons FEDER [FFI2017-86969-R].

 

Article de referència

Coll-Florit, M.; Climent, S.; Sanfilippo, M.; Hernández, E. (2021). «Metaphors of depression. Studying first-person accounts of life with depression published in blogs». Metaphor and Symbol, 36:1, 1-19. DOI: https://doi.org/10.1080/10926488.2020.1845096

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

#expertsUOC

Marta Coll-Florit

Marta Coll-Florit

Investigadora del grup de recerca en lingüística aplicada (Grial) dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Veure fitxa
Salvador Climent

Salvador Climent

Investigador del grup de recerca en lingüística aplicada (Grial) dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement:

Veure fitxa
Foto de la professora Eulàlia Hernández Encuentra

Eulàlia Hernández Encuentra

Expert/a en: TIC i salut, ús personal i professional d'internet per a la salut, promoció de la salut mitjançant les TIC, psicologia del desenvolupament al llarg del cicle vital (com som les persones en diferents moments de la vida).

Àmbit de coneixement: Psicologia del desenvolupament.

Veure fitxa