La teleoncologia millora la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama

Els darrers anys, la popularització de la tecnologia i els dispositius ha permès que s'apliquessin en àmbits sanitaris, la qual cosa ha ofert noves alternatives als professionals sanitaris per al seguiment i el tractament dels pacients de moltes patologies i malalties. Aquesta revolució digital en la sanitat basada en l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), coneguda com a salut digital o e-salut, es considera una eina de gestió i seguiment que pot contribuir a optimitzar la despesa, el servei i l'atenció en moltes actuacions, de manera que es contribueix a la sostenibilitat del sistema sanitari.

En aquest context,  un treball final del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC ha avaluat l'efectivitat del telemonitoratge i els seus dispositius en els diferents aspectes del tractament del càncer de mama. "L'aplicació d'aquests innovadors sistemes de salut digital té com a objectiu principal millorar la qualitat de vida dels malalts oncològics i els seus familiars", apunta Laura Pérez Fernández, autora d'aquesta revisió d'articles científics sota la tutoria de Hilda Maria Rodrigues Moleda Constant, infermera i investigadora.

Segons les dades del sistema europeu d'informació del càncer, el 2020 es van diagnosticar més de 34.000 nous casos de càncer de mama a l'Estat espanyol, tipus de tumor que és el més freqüent entre les dones. "A l'Estat espanyol, aproximadament el 30 % dels càncers diagnosticats en dones s'originen a la mama", detalla l'autora d'aquesta revisió científica.

Els resultats d'aquest treball demostren que el telemonitoratge és una eina adequada per al tractament del càncer de mama gràcies a l'ús de dispositius portables (wearables), com ara braçalets electrònics, aplicacions (apps), missatges, trucades o videoconferències. "L'ús d'aquests dispositius electrònics aconsegueix una avaluació contínua i objectiva de la recuperació funcional mitjançant el mesurament de l'activitat física", explica Pérez.

Millora de la qualitat de vida

D'aquesta manera, gràcies a aquests dispositius ja validats i que han demostrat que funcionen, es millora la qualitat de vida de les pacients amb càncer de mama a causa de la seva conveniència, eficiència i baix cost. A més, davant contextos més complexos, com la pandèmia, també s'augmenta la seguretat dels pacients i de personal sanitari. "L'optimització de la telemedicina en oncologia hauria de ser una prioritat, específicament l'accés a capacitats audiovisuals que puguin millorar la comunicació entre l'oncòleg i el pacient", recalca l'autora d'aquesta revisió.

D'altra banda, el treball també detalla que hi ha diferències segons el grup d'edat de les pacients i regionals respecte a l'ús dels dispositius electrònics. Per exemple, l'ús de la teleoncologia es manifesta de manera diferent als països en subdesenvolupament, on els pacients solen ser més joves, mentre que, als països desenvolupats, els pacients que recorren al telemonitoratge són més grans i fan servir braçalets electrònics o aplicacions. "A més, es demostra el valor de la telemedicina per a altres poblacions de pacients, que van des dels que no necessiten teràpia pràctica directa fins als que no tenen la capacitat d'acudir a una clínica tradicional per viure en mitjans rurals o en zones remotes", recalca l'estudiant del màster dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC. 

Es calcula que el cost del càncer a l’Estat espanyol és d'uns 19.300 milions d'euros. D'aquesta despesa, més de la meitat són abonats pel sistema sanitari públic i el 45 % és sufragat per les famílies. En el cas concret del càncer de mama, s'estima que el cost del tractament per pacient és de més de 58.000 euros si està localitzat i més de 210.000 euros si està metastatitzat, segons les dades de l'informe Impacto económico y social del cáncer en España, presentat per l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) l'any 2020.

Avantatges de la teleoncologia

Segons aquesta revisió d'estudis, els sistemes de salut digital aplicats a l'àmbit de l'oncologia permeten controlar més els símptomes derivats tant del tractament quimioteràpic com de la mateixa malaltia. I, en conseqüència, es redueixen les atencions als centres sanitaris. "Aquest tipus de sistemes permeten reduir les hospitalitzacions, la durada de les estades hospitalàries i les visites als serveis d'urgència associats a la morbiditat derivada del tractament", incideix l'autora.

No obstant això, encara que la telemedicina i el telemonitoratge tenen molts beneficis, hi ha certes limitacions com les diferències a escala tecnològica que hi ha entre els diferents països. Per exemple, la variació de les infraestructures en les diverses regions pot crear diferències en les possibilitats d'implantació i de costos per als mateixos serveis. "En aquest context, les desigualtats regionals en matèria digital afecten la igualtat, la inclusió, l'exercici del dret a la salut i fins i tot l'estabilitat democràtica", recalca Pérez.

A més, els dispositius portables aplicats en la teleoncologia proporcionen més oportunitats per mesurar variables i ofereixen una facilitat d'ús perquè els pacients puguin fer un seguiment del seu propi estat d'activitat, així com l'ús de diversos dispositius portàtils diferents en l'entorn oncològic. Així, la retroalimentació d'informació que permeten aquests dispositius podria exercir un paper important en la motivació dels pacients i possiblement en la detecció primerenca de símptomes greus o empitjorament.

Per exemple, l'ús de telecures a domicili està especialment indicat per al monitoratge remot de la toxicitat relacionada amb la quimioteràpia o per als qui no necessiten una teràpia directa, més encara quan els impediments físics o geogràfics dificulten el trasllat als centres hospitalaris.

"Com a norma general, el pacient oncològic sol tornar-se molt 'addicte' a l'atenció hospitalària, i a aquesta càrrega assistencial cal sumar-hi l'increment de costos, procediments i duplicació de proves, uns costos que la teleassistència pot alleujar", assenyala Pérez, la qual recorda que les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) permeten als psicooncòlegs ajudar les pacients que no poden desplaçar-se, que tenen horaris poc adequats, o que busquen l'anonimat o no haver de demanar permisos a la feina.

Per això, segons el parer de la investigadora, és necessari desenvolupar i implantar noves estratègies de telemonitoratge i sistemes de seguiment que ajudin a millorar l'adherència al tractament dels pacients oncològics i a reduir part dels costos. Igualment, han de dissenyar-se models i establir-se estàndards més homogenis en els dispositius utilitzats en teleoncologia. "Atesa l'alta incidència del càncer de mama a l'Estat espanyol, s'hauria de posar en marxa la teleoncologia com a resposta i suport al tractament d'aquesta malaltia de forma generalitzada com ja passa en diversos centres hospitalaris del país. Això sí, la telemedicina exigeix més inversió, regulació i capacitació del personal mèdic i les pacients", conclou Pérez.