5/5/22 · Institucional

Ciència oberta: encara un llarg camí per recórrer

Un estudi de la UOC ha analitzat les pràctiques de publicació de dades obertes a la xarxa social acadèmica ResearchGate
La gran majoria dels 'datasets' o conjunts de dades estudiades compleixen escassament els criteris de qualitat d'aquesta mena de publicacions, però el personal investigador assenyala que la situació està millorant
La ciència oberta promou un model de recerca en el qual tant els resultats com les dades dels estudis estiguin a l'abast de tothom (Imatge: Qimod, Pixabay)

La ciència oberta promou un model de recerca en el qual tant els resultats com les dades dels estudis estiguin a l'abast de tothom (Imatge: Qimod, Pixabay)

La ciència oberta propugna un model de recerca científica en el qual tant els resultats com totes les dades generades durant la recerca estiguin a l'abast de la societat amb l'objectiu d'aconseguir un sistema científic més col·laboratiu, democràtic i transparent en totes les seves fases. Un estudi de Juliana Raffaghelli, del grup Edul@b dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, i Stefania Manca, investigadora del Institute for Educational Technology del Consell Nacional de Recerca (Gènova, Itàlia), ha analitzat les pràctiques de publicació de dades obertes a ResearchGate, una de les xarxes socials acadèmiques més populars en la comunitat científica. Els resultats, publicats en obert a la revista Online Information Review, mostren que la majoria de les dades de recerca analitzades no s'han llegit ni citat mai i, a més, revelen que es tracta de conjunts de dades que amb prou feines segueixen els estàndards FAIR (de l'anglès findable, accessible, interoperable i reusable, és a dir, trobable, accessible, interoperable i reutilitzable) de publicació científica en obert.

"Hi ha una atenció creixent de la comunitat investigadora envers la ciència oberta, però aquestes troballes ens orienten a considerar que publicar dades obertes podria ser una prova, una exploració o un fer veure que s'està posant en circulació alguna cosa, en lloc d'una pràctica oberta real i rigorosa que permeti que les dades puguin ser accessibles i utilitzades per altres científics i la societat en general. Aquesta pràctica inconsistent fa que la democratització del coneixement que promet la ciència oberta sigui menys potent", explica Juliana Raffaghelli, primera autora de l'article.

Malgrat aquesta situació, la investigadora assenyala que "el panorama evoluciona ràpidament i podria estar millorant". I posa com a exemple la rapidesa de la circulació de la recerca durant la pandèmia, especialment pel que fa a les vacunes.

Una xarxa social acadèmica per donar visibilitat a la recerca

El treball s'ha basat en l'anàlisi de 752 datasets, registres de dades científiques pujades a la plataforma ResearchGate, una xarxa social acadèmica que inclou perfils i pàgines públiques de personal investigador, en les quals es poden enllaçar publicacions i material complementari a la recerca, com per exemple conjunts de dades en forma tabular o d'imatges. Com que és una xarxa social, el personal investigador el fa servir sovint per fomentar la visibilitat i la circulació del producte del seu treball acadèmic, a pesar de no ser una plataforma institucional ni considerar-se formalment en processos d'avaluació. El seu ús, no obstant això, "planteja els mateixos problemes de qualitat de la informació, d'apropiació de dades per part dels gestors i de privacitat ja vistos en altres grans plataformes de mitjans socials", puntualitza la investigadora.

Les investigadores van avaluar els datasets extrets a partir de l'estàndard FAIR, un conjunt de criteris que una publicació de dades hauria de seguir perquè aquestes siguin trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables. Es tracta d'un estàndard impulsat per la Comissió Europea i que ha adoptat la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en el marc de la seva política de coneixement obert. "Que siguin trobables implica que les dades de recerca estiguin en repositoris institucionals oberts i no en una revista per accedir a la qual cal pagar, o en un arxiu privat (fins i tot al núvol). Al seu torn, per ser accessibles s'han d'emmagatzemar d'una manera que qualsevol els pugui desempaquetar i que no depengui d'un programa propietari. I per ser interoperables i reusables han d'incloure metadades que segueixin uns estàndards compartits que permetin entendre'ls i poder-hi treballar", detalla la investigadora. "Totes aquestes característiques permeten que les dades siguin més visibles i, per tant, que el coneixement circuli més", incideix.

Les albors de l'ús de dades obertes per a una ciència oberta

Els resultats d'aquesta anàlisi quantitativa van mostrar que la majoria (562 de 752) de les dades científiques analitzades no complien cap dels criteris FAIR, i menys de l'1 % arribava a tres dels quatre paràmetres. "Estem en una fase de prehistòria de les dades obertes en la qual es publiquen dades en obert, però no hi ha una atenció a l'usuari que ve darrere, ni pràctiques per afavorir la reutilització de dades", subratlla Juliana Raffaghelli.

La baixa qualitat de les dades publicades en obert no és exclusiva d'aquesta xarxa social acadèmica. De fet, aquests resultats han estat reproduïts en una altra recerca quantitativa recent de la mateixa autora, en la qual ha analitzat 6 milions de registres en el repositori d'accés obert Figshare amb resultats convergents. "Tots dos estudis demostren que, respecte a la ciència oberta, tenim una bona teoria, però la pràctica encara és feble i cal molta feina per fer-la coherent amb la visió utòpica del coneixement obert", destaca Juliana Raffaghelli.

Una reproducció de l'statu quo acadèmic

La recerca també va analitzar l'estructura social de les interaccions en relacionar el nombre de lectures en línia i el nombre de citacions de les publicacions amb el perfil públic de cada investigador i investigadora. Els resultats van dibuixar una reproducció de l'statu quo acadèmic, ja que la majoria dels conjunts de dades van ser publicats principalment per homes d'institucions de la Unió Europea, l'Amèrica del Nord i Àsia, amb una posició acadèmica sènior. A més, també van ser els més citats. "Hem trobat una associació entre les dades publicades i el perfil, sènior i de renom (observada mitjançant el Research Score alt), a l'hora de rebre més citacions per part de la comunitat investigadora, la qual cosa ens mostra la importància de la reputació. No obstant això, en poquíssims casos aquestes citacions estan relacionades amb la qualitat de la publicació en obert: de més d'11.629 lectures totals, només 15 van a un conjunt de dades obert que compleix els quatre criteris FAIR, i 10.201 van als 562 conjunts de dades que no compleixen cap criteri FAIR", destaca.

Alfabetització en dades més enllà de la formació tècnica

Davant d'aquesta situació, la investigadora assenyala "la importància de l'alfabetització en dades de la comunitat investigadora", però reclama una formació que vagi més enllà de la capacitació tècnica: "El desenvolupament de dades obertes de millor qualitat i la reutilització d'aquestes dades, com a pràctiques innovadores de recerca oberta, requereixen coneixements tècnics, però també compromís amb el context polític i amb estratègies necessàries per impulsar la qualitat i l'ètica del que significa ser un investigador obert, en xarxa i orientat a un impacte social de la mateixa recerca."

Aposta estratègica de la UOC

La UOC va aprovar, l'any passat, la Política institucional de coneixement obert, que afavoreix que estiguin disponibles en obert no sols les publicacions científiques i acadèmiques —com ja recollia la política d'accés obert de 2010 a la qual substitueix—, sinó també les de l'estudiantat, la documentació institucional i les dades de recerca. L'objectiu d'aquest pla, en paraules de Pastora Martínez Samper, vicerectora de Globalització i Cooperació, és "reforçar i consolidar la nostra aposta pel model de ciència oberta que s'està estenent globalment, que inclou, per exemple, les dades de recerca o els recursos d'aprenentatge. Estem transformant la UOC en un node obert que projecti el coneixement i que, al mateix temps, pugui connectar amb contribucions externes i enriquir-se".

Aquest és un dels avenços fets per la institució a partir del Pla d'acció de coneixement obert, que es va posar en marxa el 2019. Arran d'aquesta estratègia s'ha incrementat la documentació publicada en obert a l'O2 Repositori UOC, s'ha creat el Servei de Gestió de Dades FAIR, i s’han portat a terme plans de formació o diverses iniciatives vinculades a fer de la UOC una universitat més porosa. En aquest sentit, aquest article s'ha publicat en accés obert (open access) gràcies als acords a què ha arribat la Biblioteca de la UOC amb Emerald (editorial de la revista) a partir de l'estratègia de la Universitat.

La recerca ha estat finançada pel projecte Professional Learning Ecologies for Digital Scholarship: Steps for the Modernisation of Higher Education, del Programa Ramón y Cajal del Ministeri d'Economia I RYC-2016-19589.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 4 (educació de qualitat).

 

Article de referència:

Raffaghelli, Juliana Elisa; Manca, Stefania. Exploring the social activity of open research data on ResearchGate: Implications for the data literacy of researchers.

Online Information Review [internet]. 2022, gener. Doi: 10.1108/oir-05-2021-0255

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Institucional