Una recerca evidencia la gravetat dels abusos sexuals a menors a l'Església catòlica i les escasses iniciatives per denunciar-los

  església catòlica

L'actitud que ha predominat davant aquest tipus d'abusos ha estat de caràcter defensiu, basada en la negació o la minimització del problema. (Foto: Tep Ro a Pixabay)

28/06/2021
Redacció
L'estudi de la UOC, la UB i la UPV/EHU mostra que els abusos sexuals han estat comesos, majoritàriament, per clergues que coneixien les experiències prèvies de maltractaments que presentaven les víctimes

Les iniciatives per denunciar i reparar aquest tipus d'abusos a l'Estat espanyol han estat molt escasses, tant per part de les institucions com de les entitats de l'Església catòlica

L'actitud que ha predominat davant aquest tipus d'abusos ha estat de caràcter defensiu, basada en la negació o la minimització del problema

Els experts han investigat les característiques de les víctimes i la gravetat dels abusos comesos, així com les seves conseqüències psicològiques i espirituals, els processos de victimització i les estratègies de reparació adoptades per les institucions eclesiàstiques

El passat mes d’abril, l’Església catòlica espanyola va reconèixer, per primera vegada, 220 casos d’abús a menors per part de clergues espanyols des de l’any 2001, segons va anunciar el portaveu de la Conferència Episcopal Espanyola en roda de premsa. Les iniciatives per denunciar els abusos sexuals a les institucions religioses a Espanya han estat molt escasses i els protocols destinats a prevenir-los a l’Església catòlica espanyola han estat molt diversos, però sense haver investigat a fons la victimització produïda al llarg dels anys per poder-la reparar adequadament i facilitar un accés uniforme de les víctimes a la reparació. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi sobre abusos sexuals dins l’Església catòlica més ambiciós que s’ha fet a l’Estat, a càrrec de Josep M. Tamarit, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Noemí Pereda, de la Universitat de Barcelona (UB), i Gema Varona, de la Universitat del País Basc (UPV/EHU).

Els resultats d’aquesta recerca s’han presentat aquest dilluns, 28 de juny, a la «Jornada sobre abusos sexuals a menors en institucions religioses: respostes restauratives des de la victimologia», que ha tingut lloc a l’auditori del Centre Carlos Santamaría de la Universitat del País Basc, a Sant Sebastià. En l’acte, organitzat pels responsables de la recerca, hi han participat experts en criminologia, psicologia, dret penal i altres camps del coneixement, així com periodistes d’investigació, víctimes i professionals que treballen en programes específics amb elles.

Es tracta d’un projecte coordinat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), juntament amb la Universitat del País Basc (UPV/EHU), pionera en aquest camp des del 2013, i la Universitat de Barcelona (UB). El projecte engloba el conjunt d’investigacions sobre aquest tipus d’abusos que s’han fet a l’Estat amb l’objectiu de comparar els resultats amb els obtinguts en altres països i discutir l’impacte que poden tenir per a la reparació, la intervenció i la prevenció d’aquest tipus de victimització.

 

Projecte multidisciplinari

El treball, desenvolupat entre el 2018 i el 2021, ha estat a càrrec d’un grup de professionals que tenen una sòlida experiència investigadora en l’àmbit de la victimologia. El projecte té finançament del Ministeri de Ciència i Innovació i inclou fons europeus. En el marc d’aquest projecte s’han dut a terme diversos estudis en els quals s’han pogut avaluar aspectes concrets del context espanyol.

L’estudi coordinat inclou investigacions quantitatives i qualitatives, de les quals es conclou la major afectació a homes, sense perjudici d’incloure un apartat específic amb perspectiva de gènere sobre la invisibilitat de la victimització femenina. Així mateix, documenta el dany profund i durador que han patit les víctimes, tant pel que fa al delicte patit com a la victimització secundària o al dany afegit per una resposta institucional que, moltes vegades, ha tendit a amagar, silenciar, confondre i, fins i tot, culpabilitzar les víctimes. A la gravetat de tot això s’hi suma el fet que, de vegades, aquestes víctimes eren infants i adolescents en situacions ja agreujades d’exclusió, desavantatge social o discapacitat.

L’estudi mostra que els abusos sexuals van ser comesos, majoritàriament, per clergues, que coneixien les experiències prèvies de maltractaments que presentaven les víctimes i, doncs, la seva extrema vulnerabilitat i la inexistència d’un context protector, fet que els permetia assegurar la seva impunitat.

«La investigació sobre la manera en què l’Església catòlica ha reaccionat davant l’aparició de casos d’abús reflecteix que hi ha hagut una diversitat d’actituds. L’actitud que ha predominat en molts països ha estat de caràcter defensiu, basada en la negació o la minimització del problema. Quan ha estat impossible negar l’existència de casos d’abús, la resposta oficial ha tendit a presentar-los com a fets aïllats o a centrar les explicacions en la recerca de les causes individuals, atribuint els abusos a trets psicopatològics dels abusadors i obviant la possible influència de causes de tipus ambiental o estructural», assevera Tamarit, el coordinador del projecte i investigador principal del grup Sistema de Justícia Penal (VICRIM) de la UOC.

 

Factors de risc

Aquest projecte també ha abordat les causes estructurals de l’abús sexual a institucions eclesiàstiques espanyoles. D’aquesta manera, aspectes com el poder clerical, el perfeccionisme moral, la concepció de la sexualitat, el secretisme, la soledat o la idea del pecat i del perdó han estat identificats com a factors de risc. L’equip de la UPV/EHU s’ha centrat concretament en aspectes institucionals o organitzacionals i ha analitzat el dany provocat per l’anomenada traïció institucional i espiritual, terme utilitzat en les investigacions comparades especialitzades. Un aspecte fonamental que s’ha trobat és la instrumentalització de les víctimes i el fet de prioritzar la reputació institucional per sobre dels drets individuals dels llavors menors.

A més, el dret canònic, recentment reformat, no ha considerat durant molt temps els drets que les víctimes han de tenir en els procediments per revisar els casos. Segons la normativa internacional, en aquests casos s’hauria d’assegurar l’especialització per tractar els temes de victimització sexual, així com la imparcialitat i la protecció a les víctimes, sense disminuir per això la presumpció d’innocència.

Alguns programes de justícia restaurativa, per trobar formes de reparació moral i econòmica a les víctimes, permeten una responsabilització i solidaritat amb elles que reafirma la injustícia del dany comès. D’aquesta manera és possible assumir responsabilitats individuals i institucionals i recuperar la confiança i la legitimitat perdudes o qüestionades per moltes víctimes i per la ciutadania, sempre que aquests programes restauratius es facin de manera independent.

El projecte, els resultats del qual es troben en fase de publicació a l’editorial Aranzadi, ofereix models concrets de bones pràctiques que permeten a les institucions, religioses i públiques en general, així com a la societat civil, desenvolupar respostes de solidaritat envers les víctimes, amb honestedat i compromís, dos aspectes que elles valoren especialment. Així mateix, il·lustren com altres països s’han enfrontat amb més èxit a aquesta problemàtica social. Això ha suposat que les institucions concernides n’hagin sortit reforçades, ja que s’han pres seriosament el dany causat i han conceptuat el problema en un marc de justícia i salut pública.

La Universitat de Barcelona, per la seva banda, ha descrit les característiques de les víctimes, majoritàriament infants, amb experiències prèvies de maltractaments; la gravetat dels abusos sexuals, repetits i amb contacte físic, inclosos abusos amb penetració en més de la meitat dels casos; les conseqüències psicològiques, amb una majoria de víctimes amb problemes crònics d’ansietat i depressió, dificultats sexuals, d’alimentació i son; i el trauma espiritual, relatiu a l’impacte extrem que els abusos sexuals han causat en la seva fe i la seva creença en l’Església catòlica. També s’han analitzat les notificacions realitzades per les víctimes a l’Església anys després dels abusos sexuals, després d’un període de maduració i reflexió, així com la resposta institucional, causant d’un nou dany i de sentiments de traïció que van incrementar el malestar de les persones damnificades.

Els investigadors han mostrat la seva gratitud a totes les persones que han col·laborat en l’estudi, inclosos membres de l’Església, però molt particularment a les víctimes, directes i indirectes, que han ofert el seu testimoni per a l’anàlisi en el marc del projecte coordinat.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS16 (Pau, Justícia i Institucions Sòlides).

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC