Mostres biològiques permeten personalitzar teràpies per augmentar-ne l'eficàcia i reduir-ne els efectes secundaris

GenomAbs és un servei de personalització, prevenció i precisió per a les teràpies amb anticossos monoclonals, molt utilitzades en el tractament de malalties autoimmunes i del càncer. "Volem tenir en compte les diferències genètiques de cada pacient per facilitar les decisions terapèutiques. L'objectiu és estalviar temps, salut i recursos econòmics tant als pacients com als sistemes sanitaris públics i privats", explica la responsable del projecte, Irene Martínez, biotecnòloga i estudiant del màster universitari de Bioinformàtica i Bioestadística dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de Barcelona. Aquesta iniciativa ha estat una de les propostes emprenedores premiades a la final de l'SpinUOC, el programa anual d'emprenedoria i transferència de coneixement de la Universitat.

Mitjançant una petita mostra biològica, es fa un estudi genòmic per avaluar la predisposició genètica de cada pacient al fet que determinades teràpies siguin més o menys efectives. "Analitzant una mostra biològica podem determinar els biomarcadors que volem trobar a cada pacient. A partir d'aquest perfil genètic, avaluarem quina teràpia amb anticossos monoclonals és la més adequada per a cada individu", afegeix la biotecnòloga.

Teràpies a mida

Els anticossos monoclonals (mAbs) s'han convertit en la nova generació de fàrmacs biològics capaços de tractar tant el càncer com una àmplia gamma de malalties autoimmunes. L'èxit terapèutic d'aquests fàrmacs depèn de la seva precisió, però també està condicionat per les característiques de cada pacient (genètica, edat, pes, sexe o hàbits), que en poden disminuir l'eficàcia, cosa que dificulta les decisions dels professionals clínics. A més, aquests tractaments tenen un cost econòmic molt elevat i poden produir efectes secundaris semblants a una reacció al·lèrgica, segons detalla la Societat Americana contra el Càncer. El fet de no trobar la teràpia adequada pot comportar costos econòmics elevats, a més de les consegüents molèsties per al pacient.

Tal com explica Irene Martínez, "es tracta de tractaments en què es fan servir anticossos produïts al laboratori perquè bloquegin alguna substància en concret que està magnificant una malaltia, com ara les citocines proinflamatòries en les malalties autoimmunes o determinats factors de creixement tumoral en el cas del càncer". "A vegades, poden passar mesos o fins i tot anys fins que es troba el tractament que funciona més bé; per això hi ha una necessitat de precisió i personalització, d'optimitzar-ne l'ús", afegeix.

El projecte, en què també participen les biotecnòlogues Cristina Abascal i Laura Beltrán, se centrarà inicialment en la personalització genòmica del tractament de les malalties autoimmunes —com ara la malaltia de Crohn, l'artritis reumatoide o l'espondilitis anquilosant. Segons Irene Martínez, es tracta d'un camp en què aquesta tecnologia encara no està àmpliament distribuïda. "Abans de receptar un anticòs monoclonal, el que estableix el protocol és fer una anàlisi de sang per detectar la diana terapèutica, és a dir, saber quina substància pot portar problemes al nostre cos. Per a cada diana terapèutica hi ha una família de fàrmacs; nosaltres volem augmentar l'evidència científica per facilitar les decisions terapèutiques i detectar quins seran més efectius i menys tòxics per al pacient", explica Martínez.

Biblioteca de biomarcadors predictius

GenomAbs està desenvolupant una biblioteca de biomarcadors predictius relacionats amb l'èxit i el fracàs de cada mAb —inicialment aplicats a malalties autoimmunes cròniques com l'artritis reumatoide— per mitjà del coneixement existent i publicat en articles científics, a més d'un conjunt d'algorismes i programaris interns per sistematitzar, simplificar i estandarditzar l'anàlisi genòmica de cada pacient. Tenir constància de la presència o absència de certes variants genètiques en un pacient permetrà ajustar els tractaments de manera individualitzada.

"Els biomarcadors genètics són variants que trobem al material genètic i que ens indiquen característiques diferencials entre individus, per la qual cosa permeten establir la teràpia idònia per a cada pacient", apunta Irene Martínez. D'aquesta manera, anticiparien la resposta d'un pacient al tractament en termes d'eficàcia i seguretat.

Martínez destaca un exemple de biomarcador predictiu. "Un dels enzims hepàtics de la família CYP actua sobre una quarta part dels fàrmacs actuals. Es coneixen més de 160 variants genètiques presents en la població que determinen el tipus de resposta que poden presentar diferents individus a un mateix fàrmac: en funció de quina variant tinguin als gens, els pacients metabolitzen el fàrmac de manera més lenta o més ràpida. Això influeix directament en l'efecte que el fàrmac tindrà en cada individu, i també en l'aparició d'efectes secundaris i en la seva gravetat", afirma.

L'objectiu de GenomAbs és formar part dels protocols sanitaris perquè el servei d'anàlisi genòmic sigui tan rutinari com l'anàlisi de sang convencional, a fi d'aportar més evidències científiques per facilitar les decisions sanitàries.

Aquest projecte afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) 3, garantir una vida sana i promoure el benestar per a totes les edats, i 12, garantir modalitats de consum i producció sostenibles.

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-Learning Research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearning Innovation Center (eLinC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC