Història: una disciplina només reservada a les elits?

  Països com els Estats Units i el Regne Unit ofereixen els coneixements d'història a les universitats més privilegiades

Foto: James Eades / Unsplash

Països com els Estats Units i el Regne Unit ofereixen els coneixements d'història a les universitats més privilegiades

Un nou màster de la UOC apropa les claus per entendre la complexitat de les societats actuals

El debat sobre el valor dels estudis d'història es manté vigent just quan algunes universitats, com és ara el cas al Regne Unit, redueixen l'oferta en humanitats al·legant raons economicistes. La retallada, però, coincideix amb una situació paradoxal: el manteniment d'aquests estudis en centres elitistes. El fet ja ha posat en alerta els especialistes, que han advertit que el coneixement històric no ha de quedar reservat per a les futures classes dirigents o les elits. Altres exemples demostren com, per a segons quins cercles, la reflexió continua sent considerada d'utilitat: sense anar més lluny, el president de la nova CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, confessava en una entrevista que reserva dues hores setmanals per estudiar filosofia, i ho justifica pels beneficis que aquesta disciplina dona a l'hora d'estructurar els problemes. En camps com el de les noves tecnologies també es produeixen paradoxes. Així, a les escoles on van els fills dels gurus de Silicon Valley, les tauletes no hi són permeses o són d'accés limitat.

En aquest context de retirada en fals dels estudis d'humanitats a les universitats, la UOC arrencarà el curs vinent el nou màster universitari d'Història del Món Contemporani, que posa en valor la història com a eina d'anàlisi dels reptes del present i el futur. El seu director, Jaume Claret, opina que "el fet que centres d'elit i classes dirigents mantinguin i, fins i tot, incrementin la presència de les humanitats i les ciències socials durant la seva etapa formativa és una paradoxa ben reveladora respecte de la falsedat de la seva suposada inutilitat". En el cas de la història, comenta, "a banda dels coneixements bàsics per entendre els orígens del món actual, la disciplina ens facilita eines metodològiques i, sobretot, un mètode per pensar històricament i entendre els processos que caracteritzen l'experiència humana".

El nou màster parteix d'una perspectiva mundial i contemporània. La cronologia s'inicia amb el sorgiment de la modernitat i comprèn fins a l'actualitat. "Ens centrem en processos històrics pertinents i vius, amb talls que no responen a criteris geogràfics, sinó temàtics", explica el director. Aquesta visió fa que en el curs es parli, per exemple, de les revolucions productives i de la més recent globalització i uberització, i que s'analitzi com el seu impacte, la profunditat i el calendari varien segons la regió. "Parlem d'Occident, però també d'Àsia o d'altres zones del món, però d'una manera integrada i raonada, perquè, sense una perspectiva global, la nostra comprensió sempre serà limitada", afegeix Claret.

Qüestions que estan en voga s'inclouen en el ventall d'assignatures del màster, com són l'emergència climàtica, el gènere, les noves narratives o les desigualtats, i el professorat pot oferir una perspectiva plenament actual a cada una de les matèries. El doctor en Història i expert en economia xinesa Carles Brasó apropa les claus sobre les guerres comercials o la disputa per certs recursos escassos i estratègics. Sobre el nou màster, Brasó opina que "l'estudi de la història contemporània ha de ser útil a l'estudiant, i a la societat en general, per millorar la comprensió dels fenòmens contemporanis" amb l'objectiu de "detectar els discursos demagògics o que no estan fonamentats en fets observables i poder construir discursos (i emprendre recerques) que es fonamentin en bases conceptuals sòlides".

La doctora Joana Maria Pujadas, per la seva banda, com a experta en població, aporta la seva recerca sobre els efectes de les epidèmies, les migracions o l'esperança de vida. La mateixa historiadora comenta que abordarà "els reptes de les societats actuals explicats des d'una perspectiva històrica i de gènere" per tractar de respondre a preguntes com "per què no tenim fills?, o per què les societats democràtiques són cada vegada més desiguals?, reptes que són part de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides".

 

La perspectiva de gènere canvia les conclusions

En una assignatura sobre revolucions econòmiques s'incorporaran materials docents en què col·labora la professora de la Universitat de Cambridge Natàlia Mora, qui defensa la perspectiva de gènere com un enriquiment en la nostra comprensió de la complexitat. "Incorporar la perspectiva de gènere canvia les conclusions a les quals havíem arribat quan ignoràvem les dones en els processos d'industrialització", assegura. "No es tracta tant d'incorporar la qüestió de gènere en els processos d'industrialització com veure que no es poden entendre aquestes transformacions sense ella", afegeix.

La transversalitat del màster es posa de manifest en assignatures com Escriure els passats. La professora Neus Rotger explica que l'assignatura és innovadora perquè "té en compte l'escriptura del passat en l'encreuament de les disciplines de la història, la filosofia de la història i la literatura, i ho fa a partir d'un corpus d'obres contemporànies que inclou l'assaig històric, la narrativa de ficció i de no-ficció, el teatre, el cinema, el còmic i l'animació". Marta Puxan, professora de la mateixa assignatura, troba pertinent el nou màster i l'estudi del discurs perquè "estem assistint a una elaboració de discursos diversos sobre els fets recents que es veuen modificats tant pels interessos polítics com pels nous coneixements, de manera que és molt interessant per pensar com es construeix el relat de la història i de quina manera aquesta es negocia".

La voluntat del màster no és "donar receptes" a partir de la història, adverteix Claret, però sí recordar que, "sense les coordenades adients i sense conèixer els processos previs, és evident que partim en desavantatge a l'hora d'entendre el present i d'imaginar possibles escenaris de futur immediat". El director creu que hi ha dinàmiques que transcendeixen el moment concret i demanen de ser enteses i analitzades des d'una mirada diacrònica. En aquest sentit, afegeix que "la metodologia històrica ens permet accedir a un tipus de pensament en què l'analogia, la crítica i les competències mobilitzades ens atorguen un avantatge tant a l'hora d'entendre i explicar el passat com de facilitar la prospectiva respecte a l'endemà".

#expertsUOC

Foto del professor Jaume Claret Miranda

Jaume Claret Miranda

Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Director del màster interuniversitari d'Història contemporània i món actual

Expert/a en: Història de Catalunya i Espanya (segle XX), història del present i història intel·lectual.

Àmbit de coneixement: Història.

Veure fitxa

Joana Maria Pujadas Mora

Professora agregada investigadora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Història.

Neus Rotger Cerdà

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC

Expert/a en:

Àmbit de coneixement: Història.

Enllaços relacionats