1/6/23 · Justícia

Els perills del 'sharenting': frau en línia i material d'abús sexual infantil

A Espanya, el 89 % de les famílies comparteixen prop d'una vegada el mes continguts dels seus fills a Facebook, Instagram o TikTok
En menys de 10 anys, els continguts d?explotació sexual infantil s'han incrementat un 1.815 %
En el 72% dels casos d'agressors sexuals duals penats hi havia imatges quotidianes de menors no sexualitzades

La foto de la primera ecografia, la del naixement amb l'hora exacta, el lloc i el seu nom i cognoms són la porta d'entrada gratuïta a la ciberdelinqüència. Es calcula que el 2030 gairebé dos terços dels casos de frau en línia s'hauran donat per compartir informació personal de menors per Internet, un problema que tindrà un cost de 800 milions de dòlars, segons afirma Barclays.

I és que el 23% dels infants té presència en línia fins i tot abans de néixer, perquè els seus pares publiquen imatges de les ecografies durant l'embaràs. Aquest percentatge es dispara ràpidament, fins al punt que el 81% és a Internet abans de fer els 6 mesos, segons una enquesta elaborada per la firma de seguretat informàtica AVG en 10 països, entre ells, Espanya. Això és el que es coneix com a sharenting en anglès, del verb 'compartir' (share) i 'paternitat' (parenting). Un fenomen que es resumeix com a compartir informacions, vídeos i fotos (de qualsevol tipus) dels nostres fills a Internet i a les xarxes socials. "No respectem la intimitat dels nostres fills i això n’afecta la identitat digital futura, però no només això: derivat d'aquesta sobreexposició, es poden donar suplantació d'identitat, frau en línia, victimització per cyberbulling o grooming o que aquest contingut es converteixi en material d'explotació sexual infantil", adverteix Irene Montiel, professora dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), experta en victimització infantil online.

En menys de 10 anys, els continguts d'abús sexual infantil a la xarxa s'han incrementat un 1.815%: han passat el 2013 de 13.343 pàgines web a 255.571 enllaços el 2022, segons dades recents de la Internet Watch Foundation. Entre aquest material, hi ha fotos de violacions i imatges sexualitzades de menors, però moltes d'altres no ho són.

Aquesta sobreexposició està alimentant les xarxes de pornografia infantil? "Tenim la idea que les persones que col·leccionen imatges d'explotació sexual infantil només col·leccionen les que són explícitament sexuals o molt greus, però la realitat és que les imatges no sexualitzades de nens i nenes estan especialment presents en les col·leccions dels agressors sexuals duals (els que no només consumeixen material d'explotació sexual infantil, sinó que també abusen de menors amb contacte físic), és a dir, els més perillosos", afegeix Montiel, investigadora del grup VICRIM. Així, segons l'informe Perfil del detingut per delictes relatius a la pornografia infantil, en el 72 % dels casos d'agressors sexuals duals penats (és a dir, pedòfils que a més abusen físicament) hi havia imatges del tipus 0 en l'escala CIESI* en les seves coleccions. El nivell 0 correspon a imatges no eròtiques ni sexualitzades d'infants totalment o parcialment despullats, provinents de fonts comercials, àlbums familiars o fonts legítimes. És a dir, fotos no sexualitzades, normals, quotidianes.

"No pensem que aquella 'foto innocent de la meva nena jugant a la platja' pugui acabar en les col·leccions d'abusadors de qualsevol lloc del món o que es pugui fer servir com a reclam en un perfil fals per entabanar i seduir altres nens i nenes dels quals abusar", reafirma Montiel. A Espanya s’estima que hi ha allotjades únicament el 2% de les pàgines d'explotació sexual infantil, però és el primer consumidor d'Europa i el segon del món.

Llenguatge secret en la internet superficial

En èpoques com aquestes augmenta la sobreexposició dels fills: "En les vacances o les festes de Nadal es donen més moments especials i es disposa de més temps, per la qual cosa pot augmentar la voluntat de compartir imatges dels petits i les petites de la casa", afirma Sílvia Martínez, directora del Màster de Social Media de la UOC i professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC.

Així, per exemple, l'actuació de final de curs es penja a YouTube perquè els pares puguin tenir un record d'aquell dia. Precisament, plataformes com YouTube tenen una llarga lluita contra usos pedòfils dels seus continguts: el 2019, es va descobrir que part del seu contingut era utilitzat com a material de pornografia infantil. "Encara que les xarxes estan sensibilitzades, a vegades la frontera entre continguts totalment innocents i un ús pervers que se'n pugui fer és una frontera que és difícil de limitar si no vols ser completament taxatiu i acabar prohibint absolutament tot el que comporta mostrar imatges de menors", explica Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i investigador del grup GAME. En els comentaris de vídeos apareixen timestamps ―encara avui ho fan―, marques de temps en què s'indica el minut i els segons exactes en què passa alguna cosa que pot tenir una connotació sexual per a aquests individus.

"És un llenguatge que només entenen les persones que estan ficades en aquesta xarxa, és un codi en clau que marca un moment en què es pot intuir una sexualització del nen o de la nena per informar-ne el grup", comenta Montiel. En ser comentaris neutres (marques de temps), no violen les polítiques de la plataforma i, per tant, són difícils de detectar. "No només és YouTube, també passa a Instagram, Facebook o TikTok. Aquest tipus de material genera molt de trànsit i, encara que la majoria d'aquest contingut es mou en el web profund (deep web), també n'hi ha en el web superficial", explica Montiel.

A això, s'hi suma un altre gran problema quant al material d'explotació sexual infantil, i és que, aquell jove que ja és molt present en el món digital i té normalitzades les xarxes socials, ara té mòbil. "S'està avançant l'edat en què els menors tenen mòbil i això n'està augmentant la ciberseducció (grooming) i el sextingcada vegada hi ha més infants que autoprodueixen aquest tipus de materials", adverteix Montiel. L’edat mitja a Espanya per l’ús del primer mòbil són els 10 anys, segons dades de Unicef (2022). El grooming es basa en “preparar un menor en línia per implicar-lo en activitats sexuals dins o fora de la xarxa”, i inclou la sol·licitud d’imatges o vídeos sexuals produïts i compartits per ells mateixos com a resultat d'un procés de manipulació, d'enganys o extorsions. Segons dades d'Internet Watch Foundation, de les 255.571 pàgines web en què es van dur a terme accions durant el 2022, més de les tres quartes parts (el 78 %) contenien imatges "autogenerades", en la seva majoria, fetes per menors d'11 a 13 anys. L'informe adverteix que hi ha un fort repunt el 2022 en la franja de menors de 7 a 10 anys, amb un augment del 129% en comparació del 2021.

Per què sobreexposem els fills?

"Hi ha dos factors: el primer és que els pares i les mares tenen l'hàbit de compartir habitualment la seva pròpia vida, cosa que els porta a fer extensiu aquest hàbit a la vida dels fills. I el segon és que la seva xarxa de contactes mostra entusiasme per aquesta mena d'imatges, la qual cosa incentiva que se n'intensifiqui la compartició, atès que, al cap i a la fi, el que gairebé tots busquen en els mitjans socials no és una altra cosa que la màxima acceptació social", explica Lalueza.

A Espanya, el 89 % de les famílies comparteix prop d'una vegada el mes continguts dels seus fills a Facebook, Instagram o TikTok, segons l'informe EU Kids Online. Compartir és una cosa quotidiana, gairebé automatitzada per a molta gent. La generació mil·lennista (nascuts entre el 1981 i el 1993) es va adaptar a les xarxes socials d'adolescents, i avui aquesta generació té descendència. "Si els comparem amb altres generacions, cal entendre que els millennials van anar creixent a mesura que la tecnologia evolucionava, mentre que, per exemple, la generació Z (nascuts entre el 1994 i el 2010) ja es troba en la seva infància amb aquest desenvolupament tecnològic. Per això, la generació Z, a diferència dels mil·lennistes, és més conscient del que és la identitat digital i és més acurada amb el que vol projectar", explica Martínez, també investigadora del grup GAME. "En definitiva, doncs, l'impuls de sobreexposar els nostres fills a les xarxes respon a la concepció de la seva existència com un mer apèndix de la nostra, la qual cosa, òbviament, no és acceptable, i al desig d'aprofitar la simpatia que la naturalitat i l'encant dels més petits desperta en gairebé tothom", afegeix Lalueza.

Per a Montiel, no hi ha forma possible de compartir de manera segura en les xarxes socials: "No es pot fer un 'bon sharenting', soc partidària de no publicar imatges dels infants, no som conscients de tota la informació que aboquem a les xarxes ni dels usos que se’ls donarà". Queda un llarg camí per endavant pel que fa a xarxes socials i privacitat. "Una mirada ingènua pot no veure l'ús que d'altres en poden fer, especialment amb les eines que hi ha per editar i manipular aquestes imatges, per això és important ser conscient de tots els riscos associats a aquesta pràctica i vetllar per protegir-ne la identitat i la privacitat", conclou Martínez.

El 81% dels nadons té presència a la xarxa abans de fer sis mesos

*Pascual, A., Framis, A. G. S., & Garrido, C. I. (2017). Propuesta de una clasificación española sobre imágenes de pornografía infantil. Revista española de investigación criminológica, 15, 1-27. 

NOTÍCIA ACTUALITZADA La nota publicada l'1 de juny contenia un error d'interpretació sobre aquesta dada: El 72% dels materials d'agressors sexuals duals penats hi havia imatges quotidianes de menors no sexualitzades. En realitat, la xifra correcta és: En el 72% dels casos d'agressors sexuals duals penats hi havia imatges quotidianes de menors no sexualitzades.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Justícia