Els lectors de mitjans de comunicació professionalitzats tenen un coneixement polític més gran que els usuaris de les xarxes socials

  mitjans comunicació, notícies, política

L'estudi identifica cinc perfils de consumidor de notícies: minimalistes, tradicionalistes, cercadors de notícies en línia, consumidors a través de xarxes socials i «superconsumidors». (Foto: Roman Kraft / Unsplash)

21/09/2021
Pablo Ramos
Una recerca analitza el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa a partir d'una enquesta a 28.000 persones en disset països europeus

Les persones que s'informen a través de mitjans de comunicació tradicionals, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, solen tenir un coneixement polític més gran que altres consumidors de notícies

L'estudi identifica cinc perfils de consumidor de notícies: minimalistes, tradicionalistes, cercadors de notícies en línia, consumidors a través de xarxes socials i «superconsumidors»

La gran quantitat de fonts en els entorns digitals dificulta el processament de la informació

L'auge de les xarxes socials, els portals d'internet i l'accessibilitat permanent a la xarxa a través dels telèfons mòbils, les tauletes i els ordinadors han propiciat un consum permanent de notícies i informacions que pot perjudicar greument la qualitat de la informació que reben els usuaris, especialment en l'àmbit polític.

És una de les conclusions principals d'un estudi recent en què han participat expertes de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC Barcelona) i de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquest treball analitza el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa en disset països europeus i alerta sobre els possibles perjudicis que pot provocar la ingent quantitat de fonts en els entorns digitals i les dificultats que genera en el processament de la informació.

«La qualitat importa més que la quantitat, per la qual cosa les persones que s'informen a través de mitjans de comunicació tradicionals, com els diaris o els canals de televisió principals, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, solen tenir un coneixement polític més gran que altres consumidors de notícies», detallen les autores del treball Laia Castro, professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC Barcelona i investigadora postdoctoral de la Universitat de Zuric, a Suïssa, i Ana Sofía Cardenal, professora als Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i investigadora principal per a Espanya del projecte del consorci NORFACE Las amenazas y las oportunidades de un entorno político informativo cambiante, juntament amb altres investigadors.

«No totes les dietes de notícies són "saludables" i informatives. De fet, en el context informatiu, més no és necessàriament sinònim de millor», incideix Castro. 

 

Perfils dels consumidors de notícies

A més, en aquest estudi, les autores han descrit cinc perfils tipus de consumidors de notícies en el context europeu, després d'una anàlisi de més de 28.000 persones en disset estats. Aquests perfils es poden agrupar en minimalistes, les persones consumidores ocasionals de notícies i informació política; consumidors de notícies a través de xarxes socials; tradicionalistes, persones que accedeixen a mitjans tradicionals i la televisió pública per informar-se; cercadors de notícies en línia, usuaris que busquen activament notícies tant en xarxes com directament en mitjans d'informació en línia de manera selectiva, i «superconsumidors» de notícies, persones que s'exposen a tota mena de mitjans amb molta freqüència.

«Els usuaris que demostren que tenen més coneixement polític són els que s'informen a través de mitjans tradicionals i amb equips professionals molt consolidats, però també les persones que busquen activament i accedeixen a informació en línia de manera selectiva», expliquen les expertes. En canvi, els considerats «superconsumidors de notícies» no sembla que acabin de consolidar tot el que llegeixen ni la informació que reben, per la qual cosa els seus nivells de coneixement polític són inferiors. 

D'aquesta manera, la probabilitat de pertànyer al grup de tradicionalistes és més gran en països del nord i el centre d'Europa que en països del sud i l'est d'Europa, una regió en la qual és molt més freqüent el perfil de cercadors de notícies en línia. «Els usuaris tradicionalistes solen tenir més coneixement polític que la resta de consumidors de notícies pràcticament a tot Europa, mentre que en els països en què hi ha un nombre més elevat de cercadors de notícies en línia —com ara Grècia, Espanya, Itàlia, Polònia, Romania, etc.—, aquest tipus de "dietes de notícies" en línia són menys informatives, per la qual cosa estan associades a individus amb menys coneixement polític», detallen les expertes. 

En el cas de l'Estat espanyol, la tendència principal és que hi ha molts més consumidors de notícies en línia que en altres països. «El consumidor mitjà a l'Estat espanyol no mostra nivells de coneixement polític més elevats que altres usuaris, ja que a Espanya els que tenen més coneixement són els tradicionalistes. A més, a Espanya hi ha un grup més gran d'hiperconsumidors de notícies que en altres països, però aquests consumidors no assimilen tot el que llegeixen», recalca Castro. 

 

El canvi de paradigma de les xarxes socials

Un altre dels aspectes destacats en aquest estudi mostra que la proliferació i la popularització de les xarxes socials han generat una «allau d'informació» i un flux constant de notícies que podria tenir efectes negatius per a alguns consumidors. En aquest sentit, les persones que fan servir moltes fonts i aprofiten al màxim aquest nou ecosistema digital tenen dificultats per processar la informació

«El volum ingent d'informació fa que els superconsumidors de notícies aprenguin i s'informin menys i possiblement pitjor que altres usuaris de notícies», subratlla Cardenal, investigadora del grup e-governança: administració i democràcia electrònica (GADE) de la UOC. 

En aquest sentit, les autores d'aquesta recerca conclouen que els mitjans de comunicació que ofereixen una informació de qualitat han de tenir un «efecte ecològic» sobre altres mitjans i sobre la qualitat de les notícies en el context de cada país. 

«Als països amb serveis de televisió pública forts, ben finançats i independents o en països amb moltes subscripcions a diaris tradicionals i periodisme d'interès públic, els consumidors de notícies solen estar més informats que en altres països de l'arc mediterrani, una regió en la qual els mitjans gratuïts en línia tenen un paper més important, com ara Grècia, Espanya o Itàlia», analitza Castro. 

Així, els consumidors que tendeixen a consumir mitjans tradicionals no sols tenen més coneixement polític, sinó també més interès polític, més educació o més confiança en els mitjans que els que s'informen fonamentalment a través de les xarxes socials. «Aquest context podria apuntar al fet que els mitjans tradicionals ofereixen informació de més qualitat, en contraposició a la qualitat de moltes de les notícies que corren per les xarxes socials», conclouen les autores del treball. 

 

El projecte ha estat finançat per CIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la Unió Europea «NextGenerationEU/PRTR»

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 12, producció i consum responsables, i 4, educació de qualitat.

 

Referència

Laia Castro, Jesper Strömbäck, Frank Esser, Peter Van Aelst, Claes de Vreese, Toril Aalberg, Ana S. Cardenal, Nicoleta Corbu, David Nicolas Hopmann, Karolina Koc-Michalska, Jörg Matthes, Christian Schemer, Tamir Sheafer, Sergio Splendore, James Stanyer, Agnieszka Stępińska, Václav Štětka, Yannis Theocharis. «Navigating High-choice European Political Information Environments: A Comparative Analysis of News User Profiles and Political Knowledge», publicat a The International Journal of Press/Politics. https://doi.org/10.1177/19401612211012572

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu. #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la professora Ana Sofía Cardenal Izquierdo

Ana Sofía Cardenal Izquierdo

Expert/a en: Política comparada, opinió pública, mitjans socials i comportament electoral.

Àmbit de coneixement: Política comparada i comportament polític.

Veure fitxa