Les causes i la percepció dels abusos sexuals a menors a l'Església catòlica espanyola

  Església catòlica

Un estudi assenyala la manca d'una estructura de control i seguiment intern a l'Església. (Foto: Gregory Hayes/Unsplash)

05/07/2022
Juan F. Samaniego

Molts dels religiosos entrevistats en un estudi de la UOC assenyalen la manca d'una estructura de control i seguiment intern a l'Església


La recerca conclou que és crucial entendre que l'abús sexual a menors no solament està relacionat amb aspectes individuals, sinó també amb qüestions institucionals i culturals

La qüestió dels abusos sexuals a menors a l'Església catòlica ha adquirit rellevància els últims anys. Des del punt de vista criminològic i acadèmic, els investigadors de molts països han pogut accedir a les dades internes i als arxius de l'Església, una situació que, de moment, no s'ha produït a Espanya. Després d'entrevistar una vintena de clergues i membres de congregacions religioses, una recerca liderada des de la UOC analitza ara les causes i la percepció del problema dins de la mateixa Església.

L'estudi, dirigit per Josep M. Tamarit, catedràtic de Dret Penal dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i investigador principal del grup de recerca VICRIM de la UOC, i Marc Balcells, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i investigador del mateix grup, analitza els abusos sexuals a menors dins l'Església catòlica des d'una perspectiva multicausal. A més de l'article, el tema també s'exposa al llibre Abusos sexuales en la Iglesia católica: análisis del problema y de la respuesta jurídica e institucional, editat per Josep M. Tamarit.

"La gran diferència entre el nostre estudi i els elaborats en altres països és que l'Església com a institució a Espanya gairebé no ha volgut participar-hi, mentre que en altres llocs sí que ha buscat la col·laboració de l'acadèmia per entendre les causes del problema", assenyala Tamarit. "Hem volgut comprendre la percepció de l'Església davant aquest fenomen i comprovar si els aspectes culturals i institucionals de la mateixa Església podien estar relacionats amb l'aparició d'aquestes conductes delictives. També volíem conèixer l'impacte que provoca el fenomen en els clergues, quina percepció i opinió tenen sobre la manera com l'Església ha tractat aquests temes i quina és la seva actitud respecte als abusadors", afegeix.

 

La percepció interna i les causes dels abusos a l'Església

L'estudi elaborat des de la UOC es basa en una sèrie d'entrevistes en profunditat amb membres de l'Església. Per aconseguir fer-les, en primer lloc, els investigadors es van posar en contacte amb set diòcesis (tot i que només van rebre dues respostes, i van ser negatives a participar-hi) i més d'un centenar de rectors i membres de congregacions. Finalment, gràcies a la col·laboració de la Unió de Religiosos de Catalunya, van poder entrevistar vint clergues. Aquestes són les conclusions principals de l'estudi:

- Reconeixement parcial del problema. Tot i que la majoria d'entrevistats admeten que hi ha casos d'abusos sexuals a menors a l'Església, molts assenyalen que a Catalunya i a Espanya no són tan nombrosos com en altres països. Alguns també eviten referir-s'hi directament amb termes com agressió abús.

- Manca de mecanismes de control. Alguns dels entrevistats assenyalen la falta d'una estructura de control i seguiment intern, i asseguren que l'Església és menys organitzada i disciplinada del que pugui semblar des de l'exterior.

- Hi ha factors de risc individual. A l'hora d'aprofundir en les causes, s'identifiquen factors de risc individual, com ara situacions de fort desequilibri de poder dins d'una comunitat, solitud (sobretot, entre els rectors) i, fins i tot, situacions d'homosexualitat mal encaixada en un context geogràfic i temporal determinat.

- També s'identifiquen factors culturals de risc. Per exemple, el fet que l'abús sexual es pot veure només com un pecat i no com un delicte. Si s'observa solament des de la perspectiva del pecat, es pot perdonar sense que hi hagi cap mena de pena judicial ni s'emprengui un procés de reparació a les víctimes.

- Institucionalment, elements com el secretisme, la falta de transparència sobre els mecanismes de selecció i formació del clergat, l'absència d'una cultura de portes obertes i l'opacitat a la mateixa Església poden facilitar que aquestes conductes es mantinguin.

- Presència d'anomia. Aquesta situació sorgeix quan es crea una dissociació entre els ideals extrems, com el celibat, i la realitat diversa. És a dir, l'anomia es produeix quan hi ha persones que viuen en una realitat que desafia de manera profunda la seva identitat, la seva vocació i el seu idealisme moral.

-Hi ha tècniques de neutralització i negació. Tot delinqüent racionalitza i neutralitza l'acte delictiu. L'estudi ha detectat un determinat discurs de neutralització, que no cal que sigui conscient, i fins i tot de negació al voltant de la qüestió dels abusos sexuals a menors.

 

La solució al problema exigeix més transparència i justícia

"El camí per prevenir més casos d'abusos sexuals a menors a l'Església l'han obert molts països: comissions i més comissions, justícia restaurativa i reparació a les víctimes", assenyala Marc Balcells. "El negacionisme és perjudicial per a l'Església i per a la víctima, a la qual es nega l'estatus de víctima. Des del punt de vista acadèmic, el que pretenem és fer ciència, descobrir patrons i intentar esclarir les causes de la problemàtica", afegeix.

D'acord amb les conclusions de l'estudi, és crucial entendre que l'abús sexual a menors no solament està relacionat amb aspectes individuals, sinó també amb qüestions institucionals i culturals, des de la selecció o la formació del clergat fins a la manera com es percep el possible delicte. El desafiament rau a acceptar que l'afer ha de ser abordat en totes les dimensions i emprendre reformes institucionals i culturals, així com millorar el suport al clergat. L'estudi conclou que cal normalitzar un debat a l'interior de les institucions eclesiàstiques sobre tots aquests temes.

 

Aquesta recerca de la UOC afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 16, pau, justícia i institucions sòlides.

 

Article de referència:

Tamarit, J. M.; Balcells, M. "Between Sanctity and Real Life: Child Sexual Abuse in the Catholic Church in Spain". Sexual Abuse. Març del 2022. DOI: 10.1177/10790632221078292

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Enllaços relacionats