L'aprenentatge que combina aula i indústria i els models híbrids i en línia beneficien els estudiants

  il·lustració de la pedagogia

Les "watch parties" (observació festiva) i les sessions de "walk-and-talk" (caminar i parlar) figuren entre les innovacions pedagògiques a seguir de prop després de la pandèmia, segons l'informe (Imatge: Innovating Pedagogy 2022, The Open University)

25/07/2022
Àngels Doñate

El desè informe anual de l'Open University (OU), Innovating Pedagogy 2022, presenta deu enfocaments pedagògics emergents i reforçats per la pandèmia


Destaquen, entre altres, l'aprenentatge que combina aula i indústria, les microcredencials o les classes de "caminar i parlar"


Per primera vegada, investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) treballen juntament amb l'OU en l'elaboració d'aquest document de referència per al sector educatiu

L'informe Innovating Pedagogy 2022 destaca avenços en pedagogia i ensenyament a escala mundial, però també proposa innovacions prometedores de les quals cal estar pendents. La combinació de pràctica en l'àmbit acadèmic i professional reconeguda per microcredencials, el paper dels influencers educatius o el desenvolupament de l'autonomia per a l'aprenentatge són algunes de les deu pedagogies recollides en la desena edició d'aquest informe, liderat per l'Open University de la Gran Bretanya. El document s'ha elaborat de manera col·laborativa amb acadèmics dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC.

Albert Sangrà, catedràtic d'Educació de la UOC i investigador del grup Edul@b, afirma que "aquesta invitació posa de manifest la bona entesa entre les dues universitats d'avantguarda en l'educació en línia". 

Sangrà ha participat en l'elaboració de l'informe, juntament amb Montse Guitert i Marcelo Maina, professors dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació i membres del grup de recerca Edul@b, i Josep Prieto, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació i membre del grup de recerca Kison, de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC.

"L'informe destaca deu pedagogies reforçades per la pandèmia", explica Sangrà. L'expert assegura que, durant aquest temps, l'educació en línia, "a més de reforçar la seva identitat, ha influït de manera decisiva en enfocaments pedagògics de l'educació presencial".

 

Pedagogies analitzades:

  1. Els escenaris d'aprenentatge dual (dual learning scenarios): utilitzats en aprenentatge universitari, beneficien l'estudiant, atès que uneixen aprenentatge a l'aula i capacitació pràctica a la indústria.
  2. Els models d'educació híbrida (hybrid models): combinen aprenentatge presencial i en línia. L'ús d'aquests models s'ha vist beneficiat durant aquesta pandèmia, tot i que encara tenen molt marge de millora.
  3. Pedagogia de l'autonomia (pedagogy of autonomy): basada en el fet d'aprendre a aprendre, aposta perquè els estudiants agafin les regnes del seu aprenentatge. També s'ha vist molt afavorida al llarg d'aquests últims dos anys.
  4. Pedagogies lligades a les microcredencials (pedagogies of microcredentials): es basen en el reconeixement i l'acreditació de cursos curts que combinen pràctica acadèmica i professional, cosa que permet a altres col·lectius formar-se i desenvolupar noves habilitats.
  5. Educació dirigida per influenciadors (influencer-led education): un dels temes més controvertits és el paper que tenen a les xarxes socials. L'informe explora l'impacte d'aquesta experiència.
  6. Pedagogies de la llar (pedagogies of the home): els experts estudien les pràctiques informals d'ensenyament i aprenentatge que tenen lloc a la llar.
  7. Pedagogia del malestar (pedagogy of discomfort): els alumnes critiquen els seus sistemes de pensament sobre temes com ara el racisme o la injustícia; a partir d'aquí, l'aprenentatge i la transformació educativa augmenten.
  8. Caminar i parlar (walk-and-talk): s'analitza l'efecte que té la combinació de moviment i conversa en l'aprenentatge. Quan els alumnes d'estudis en línia queden per caminar i parlar sobre el que estudien, es fomenta el pensament creatiu i es trenca la solitud que a vegades experimenten.
  9. Observació festiva (watch parties): gràcies a l'ús cada vegada més global d'internet, persones d'arreu del món poden participar simultàniament en sessions en línia mirant un mateix vídeo o una presentació. Aquesta pràctica combina un aprenentatge més estructurat amb la naturalesa més sociable d'una classe presencial.
  10. Educació per al benestar (wellbeing education): els estudiants senten pressió sobre la salut mental arreu del món. Incorporar institucionalment aquesta pràctica beneficia les persones i les institucions.

"En molts llocs del món, les formes en què oferim l'educació i hi participem estan canviant radicalment. Els informes anuals Innovating Pedagogy destaquen el ràpid ritme del canvi, alhora que s'esforcen per equilibrar-lo amb bons consells basats en les evidències, el sentit comú i la claredat", afirma Agnes Kululska-Hulme, professora de Tecnologia d'aprenentatge i comunicació de l'Open University, que lidera l'equip d'investigadors que ha elaborat l’informe. 

Kululska-Hulme afirma que "les universitats 'obertes' han liderat el camí cap a l'educació en línia, que fins fa poc era una novetat". "Per això, per fer aquest informe del 2022, ens hem associat amb acadèmics de la Universitat Oberta de Catalunya", conclou.

 

Aquest informe afavoreix l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS), 4, educació de qualitat.

 

Informe de referència:

Kukulska-Hulme, A., Bossu, C., Charitonos, K., Coughlan, T., Maina, M., Ferguson, R., FitzGerald, E., Gaved, M., Guitert, M., Herodotou, C., Prieto-Blázquez, J., Rienties, B., Sangrà, A., Sargent, J., Scanlon, E., Whitelock, D. (2022). Innovating Pedagogy 2022: Open University Innovation Report 10. Milton Keynes: The Open University.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC

Experts UOC

Foto de la professora Montse Guitert Catasús

Montse Guitert Catasús

Expert/a en: TIC i educació; aprenentatge col·laboratiu en xarxes; formació del professorat en línia; competències digitals.

Àmbit de coneixement: TIC i educació, formació de formadors i competències digitals.

Veure fitxa
Foto del professor Marcelo Maina Patras

Marcelo Maina Patras

Expert/a en: Educació i TIC, i tecnologia educativa.

Àmbit de coneixement: Didàctica i organització.

Veure fitxa
Foto del professor Albert Sangrà Morer

Albert Sangrà Morer

Catedràtic d'Educació
Professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Director acadèmic de la Càtedra UNESCO

Expert/a en: Aprenentatge virtual (e-learning), educació i TIC, organització educativa, docència universitària virtual, metodologia docent, polítiques educatives i planificació estratègica de les TIC en educació.

Àmbit de coneixement: Pedagogia.

Veure fitxa
Foto del professor Josep Prieto Blázquez

Josep Prieto Blázquez

Expert/a en: Laboratoris virtuals i seguretat informàtica.

Àmbit de coneixement: Xarxes d'ordinadors, sistemes operatius i arquitectura d'ordinadors.

Veure fitxa