Els biaixos de gènere continuen dificultant que les dones es dediquin a àmbits STEM

  dones/STEM/desigualtats

L'estudi de GenTIC, de l'IN3 de la UOC, constata que els estereotips de gènere modelen la visió que les noies tenen sobre els àmbits STEM, que segueixen considerant com eminentment masculins i infravalorant la seva capacitat per dedicar-s'hi. (Foto: Christina Morillo, Pexels)

13/10/2021
Cristina Sáez

Investigadores de la UOC analitzen per primera vegada els reptes i els biaixos de gènere als quals s'enfronten les noies que han optat per carreres científiques i tecnològiques en la transició al mercat laboral

Tot i els avenços socials i culturals en matèria d'equilibri de gènere de les darreres dècades, continuen essent poques les noies que trien carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i que després s'integren al mercat laboral en professions d'aquest àmbit. Encara són més escasses les que aconsegueixen accedir a llocs de lideratge i decisió, fins i tot en àmbits eminentment femenins, com ara medicina o farmàcia. 

Un equip d'investigadores de la UOC, liderat per Milagros Sáinz, investigadora i directora del grup GenTIC (Gènere i TIC: Investigant el Gènere a la Societat Xarxa) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3), ha estudiat els motius pels quals les dones continuen evitant matricular-se d'alguns àmbits STEM, com ara informàtica, enginyeria o física, lligats tradicionalment a papers masculins, i ha analitzat per què cada vegada trien més estudis associats a la salut i les cures, com ara medicina, biologia, infermeria o farmàcia. 

"Saber a quins problemes s'enfronten les joves ja matriculades d'àmbits STEM i amb experiència professional és fonamental per poder establir estratègies i polítiques de retenció de talent femení", assenyala Sáinz.

Amb aquest objectiu, han fet un estudi amb 26 adults joves —11 homes i 15 dones, d'entre 18 i 29 anys, de Barcelona i Madrid— que o bé cursen una carrera de l'àmbit STEM o bé ja treballen en un sector STEM des de fa com a molt cinc anys. A partir d'entrevistes en profunditat, les investigadores han pogut captar, des d'una perspectiva de gènere, els reptes en diferents àmbits als quals s'han d'enfrontar homes i dones, i les estratègies que desenvolupa cada grup per superar-los.

Els resultats de l'estudi, publicats en la revista d'accés obert Emerging Adulthood, constaten que els estereotips de gènere —sovint reforçats per la família, l'escola i els mitjans de comunicació— continuen modelant la visió dels àmbits STEM que tenen les noies, que segueixen considerant que aquestes professions són eminentment masculines i infravalorant la seva capacitat per dedicar-s'hi

Així mateix, les investigadores han vist que un dels factors que continuen preocupant més les dones i els influeixen a l'hora de decidir si decantar-se per professions d'aquest àmbit és si els permetran aconseguir un equilibri entre la vida personal i la laboral, i si podran compatibilitzar maternitat i carrera sense ser penalitzades. Nou de les quinze entrevistades consideren que ser mares els pot restringir el desenvolupament professional i els pot impedir dur a terme una carrera d'èxit, una situació que —consideren— no afecta els seus companys homes.

"Les dones prenen consciència de les desigualtats, no les naturalitzen. Els homes, per la seva banda, també són conscients dels seus privilegis i, si són educats des de la igualtat i la justícia social, poden esdevenir agents de canvi que lluitin per revertir la situació de les dones", considera Lídia Arroyo, investigadora de GenTIC i coautora d'aquest treball. De fet, aquest estudi s'emmarca en una recerca més àmplia liderada per Sáinz sobre biaixos de gènere entre joves de diferents rangs d'edat en les professions i els professionals STEM, finançat per la Fundació Telefònica.

La manca d'exposició a models femenins amb una trajectòria d'èxit en l'àmbit STEM i a programes de mentoria amb investigadores, enginyeres i científiques també s'associa a una falta de sentiment de pertinença a les disciplines STEM, cosa que impulsa moltes noies amb talent a abandonar la idea d'entrar en aquests àmbits.

"Quan acaben la carrera, s'enfronten a les desigualtats de gènere estructurals del mercat laboral i a les expectatives socials respecte a la maternitat. Això també es concreta al llarg de la seva trajectòria vital, amb la manca de models de referència, com a mares i científiques, i la falta de xarxes de mentores", explica Alisa Petroff, primera autora del treball.

Així mateix, aquest estudi confirma que, malgrat que tant els nois com les noies es van haver d'enfrontar a una conjuntura econòmica desfavorable posterior a la crisi econòmica del 2008 —que va afectar de manera especialment dura l'Estat espanyol— i a una falta d'oportunitats laborals, van reaccionar de manera molt diferent. Els nois es mostraven oberts i disposats a la mobilitat internacional per millorar la seva situació en el mercat laboral, mentre que les noies, a causa de les expectatives de maternitat i les dificultats pròpies de les crisis, van reduir les expectatives inicials de desenvolupar una carrera professional.

 

Cal una aposta pel talent femení


Segons la UNESCO, prop del 30 % de les noies trien STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) a secundària. No obstant això, amb prou feines hi ha representació femenina en àmbits com les tecnologies de la informació i la comunicació (només un 3 % de dones les trien) o les matemàtiques i l'estadística (amb només un 5 % de dones), en comparació amb la representació masculina. De fet, set de cada deu nois trien aquests estudis. Aquesta situació és compartida per tots els països desenvolupats. Així mateix, en aquests països les dones superen els homes en totes les disciplines relacionades amb la cura i la salut, com medicina o farmàcia, en què la representació femenina ascendeix al 70 %.

Les investigadores d'aquest treball destaquen que un dels reptes principals a escala mundial en el futur més pròxim serà el dèficit de professionals en els sectors tecnològics. Per aquest motiu, "no podem malgastar el talent femení ni el potencial de les dones", assenyalen. Tenint en compte les conclusions de l'estudi, consideren que, per revertir aquesta situació, caldria "incentivar que les empreses les reclutin i les retinguin, fomentant fórmules més flexibles que els permetin compatibilitzar la vida personal i la laboral sense haver d'arribar a triar una cosa o l'altra". També cal fomentar xarxes de professionals amb perspectiva de gènere, en què les dones en càrrecs de poder guiïn el desenvolupament professional d'altres dones més joves o amb menys experiència, però també en què els homes de diferents nivells professionals apreciïn les contribucions de les dones en aquest camp i els ofereixin oportunitats de desenvolupament i promoció professional en igualtat de condicions.   

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 4, educació de qualitat, 5, igualtat de gènere, i 10, reducció de desigualtats.

 

Article de referència: 

Petroff, A.; Sáinz, M.; Arroyo, L. (2021). "A Multilevel Qualitative Perspective to Gendered Life Course, Socialization, and STEM Trajectories Among Emerging Adults in Spain". En: Emerging Adulthood. https://doi.org/10.1177/21676968211021678

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la investigadora Milagros Sáinz Ibáñez

Milagros Sáinz Ibáñez

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Estereotips i rols de gènere, motivació escolar i elecció d'estudis en l'adolescència, gènere i actituds envers la tecnologia i les carreres tecnològiques.

Àmbit de coneixement: Psicologia social.

Veure fitxa
Foto de la investigadora Lídia Arroyo Prieto

Lídia Arroyo Prieto

Investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3)

Expert/a en: Gènere i TIC, inclusió digital, classes socials, ús de les TIC, condicions de vida, ocupabilitat, polítiques públiques d'inclusió digital i gènere.

Àmbit de coneixement: Gènere i TIC, societat de la informació i el coneixement.

Veure fitxa

Alisa Petroff

Investigadora postdoctoral del grup GenTIC del IN3 de la UOC