L'onada feminista del moviment #metoo ha impactat les noves obres del teatre català, segons la tesi d'una investigadora de la UOC

Els moviments #metoo, sorgit als Estats Units, o #niunamenos, nascut a l'Amèrica Llatina, han impulsat els sis últims anys una onada feminista global que s'ha traslladat a molts àmbits de la societat, i el teatral no n'ha estat una excepció. Per exemple, aquest any s'han fet públics els casos d'assetjaments sexuals i abusos de poder que s'haurien produït durant dècades a l'Institut del Teatre. De la mateixa manera, des del 2015 les noves obres del teatre català reflecteixen clarament la influència dels feminismes. És una de les conclusions principals de la tesi doctoral d'Adriana Nicolau, filòloga i investigadora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), qui, tanmateix, adverteix que cal suport institucional per consolidar aquesta tendència.

Sota el títol Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019), i dirigida per la professora Teresa Iribarren Donadeu en el marc del programa de doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement, la tesi d'Adriana Nicolau inclou una anàlisi de prop de 150 obres d'autoria femenina o mixta representades en teatres de Barcelona entre les temporades 2000-2001 i 2018-2019.

La investigadora, que ha fet la tesi amb una beca de la UOC i que forma part del grup de recerca LiCMES, planteja dues grans preguntes: quin ha estat l'impacte general dels feminismes al teatre català? I com s'ha materialitzat en la composició de les obres? Tot plegat, amb una mirada àmplia dels feminismes, des d'una perspectiva de gènere i també interseccional.

Són preguntes que, fins ara, no tenien resposta: «En altres tradicions, sobretot en l'àmbit anglosaxó, sí que s'ha estudiat, i aquí teníem una estudiosa pionera, Maria José Ragué Arias, però la seva proposta no havia tingut continuïtat», detalla Nicolau.

Tres motius feministes, tres obres emblema

L'autora, a més de mantenir contactes amb un centenar llarg de creadores, ha analitzat durant quatre anys i mig un total de 148 obres i ha construït una àmplia base de dades, a partir de la qual ha conclòs que hi ha tres recursos narratius principals, també anomenats motius, que proven l'impacte dels feminismes en les obres contemporànies del teatre català.

El primer d'aquests motius són els desdoblaments, en què les protagonistes dels espectacles, la majoria, dones, apareixen a escena dividides en dos personatges o més, per retratar com l'imaginari cultural i social heteropatriarcal hi fomenta conflictes interns. És el cas d'una de les tres obres que Nicolau analitza amb molta profunditat, Una gossa en un descampat (2018), on la protagonista, una dona que ha perdut un fill abans de néixer, està dividida en dos personatges que dialoguen entre si.

El segon motiu són els trànsits, desplaçaments reals o figurats, «que serveixen per anar contra els límits del discurs clàssic que representa les identitats com a naturals, per afirmar, en canvi, que les identitats són construïdes socialment», destaca la investigadora. Ho il·lustra amb Limbo (2015), protagonitzada per un noi trans.

Per acabar, segons Nicolau, un altre tret en comú de moltes de les obres analitzades són les genealogies, representacions de vides o d'experiències de dones de generacions precedents, siguin figures històriques o familiars. «Són estratègies de les dones contemporànies per fer front a la pobresa de referents i per repensar-se a elles mateixes», explica l'autora, que en aquest cas fa una anàlisi en profunditat de Cabaret diabòlic (2003), on sis dones transformen la culpa en desobediència.

La importància de reconèixer les creadores de l'etapa postfeminista

Tot i que l'impacte dels feminismes els darrers anys ha estat més ampli, Adriana Nicolau destaca: «És molt important reconèixer les dones que ja picaven pedra abans, encara que no se'n parlava tant, perquè ens trobàvem en l'etapa postfeminista, a les dècades dels 90 i els 2000, quan es deia que el feminisme era un moviment caduc, perquè les dones ja havien accedit al mercat laboral.»

Per això mateix, la investigadora de la UOC no considera que les conclusions de la tesi indiquin que l'impacte dels feminismes ha arribat per quedar-se, sinó que reclama més implicació de les institucions, ja que molts dels avenços s'han fet des de sales i companyies privades o alternatives: «No es pot dir que l'impacte dels feminismes en les obres de teatre català contemporani hagi estat encoratjat institucionalment, sinó que, més aviat, s'ha fet malgrat les estructures que predominen en el camp teatral, que són molt desiguals, per molts motius que van més enllà del gènere.»

Fites per a un futur pròxim

Pel que fa a l'impacte de la tesi, Nicolau creu que «seria molt interessant que la gent del món del teatre la llegís, perquè convida a reflexionar sobre l'impacte de les dinàmiques patriarcals al teatre i també sobre pràctiques feministes a les quals sovint no s'ha parat prou atenció des de la professió».

I, quant a les fites que creu que el teatre català s'hauria de marcar per a un futur pròxim, considera que és indispensable que als llocs de poder hi arribin persones feministes i que estableixin mecanismes perquè les accions que emprenguin, com, per exemple, les programacions paritàries, es mantinguin en el temps. Alhora, llança una proposta a l'Institut del Teatre: «L'encoratjaria a fer com a mínim una assignatura sobre qüestions de gènere i teatre, perquè hi ha un munt de bibliografia interessantíssima.»

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) número 5: Igualtat de gènere.

Document de referència:

Adriana Nicolau. Feminismes al teatre català contemporani (2000-2019). Universitat Oberta de Catalunya (UOC) (2021). http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/130895.

UOC R&I 

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC