La ultradreta també sap treure partit de l'amor

  congrés

Els investigadors consideren que la ultradreta fa servir l'amor per dividir la societat (foto: Joakim Honkasalo / unsplash.com)

12/01/2023
Juan F. Samaniego

Investigadors de la UOC han estudiat el fenomen i consideren que la ultradreta estima uns valors que es poden entendre com a patriarcals i excloents


L'amor es fa servir per dividir i crear una frontera entre l'Espanya més conservadora, el feminisme i la defensa de les polítiques d'igualtat de gènere

L'auge de la ultradreta en les democràcies occidentals els últims anys ha reactivat l'interès per la manera com fan política aquests moviments i partits. Davant de les generalitzacions que assenyalen que aquestes ideologies es construeixen només a partir del discurs d'odi, dos investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) proposen que aquest corrent polític a Espanya també treu molt partit de l'amor i altres sentiments positius, si bé ho fa a través d'un punt de vista propi, que gira al voltant de la família, la nació i la igualtat.

Un article científic d'Alexandre Pichel, investigador predoctoral del programa de doctorat d'Humanitats i Comunicació de la UOC, i de Begonya Enguix, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats i investigadora líder del grup Gèneres en Transició: Masculinitats, Afectes i Cossos (MEDUSA), que també dirigeix la tesi de Pichel, analitza l'ús de l'amor per part de la ultradreta a Espanya i proposa que aquest corrent polític està motivat per sentiments "que van molt més enllà del rebuig".

 

Entre tant d'amor, on encaixen les realitats rebutjades?

El 8 de març de 2020, quan faltaven pocs dies perquè es declarés el confinament per la pandèmia a Espanya i mentre se celebraven multitud de marxes feministes en diferents ciutats, VOX organitzava un acte al Palau de Vistalegre, de Madrid. Allà, la tercera força política del Congrés dels Diputats va desgranar bona part dels seus arguments. Després de l'anàlisi dels discursos principals d'aquell dia, els investigadors reflexionen sobre com els líders del partit utilitzen l'amor com a element de divisió.

"La ideologia més conservadora fa servir l'amor per al mateix que l'esquerra, la dreta mainstream o qualsevol altre tipus d'ideologia. Aquest actor polític no utilitza l'amor per ocultar la seva veritable cara, de rebuig cap als que no s'identifiquen amb els seus valors. Aquest corrent polític estima, però el problema és qui estima. Estima una Espanya mononacional i excloent. La ultradreta genera odi per les coses que estima, però l'amor és totalment real", explica Alexandre Pichel.

En aquest sentit, tal com detallen els investigadors en l'article, l'amor es fa servir com una eina per marcar la diferència entre el nosaltres (les famílies tradicionals, els homes blancs i els nadius espanyols) i els altres, ja siguin l'elit (personalitzada en els governants i en el feminisme) o els que són diferents (les famílies no tradicionals o els migrants). Per això, en els seus discursos, els líders de la ultradreta donen forma a aquest sentiment a través de la seva relació amb la família, la igualtat i la violència.

 

L'amor i la família tradicional

La defensa de la família tradicional s'ha convertit, durant l'última dècada, en una de les pedres angulars del discurs ultraconservador. En aquest sentit, els investigadors constaten que el feminisme i el moviment LGBTQI són assenyalats en aquests discursos com a amenaces principals d'un tipus d'unitat familiar que s'identifica com l'única "normal i natural". A més, Pichel i Enguix conclouen en el seu article que aquesta família és una connexió directa amb el passat, la tradició i el llegat cultural de les generacions anteriors, és a dir, amb alguns dels pilars del discurs més conservador.

Els experts apunten que les idees conservadores sobre la família serveixen per marcar les fronteres polítiques entre els opositors a la família tradicional (identificats com a feministes i persones LGBTQI) i els que protegeixen, estimen i estan disposats a transmetre els valors sexuals i de gènere naturals, nacionals i morals d'Espanya i estan disposats a transmetre'ls. Els investigadors afirmen que, en el discurs d'aquesta doctrina política, "feministes, queers i gent d'esquerres traeixen les normes morals de la nació i pretenen destruir Espanya i la família tradicional".

 

L'amor per la igualtat

"En la ultradreta, la igualtat sorgeix de la idea d'una societat totalment uniforme. Si el poble és uniforme, és impossible que hi hagi desigualtat", explica Alexandre Pichel. "Per contra, des dels moviments d'esquerres i el feminisme, la igualtat s'entén com un concepte que comprèn i evidencia les diferències per crear una comunitat oberta. En aquest sentit, la ultradreta entén que les quotes de gènere són limitacions a la igualtat de gènere, perquè no entén la necessitat d'especificar les diferències. I aplica el mateix a l'educació sexual a les escoles. Aquesta idea d'igualtat fa que el corrent ultraconservador masculinitzi i heterosexualitzi una societat uniforme", afegeix.

Aquí l'amor torna a entrar en escena: per exemple, l'amor per la dona tradicional, element central de la família. Des d'aquest punt de vista, els investigadors consideren que el corrent més conservador del panorama polític espanyol difon la idea que la dona ja ha assolit el nivell màxim d'intel·ligència, llibertat, força i independència, de manera que no necessita el feminisme. D'aquesta manera, els experts de la UOC assenyalen en aquest estudi que l'amor es torna a fer servir per dividir i crear una frontera entre l'Espanya més conservadora, el feminisme i tots els que defensen les polítiques d'igualtat de gènere.

 

L'amor i la seva relació amb la violència de gènere

Els autors de la recerca consideren que el discurs de la ultradreta espanyola utilitza la diferenciació entre violència de gènere i sexual per mantenir un discurs ambivalent. D'una banda, tal com s'assenyala en l'article científic, serveix per acusar el feminisme de criminalitzar els homes en relació amb la violència de gènere. De l'altra, es fa servir per denunciar els homes immigrants com a potencials abusadors sexuals. "Nativisme, nacionalisme i xenofòbia s'entrellacen amb l'amor i la violència de manera complexa", conclouen els investigadors a l'article.

"La connexió de l'amor amb la família, amb Espanya i amb la seva idea d'igualtat es dona pel que el sociòleg britànic Jeff Hearn anomena l'hegemonia dels homes. Si ens fixem en els mecanismes afectius i polítics que es posen en marxa, s'observa que la defensa de l'home sempre hi és present", afegeix Pichel. "La ultradreta estima la família per protegir la figura de dominació paterna; estima el país per rescatar els homes com a líders nacionals, i estima la igualtat per defensar els homes davant dels avenços del feminisme", conclou l'investigador.

 

Aquesta investigació contribueix a l'objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 5, aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar totes les dones i nenes.

 

Article relacionat

Alexandre Pichel-Vázquez & Begonya Enguix Grau (2021) Framing Gender through Affects: Antifeminism and Love in the Spanish Far Right (Vox), South European Society and Politics, 26:4, 465-487, DOI: 10.1080/13608746.2022.2115185.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital

Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Alexandre Pichel

Alexandre Pichel

Estudiant de doctorat a la UOC

Foto de la professora Begonya Enguix Grau

Begonya Enguix Grau

Professora dels Estudis d'Arts i Humanitats
Directora del programa del grau interuniversitari d'Antropologia i Evolució Humana

Expert/a en: Antropologia dels gèneres i de les sexualitats, cos i identitats, antropologia urbana i dels mitjans de comunicació.

Àmbit de coneixement: Antropologia social i cultural.

Veure fitxa

Enllaços relacionats