La UOC engega un projecte per desenvolupar una eina d'avaluació de les aplicacions contra la depressió

  Apps depressió

L'objectiu del projecte EvalDepApps és dissenyar una eina per avaluar les aplicacions mòbils dedicades a la depressió (Foto: Emily Underworld/Unsplash)

12/01/2022
Agustín López

Els resultats permetran a pacients i professionals de la salut determinar quines són les millors aplicacions en aquest àmbit.


Hi ha al voltant de 250 apps dedicades al tractament, monitoratge i acompanyament de la depressió.

L'últim informe de l'Organització Panamericana de la Salut (OPS) estima una prevalença de la depressió a Espanya del 5,2 % i tot indica que els trastorns de salut mental s'incrementaran de manera significativa arran de la pandèmia de la covid. En aquest escenari, l'ús d'aplicacions mòbils podria ajudar tant en la prevenció com en el tractament d'aquests trastorns, i actuar com a coadjuvant en l'abordatge terapèutic. Tanmateix, com sabem realment quines són les aplicacions que funcionen i si estan validades científicament? Un equip liderat per Carme Carrion, membre de l'eHealth Center, investigadora líder del grup de recerca eHealth Lab de la UOC, ha engegat un projecte per desenvolupar una eina, i una metodologia, que ajudi tant pacients com professionals a determinar quines són les millors aplicacions per a la gestió de la depressió. L'objectiu del projecte EvalDepApps és dissenyar un instrument per avaluar les aplicacions que es vagin utilitzant en aquest àmbit, per tal de poder diferenciar les que poden ser útils i aportar valor.

«Volem ajudar professionals i usuaris a separar el gra de la palla i determinar quines són les aplicacions que poden ajudar a gestionar millor el problema de salut en el dia a dia i, alhora, aportar més dades en temps i condicions reals per facilitar als professionals un seguiment molt més acurat de l'evolució i el procés de cada persona afectada de depressió», destaca Carme Carrion, també directora de recerca dels Estudis de Ciències de la Salut.

L'equip del projecte està format per setze persones investigadores de vuit institucions diferents. Per part de la UOC, a més de Carme Carrion (coordinadora del projecte), també hi participen Antoni Pérez-Navarro, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i investigador del grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO), i els investigadors de l'eHealth Center Noemí Robles i Francesc Saigí, qui també és professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i director del Centre Col·laborador en Salut Digital de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). A més, també l'integraran pacients i professionals d'altres institucions de recerca i d'atenció sanitària de Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Canàries.

 

Els riscos de les aplicacions de salut mental

En l'actualitat es calcula que hi ha al voltant de 10.000 aplicacions de salut mental, de les quals, segons dades preliminars dels investigadors, 250 es dedicarien al tractament, monitoratge i acompanyament de la depressió. «Actualment, les aplicacions considerades com a productes sanitaris han de seguir una regulació europea específica, però la majoria no es consideren com a tal i sovint les podem trobar als repositoris d'iOS i Android i les podem descarregar», explica Carme Carrion.

Qualsevol aplicació pot comportar riscos pel que fa a la seguretat i la protecció de dades, però les aplicacions de l'àmbit de salut mental poden implicar un perjudici afegit si la intervenció que proporcionen no és l'adequada. «Sovint, aquestes aplicacions no s'adrecen a persones concretes i tenen un caràcter massa general que fa que no siguin útils per a la majoria de persones que les utilitzen. D'altra banda, n'hi ha poques que es basin en evidències científiques sòlides i, per tant, hi ha el perill que recomanin intervencions o teràpies que no tinguin cap validesa o que fins i tot provoquin l'efecte contrari al desitjat», destaca la investigadora.

En aquest context, el sistema de salut necessita disposar d'eines fiables, segures i efectives per avaluar aquestes aplicacions. «D'aquesta manera, els professionals tindran més informació per prescriure aplicacions sense risc per al pacient i amb les màximes garanties sobre la seva potencial efectivitat i els pacients també podran determinar quines són les aplicacions més ben valorades i disponibles als repositoris habituals», apunta Carme Carrion.

