Aquestes són les tàctiques de les kellys per combatre l'estigmatització i millorar les seves condicions laborals

Les mobilitzacions de les cambreres de pis a Espanya i alguns països en els quals el sector turístic té més rellevància són cada vegada més freqüents i organitzades. Les reivindicacions no només busquen millorar les condicions laborals del col·lectiu, sinó que també aspiren a penetrar en la societat i lluitar contra l'estigmatització d'aquest tipus d'ocupacions majoritàriament feminitzades.

Una recerca duta a terme per experts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i publicada a Annals of Tourism Research ha analitzat les diferents tàctiques que les cambreres de pis del sector turístic utilitzen en la seva lluita contra la devaluació social i la precarització de la seva feina. "Les kellys despleguen tres tàctiques de subversió que incideixen en tres àmbits diferents, com són l'ocupacional, l'organitzatiu i el sociopolític", detalla Verna Alcalde, investigador predoctoral i autor principal d'aquest treball, que s'emmarca en una tesi dins del programa de doctorat de Societat, Tecnologia i Cultura de la UOC.

En concret, pel que fa a l'àmbit ocupacional, aquest col·lectiu aspira a ressignificar la feina de les cambreres de pis com a treball qualificat i gratificant. Quant a l'aspecte organitzatiu, les kellys reivindiquen el paper central del departament de pisos en el model de negoci hoteler. I, finalment, en el pla sociopolític, s'han convertit en un agent rellevant que reclama dignitat per a aquestes treballadores.

"Aquestes tres tàctiques tenen valor no només perquè ressignifiquen el treball de les cambreres de pis en el context hoteler i reivindiquen millors condicions laborals, sinó també perquè constitueixen pràctiques que busquen la transformació de la seva realitat social i laboral i el seu empoderament com a agents actius en aquesta transformació", afirma l'experta en gènere, treball i precarietat laboral Anna Gálvez Mozo, investigadora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC i directora d'aquesta tesi.

En aquest sentit, cal destacar que les kellys han aconseguit guanyar molta presència i fer-se molt visibles en el context espanyol, i reivindiquen la seva centralitat i el seu paper essencial en el funcionament dels hotels i la qualitat del servei. "Aquestes tàctiques convergeixen per oposar-se tant a l'estigmatització classista de les feines de serveis, més concretament, del treball de neteja, com a la desvaloració masclista dels treballs de cures", indica Alcalde.

La feina de les cambreres de pis és essencial, més encara en estats que basen una gran part de la seva economia en el sector turístic, com és el cas d'Espanya, França o el Regne Unit. "Aquestes treballadores estan sotmeses a condicions que elles mateixes qualifiquen d'explotació física i laboral. Les seves reivindicacions van més enllà dels drets laborals, entren en l'àmbit dels drets humans, per la qual cosa constitueixen la base per poder disposar d'altres drets i llibertats fonamentals", incideix Gálvez.

Un tipus d'ocupació molt feminitzat

Encara que els problemes de precarietat laboral afecten principalment les dones amb llocs de treball menys qualificats, sobretot immigrants, joves de tots dos sexes, i les persones més grans de 45 anys amb dificultats importants per reincorporar-se al mercat laboral, les cambreres de pis són un dels col·lectius que pateixen més unes condicions laborals molt millorables.

"La precarietat laboral és pitjor en aquest tipus d'ocupacions que, a més, es caracteritzen per formar part de l'economia submergida, amb la qual cosa la protecció social i laboral és nul·la. A més, les cambreres de pis són un col·lectiu molt feminitzat, amb una presència molt notable de treballadores immigrants, i el nombre d'homes que treballen com a cambrers de pis és pràcticament anecdòtic", apunta Gálvez.

És més, la precarització d'aquest col·lectiu els últims anys ha estat molt clara, especialment per culpa de l'externalització dels serveis i la subcontractació. Aquesta situació, derivada en gran manera de la reforma laboral de 2012, ha reduït enormement la qualitat d'aquest tipus de feines i ha devaluat els drets que havien aconseguit com a categoria ocupacional.

"Es tracta d'un problema generalitzat en el sector, tant a Espanya com a l'estranger. A més, la crisi turística provocada per la pandèmia de COVID-19 no ha fet més que accentuar la vulnerabilitat d'aquestes treballadores. Moltes es van quedar fora dels ERTO", recalca l'investigador predoctoral.

Millora de les condicions del sector

A causa d'aquestes particularitats del sector, les cambreres de pis han optat per ampliar les seves reivindicacions i els seus àmbits de protesta amb l'objectiu de millorar les condicions laborals del sector. Per exemple, els darrers mesos, les kellys s'han organitzat en diferents plataformes i en diversos punts d'Espanya per frenar l'externalització de serveis i racionalitzar la càrrega de treball en llocs com Benidorm a la Costa Blanca, al País Valencià.

D'aquesta manera, l'acció de les kellys traspassa l'àmbit laboral per incidir en el terreny sociopolític. És més, les kellys busquen generar una nova consciència i promoure canvis no només en les empreses, sinó també en les polítiques i en els valors socials. "Això demostra l'alt nivell de presència i visibilitat aconseguit per aquest col·lectiu mitjançant les diferents tàctiques desplegades. Esperem que, a més d'utilitzar-les com a exemple i recurs retòric, les seves demandes siguin ateses i resoltes", conclou Gálvez.

Aquesta investigació de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 5, igualtat de gènere; 8, treball decent i creixement econòmic, i 10, reducció de les desigualtats.

Referència

Verna Alcalde-González, Ana Galvez Mozo, Alan Valenzuela Bustos. "No clean rooms, no hotel business: Subversion tactics in Las Kellys’struggle for dignity in hotel housekeeping", Annals of Tourism Research, vol. 91, 2021, 103315, ISSN 0160-7383, https://doi.org/10.1016/j.annals.2021.103315

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC