Què passa amb els anomenats 'fills del Daesh'? Menors, terrorisme i drets humans

Durant anys, el Daesh o Estat Islàmic s'ha nodrit de combatents estrangers, també d'origen europeu. Els fills i filles d'aquests terroristes s'amunteguen en campaments de refugiats de Síria. Recentment, tant el govern francès com l'espanyol han iniciat la repatriació puntual de diversos cònjuges i descendents.

En campaments com els d'Al-Hawl o Roj viuen els fills del Daesh. La seva condició de descendents de terroristes de l'Estat Islàmic col·loca els que tenen progenitors de nacionalitat europea en uns llimbs jurídics, sobre els quals reflexionen Mariona Cardona i Bettina Steible, professores dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadores del grup de recerca en Geopolítica, Conflicte i Drets Humans (GEOCONDAH). Aquests fills del Daesh són "persones menors d'edat descendents de pare i/o mare de nacionalitat europea que es troben retingudes en camps de detenció a Síria per la condició de combatents del Daesh d'algun dels seus progenitors", comenta Cardona. En casos puntuals de repatriació, queden sota la tutela de les seves mares, dels seus familiars o de l'Estat que els acull "atenent, entre altres aspectes, l'interès superior del menor i segons les circumstàncies de cada cas", explica Steible.

Més enllà de les consideracions ètiques i morals de protegir una persona menor desemparada, en l'àmbit jurídic s'ha obert un debat en el qual entren en conflicte els drets humans i l'abast de la jurisdicció dels Estats fora dels seus territoris. El Comitè dels Drets del Nen (CDN) de Nacions Unides, d'una banda, i el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), d'una altra, s'han pronunciat sobre aquesta qüestió. El CDN expressa l'obligació de repatriar-los, mentre que el TEDH, que no reconeix aquesta obligació, sí que exigeix als Estats que examinin les demandes de repatriació. Però la motivació jurídica de l'organisme de Nacions Unides resulta feble, tal com apunten les expertes. Per a Mariona Cardona, el problema que planteja no tenir una motivació ferma és que "s'obre una bretxa per la qual els Estats poden entrar a qüestionar la credibilitat, el rigor, la imparcialitat i la legalitat" dels mecanismes d'aquesta organització internacional. I aquesta falta de solidesa jurídica ofereix "una justificació en safata de plata", insisteix Cardona, perquè un Estat decideixi incomplir resolucions internacionals.

La necessitat d'una argumentació robusta per no deixar desemparats els fills del Daesh

En l'article citat, les dues especialistes plantegen la paradoxa següent: una motivació més conservadora, però més robusta jurídicament parlant, protegeix millor els drets del menor que una altra plena de bona voluntat cap als menors, però mal plantejada. I confronten la posició del TEDH i la del CDN de l'ONU. La interpretació del principi de jurisdicció extraterritorial del TEDH és més prudent, tal com desenvolupen Cardona i Steible, però aquest conservadorisme no ha desprotegit els menors perquè el raonament jurídic està més ben sustentat, més tenint en compte que les sentències d'aquest tribunal són d'obligat compliment per als Estats membres. Així, el TEDH va acabar condemnant França per no haver examinat les demandes de repatriació. "Una motivació bona deixa poc marge de maniobra als Estats per apartar-se de les seves obligacions o no complir amb la decisió de l'òrgan internacional", comenta Mariona Cardona. "Si es motiva bé l'existència d'una obligació i la seva corresponent violació per part d'un Estat, aquest Estat difícilment podrà defensar la seva conducta com a lícita i mantenir una actitud passiva", justifica Steible. Ambdues afegeixen que, com passa en l'exposició del CDN de Nacions Unides, que anteposa l'ètica i la moral al caràcter vinculant de les normes internacionals, la bona voluntat "pot posar en risc les dècades de treball" que la Comunitat de Drets Humans ha dut a terme perquè aquests drets siguin considerats normes jurídiques d'obligat compliment.

Els llimbs legals en els quals es troben els menors

El dret internacional dels drets humans exigeix als Estats que "garanteixin els drets humans a aquelles persones —en aquest cas, menors— que es trobin dins del seu territori o estiguin subjectes a la seva jurisdicció", diu Cardona. En aquest cas, passa que aquests menors d'ascendència francesa o espanyola no es troben en territori francès o espanyol, sinó sirià, "on els seus drets humans estan sent violats". Com que les autoritats locals no vetllen pels seus drets bàsics, s'ha generat aquest debat sobre l'obligació jurídica o no dels Estats europeus de repatriar-los per acabar amb aquesta situació d'abusos. En aquest punt es genera el problema legal: "si els Estats no tenen jurisdicció, no se'ls poden imputar obligacions jurídiques en virtut del dret internacional dels drets humans", diu Bettina Steible.

Per què es dona aquest desemparament? Segons expliquen les expertes, i conforme al concepte de jurisdicció del dret internacional, "ni Espanya ni França exerceixen autoritat als campaments ni al territori on es troben aquests menors". En conseqüència, cap dels dos països exerceix jurisdicció sobre els nens ni té l'obligació de dret internacional de garantir-ne els drets. Una altra qüestió és si tenen una obligació ètica, derivada de la seva capacitat material de repatriar-los.

Malnutrició, violència sexual i crims als camps de refugiats

Al campament de refugiats d'Al-Hawl, al nord-est de Síria, hi viuen al voltant de 62.000 persones, segons xifra el Comitè Internacional de la Creu Roja. D'aquestes, 2.000 són dones estrangeres i 7.000, nens estrangers, tal com reflectia el diplomàtic Hansi Escobar en el seu article sobre el Daesh i Al-Qaeda. Al campament de refugiats de Roj s'hi concentren unes 2.600 persones, segons dades del maig de 2022 de l'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA). Diverses organitzacions i institucions de defensa dels drets humans qualifiquen com a inhumanes i degradants les condicions de vida en aquests campaments, on abunden la malnutrició, la deshidratació, els riscos d'explotació sexual i la violència.

Metges sense Fronteres destaca que el 35 % de les persones que van morir a Al-Hawl el 2021 eren menors de 16 anys i que la principal causa de mortalitat va ser el crim, amb un 38 % dels casos. "La tensió entre les dones radicalitzades i les que van prendre distància amb l'Estat Islàmic posa en perill la integritat de les persones menors", comenten Cardona i Steible. A Al-Hawl i Roj "s'han registrat diversos tipus de violència, com incendis deliberats de les tendes de campanya, explotació i maltractaments, incloent-hi abusos sexuals, cap als nens". Quan les mares d'alguns d'aquests nens i nenes són detingudes, els petits "queden desatesos i depenen de la bona voluntat de les altres mares", conclouen.