La UOC contribueix a incloure la dimensió 'online' als rànquings universitaris

seu central de la UOC

Tot i que l'ecosistema universitari ha canviat arran de la pandèmia, els rànquings que valoren i posicionen els centres continuen sense tenir en compte la modalitat d'aprenentatge en línia (Imatge: Seu central de la UOC)

27/06/2022
Cristina Sáez

La UOC ha liderat, juntament amb l'Open University del Regne Unit, una recerca per identificar criteris i indicadors que permetin valorar també l'ensenyament en línia a les classificacions mundials de posicionament de les universitats

La pandèmia de la COVID-19  ha impulsat la transformació digital de l'educació universitària. A les universitats pioneres gestades i nascudes per ser només en línia, com la UOC, els darrers dos anys s'hi han sumat, en diferents graus, la resta de centres d'ensenyament superior del món. I, avui dia, la gran majoria ofereixen algun estudi completament digital. Tanmateix, tot i que l'ecosistema universitari ha canviat, els rànquings que valoren i posicionen els centres que l'integren continuen sense tenir en compte aquesta modalitat d'aprenentatge.

En aquest sentit, investigadors del grup de recerca Edul@b de la UOC i de l'Open University del Regne Unit, dues de les universitats europees en línia més importants, amb la col·laboració del centre de recerca Consiglio Nazionale delle Ricerche – Istituto per le Tecnologie Didattiche, han contribuït a crear una dimensió online als rànquings universitaris que promou la competència en aprenentatge en línia entre els centres universitaris.

En concret, en el marc del projecte europeu CODUR, els investigadors, coordinats pel catedràtic d'Educació Albert Sangrà, expert en aprenentatge virtual (e-learning) i director de la Càtedra UNESCO d'Educació i Tecnologia per al Canvi Social de la UOC, han analitzat exhaustivament els criteris i els indicadors en què es basen aquests rànquings i n'han identificat uns de nous que permeten mesurar la formació en línia específicament. Segons els investigadors, incloent-hi aquests nous criteris i indicadors, els rànquings actuals podrien valorar l'ensenyament tant presencial com en línia que fan les universitats.

De moment, els resultats d'aquesta anàlisi, les conclusions de la qual recull en obert el European Journal of Education, ja han impactat en dos rànquings: en l'europeu U-Multirank, que, amb un enfocament multidimensional, ja ha adoptat les propostes de diversos criteris i indicadors sorgides de la recerca liderada per Sangrà; i, tot i que encara parcialment, el Times Higher Education, un dels principals sistemes de classificació de referència mundial.

Això representa un pas important de cara al reconeixement de la formació universitària en línia de qualitat i una oportunitat per normalitzar als rànquings l'aportació valuosa d'universitats com la UOC en el sistema global d'institucions d'educació superior.

"La majoria de rànquings no tenen en compte les universitats en línia a l'hora de fer les valoracions", afirma Sangrà. En aquest projecte "no volíem crear un nou rànquing per a universitats en línia, perquè hauria tingut poc valor, sinó que ens vam plantejar identificar quins criteris o identificadors eren útils per visibilitzar el valor d'aquests centres", afegeix, i es mostra satisfet en afirmar que "hem impulsat la valoració de la qualitat de la docència en línia en els rànquings universitaris".

 

Incloure què interessa als estudiants

Els rànquings d'universitat són una de les eines més consolidades per posicionar els centres a escala mundial. Sovint es fan servir com a eina de publicitat per atreure estudiants i, també, finançament. Tanmateix, els criteris i els indicadors que utilitzen són també qüestionats.

"Solen beneficiar les principals universitats, que són les mateixes que impulsen aquests rànquings", lamenta Sangrà, que ressalta que no acostumen a tenir en compte els contextos. "Harvard pot considerar-se millor que la Universitat de Sud-àfrica perquè decideix quins alumnes entren, els millors, mentre que la segona els accepta a tots. La tria prèvia condiciona els resultats posteriors", assenyala.

Després de l'anàlisi exhaustiva dels criteris i els indicadors de les classificacions actuals, els investigadors també apunten que els manca tenir en compte què interessa als estudiants, què els fa decidir-se per una universitat o altra. "Caldria estructurar els rànquings per donar resposta als estudiants", considera l'expert en aprenentatge en línia de la UOC, que acaba de publicar el llibre Transformar la Universitat. "I això demana centrar-se en la qualitat de l'experiència d'aprenentatge, que és el criteri, de fet, en què es basa el model de la UOC."

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides: 4, Educació de qualitat, i 10, Reducció de les desigualtats.

Article de referència:

Brasher, A., Whitelock, D., Holmes, W. et al. Comparing the comparators: How should the quality of education offered by online universities be evaluated?, European Journal of Education, 2022. https://doi.org/10.1111/ejed.12497

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto del professor Albert Sangrà Morer

Albert Sangrà Morer

Catedràtic d'Educació
Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director acadèmic de la Càtedra UNESCO

Expert/a en: Aprenentatge virtual (e-learning), educació i TIC, organització educativa, docència universitària virtual, metodologia docent, polítiques educatives i planificació estratègica de les TIC en educació.

Àmbit de coneixement: Pedagogia.

Veure fitxa