 

Anàlisi de les aplicacions i dels criteris d'avaluació

El projecte revisarà les aplicacions que actualment hi ha per tractar, monitorar i acompanyar les persones amb depressió. També analitzarà quines estratègies s'estan utilitzant avui dia per avaluar aquest tipus d'aplicacions, ja que no hi ha cap regulació oficial ni tampoc consens sobre quins són els criteris que cal avaluar per considerar que una aplicació de salut és prou segura i efectiva. «Hi ha diferents iniciatives que avaluen solucions de salut mòbil, però sovint aquesta avaluació és parcial. Així, la validació i avaluació de les aplicacions de salut no ofereix encara una metodologia consensuada, rigorosa i completa dels seus riscos, beneficis, despeses, impacte social i impacte organitzatiu, aspectes ètics i legals», explica la investigadora.

Per portar a terme aquesta tasca, els investigadors parteixen de l'experiència obtinguda durant un projecte previ dut a terme pel mateix equip, EvalApps, que va crear un sistema d'avaluació per a les aplicacions que ajuden a gestionar el sobrepès i l'obesitat. En aquest projecte anterior es van establir criteris comuns per a l'avaluació de tota mena d'aplicacions, al marge de quin fos el seu objectiu final: la seguretat i la privadesa de les dades, la usabilitat, la fiabilitat, el grau de desenvolupament i la funcionalitat.

EvalDepApps adoptarà aquests paràmetres i, amb la participació de pacients, tecnòlegs experts en aplicacions i professionals de la salut mental i d'atenció primària, definirà quins haurien de ser els criteris relacionats amb l'efectivitat i la seguretat de les intervencions per gestionar la depressió. «Hi ha eines vàlides en termes generals per avaluar qualsevol tipus d'aplicació de salut, però cal establir els criteris per validar-ne l'efectivitat i seguretat en els diferents tipus de problemes de salut a què s'adrecen. En el camp de la salut mental també hi ha algunes recomanacions, per exemple, de l'Associació Americana de Psiquiatria, però caldria adaptar-les al nostre context», explica.

 

Tallers de cocreació per dissenyar l'aplicació

Posteriorment, s'organitzaran diferents tallers de cocreació, inspirats en la metodologia de design thinking, per dissenyar l'eina d'avaluació de les aplicacions: definir quin serà l'instrument més adequat (aplicació, pàgina web, sistema multiplataforma, etc.) i també quins requeriments o característiques hauria de tenir perquè sigui útil i fàcil d'utilitzar. En aquest procés, és molt important la participació tant de pacients com d'experts de diferents disciplines. «Des de fa un temps, desenvolupadors i professionals de la salut treballen braç a braç, però per garantir l'ús i l'adherència dels usuaris, cal introduir la visió de l'usuari final, la persona que utilitzarà l'aplicació. Aquesta qüestió és clau», subratlla la investigadora.

Una vegada desenvolupada, l'eina es provarà amb un grup de voluntaris, entre els quals hi haurà usuaris i professionals de la salut. L'eina definitiva se cedirà a diferents conselleries de salut de les comunitats autònomes interessades i es posarà a disposició del gran públic de manera gratuïta i en format de lliure accés.

 

El projecte està finançat per l'Institut de Salut Carlos III amb el Ministeri de Ciència i Innovació, en el marc de la convocatòria del Fons d'Investigacions Sanitàries (FIS). A més de la UOC, també hi participen experts de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Servei Canari de Salut, ALTHAIA, IDIAP Jordi Gol, l'Hospital Costa del Sol, l'Hospital de Dénia, l'Hospital Germans Trias i Pujol i l'Institut d'Assistència Sanitària.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 3 (salut i benestar).

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 52 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la professora Carme Carrion

Carme Carrion Ribas

Expert/a en: Avaluació d'intervencions en salut mòbil (apps, sensors, portables, etc), en relació amb la seva eficàcia i efectivitat.

Àmbit de coneixement: Salut digital i avaluació d'intervencions en salut.

Veure fitxa

Enllaços relacionats