«La transformació digital de la salut s'ha de viure com una oportunitat transversal»

19/02/2020
Imma Alberch
Mireia Sans, presidenta de la secció de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona

 

La doctora Mireia Sans Corrales té una llarga trajectòria professional en l'àmbit de la salut digital. És directora del CAP Comte Borrell de Barcelona i forma part de diverses entitats que donen suport a la digitalització del sistema sanitari i l'impulsen. La doctora presideix la Secció Col·legial de Metges e-Salut del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), és vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Salut Digital (SCSD) i és membre del Consell Científic de la Fundació TIC Salut Social.

La doctora Sans, experta en salut digital, serà una de les ponents de la jornada «Llum i ombres de la salut digital». La jornada, organitzada per l'equip de direcció del màster universitari de Salut Digital (E-health) de la UOC, tindrà lloc el 4 de març a la seu del Tibidabo de la UOC i integrarà una taula de debat entorn del procés de digitalització de la salut i del sistema sanitari. Per a fer-ho, es comptarà amb diversos ponents, provinents d'àmbits diferents, que reflexionaran des de la seva experiència professional.  

 

Quins beneficis pot aportar la tecnologia a l'àmbit de la salut?

Hem d'entendre la tecnologia com un mitjà, i no com un fi. Ha de ser una eina que ens ajudi a millorar o redissenyar els processos de treball i els serveis que oferim a la ciutadania.

Cal situar el pacient al centre de totes les nostres accions i desenvolupar solucions digitals de salut orientades a satisfer les seves necessitats: produir eines digitals que aportin valor, que empoderin el pacient, que ens facilitin el seguiment de patologies cròniques i que l'acompanyin i ajudin a millorar la seva qualitat de vida.

Gràcies a aquestes solucions digitals de salut, evitarem duplicitat de proves, millorarem l'accessibilitat, reduirem temps d'espera, millorarem el diagnòstic i la teràpia que cal aplicar. Ens permetran disposar de moltes més dades i, fins i tot, disposar de models predictius i de medicina més personalitzada que millorin l'eficiència en totes les àrees de la salut.

I a l'àmbit assistencial i d'atenció primària?

També es poden aplicar a l'àmbit assistencial. De fet, a Catalunya ja treballem en el camp de la telemedicina i les consultes no presencials, per mitjà de La Meva Salut (LMS) i eConsulta.

D'una banda, LMS és un espai digital personal de consulta que permet a la ciutadania disposar de la seva informació personal més rellevant de salut. LMS també ofereix altres serveis com agafar cita en línia, veure les proves mèdiques que s'han fet a les institucions sanitàries públiques o disposar del pla de medicació i d'informació per a tenir cura de la salut.

D'altra banda, eConsulta és una eina de comunicació digital entre els pacients i els professionals sanitaris que serveix de complement a l'atenció presencial. Funciona de manera asíncrona, ja que permet enviar consultes no urgents en qualsevol moment i des de qualsevol dispositiu. Un cop enviada la consulta, el professional disposa de 48 hores per a donar-hi resposta, en dies laborables. Els pacients només hi poden accedir des d'LMS amb l'autorització prèvia del seu metge o infermera d'atenció primària. L'eina eConsulta permet enviar arxius adjunts en PDF que queden registrats a la història clínica del pacient.

Una de les aplicacions més freqüents de la telemedicina és la teledermatologia, que consisteix en l'intercanvi d'imatge de manera asíncrona entre els professionals de l'atenció primària i els especialistes de dermatologia. L'objectiu és fer un cribratge dels casos, donar-hi una solució i evitar una derivació innecessària.

Hi ha documentació científica que corrobora que la telemedicina redueix els costos sanitaris, millora la salut de la població i l'experiència del client en la cura de la seva salut. La videoconsulta també és molt útil, per exemple, en el control tant de malalties cròniques com de malalties cardiovasculars, en la valoració de resultats de proves complementàries i en el control posterior a l'alta hospitalària.

Quins obstacles hem de superar per a aconseguir la implantació de la salut digital? Quines estratègies utilitzeu per a familiaritzar pacients i professionals en aquest ús?

Diria que els obstacles principals per a implantar la salut digital són, d'una banda, les deficiències en habilitats digitals de professionals i pacients, i també la manca de temps i d'incentius, i, d'altra banda, els dubtes que hi pugui haver entorn dels temes de seguretat i de confidencialitat de les dades en l'entorn digital.

Els professionals de la salut ens hem de capacitar digitalment per a oferir una atenció sanitària cada vegada millor i d'acord amb el nou paradigma digital. La societat i la majoria de sectors han avançat força en el camp digital, però en el de la salut encara hi continua havent una escletxa digital que genera grans desigualtats. És evident que hem de viure aquesta transformació digital com una oportunitat de millora en els àmbits organitzatiu, clínic, de recerca i de docència.

Per a mi, les grans estratègies per a afrontar els obstacles han de passar per l'escolta activa que permetrà detectar pors i dèficits, per la capacitació digital dels professionals per mitjà de formació o reciclatge, per generar espais a les agendes de treball i per incentivar la vinculació a projectes d'innovació.

Actualment hi ha moltes aplicacions de salut, blogs, xats..., espais virtuals on es proporciona informació sobre salut. Quin penses que ha de ser el paper del metge o metgessa de família en aquest context?

 

Com bé has dit, hi ha moltes aplicacions, blogs, xats..., i per al professional es fa difícil estar al dia de tots i saber quins són fiables. És important disposar d'espais en què s'agrupin els que compleixin uns mínims de qualitat, que aportin garanties als usuaris i que estiguin identificats com a eines de valor i confiança en el camp de la salut. És necessari que integrin les dades directament des dels centres de treball dels professionals, que discriminin quan es tracta d'una alerta greu, d'una de moderada o d'una normalitat. Així seria molt més fàcil i segur per al professional recomanar l'ús d'aquestes aplicacions.

En el cas de les aplicacions, tenim repositoris amb sistemes d'acreditació com AppSaludable, App salut o NHS App Library.

I en el cas de pàgines web, al Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) tenim el Decàleg per a l'ús de webs de salut, que exposa, de manera senzilla i clara, les recomanacions que l'usuari ha de seguir a l'hora d'utilitzar de manera adequada i responsable la informació sanitària obtinguda a la xarxa. D'altra banda, també tenim el Segell de Web Mèdica Acreditada. Quan una web és identificada amb aquest segell, es garanteix als usuaris que tant la web com el contingut són de confiança i de qualitat.

A vegades, quan es parla de salut digital, hi ha qui ho relaciona amb la deshumanització de la medicina i l'atenció primària. Com trobem l'equilibri entre el que és digital i el que és humà?

La transformació digital no hauria d'implicar deshumanització professional. Tots dos conceptes són i han de ser compatibles. Hem de continuar saludant, mirant a la cara, preguntant per la família i per les preocupacions dels nostres pacients. Alhora, hem de continuar registrant adequadament la informació en les històries clíniques per a aconseguir una millor gestió de la salut del pacient.

Seria ideal si tinguéssim gestors de veu que transformessin les converses en paraules escrites, i així podríem dedicar més temps al que ens agrada més, escoltar i acompanyar els pacients i la seva família sense haver d'estar tan pendents de l'ordinador.

Formes part de la Societat Catalana de Salut Digital (SCSD). Quins objectius perseguiu?

La SCSD va ser creada l'abril del 2016 per un grup de professionals de diferents àmbits, inquiets i conscients que pensàvem que havíem de facilitar un espai de trobada per a informar de la implantació de models de transformació digital en els serveis socials i de salut a Catalunya, i debatre-la i potenciar-la.

Volem ser un instrument al servei de les institucions i de l'acadèmia que pugui crear entorns de debat i coneixement i posar en contacte els professionals que innoven en l'àmbit de les TIC i la salut. La nostra intenció és conèixer bé la situació de la salut digital a Catalunya i involucrar els interlocutors de l'Administració per tal d'aprovar plans d'acció que permetin que Catalunya es consolidi com a líder europeu en aquest sector. Finalment, volem promoure que la digitalització de la salut sigui una eina d'empoderament de la ciutadania, i col·laborar amb la indústria i els decisors (decision makers) de les institucions sanitàries per a definir models de negoci que promoguin la sostenibilitat del sistema sanitari

Tots aquests objectius els tenim ben definits en deu punts a la nostra web i els anem duent a terme mitjançant les xerrades obertes mensuals que fem sobre temes de salut digital.

Hi ha reticències envers la salut digital dins del col·lectiu mèdic?

Diria que qualsevol novetat o canvi en els nostres hàbits comporta resistències. Sortir de la nostra zona de confort i de seguretat demana un esforç. Hi ha professionals que ràpidament adopten les novetats i d'altres que necessiten més temps per a anar-les adoptant. Cal vèncer les pors, escoltar, dialogar, formar-nos en el desenvolupament de noves competències, habilitats i coneixements digitals per a poder liderar el canvi i la transformació digital. Cal involucrar sanitaris i pacients des del començament del desenvolupament dels productes, cosa que ajuda a anticipar barreres, facilitar l'acceptació i minimitzar la interrupció dels fluxos de treball, i, evidentment, cal compensar el seu temps i experiència.

Ets la presidenta de la Secció Col·legial de Metges e-Salut del CoMB. Què fa el CoMB en l'àmbit de la salut digital? Quin és el seu paper?

El CoMB sempre intenta sumar-se a les darreres tendències i per això el 2013 va acceptar que creéssim la secció transversal Metges e-Salut. Es tracta d'un espai de trobada per a metges interessats en la salut, en la relació metge-pacient i en l'ús de les TIC aplicades al sector sanitari, especialment en la seva incidència en l'exercici de la medicina.

Des de la creació de Metges e-Salut hem impulsat l'organització de jornades periòdiques, i cadascuna ha versat sobre una temàtica determinada, però sempre amb la tecnologia i la salut com a eixos centrals. Aquestes jornades han estat, al mateix temps, un lloc de trobada per a conèixer iniciatives en el camp de la salut 2.0.

També hem participat en la creació del document Recomanacions sobre l'ús d'informació mèdica i l'exercici de llibertat d'expressió a les xarxes socials i en el Decàleg de recomanacions bàsiques a les xarxes socials per a metges, que ha estat àmpliament difós entre el col·lectiu.

Actualment, estem plantejant una activitat formativa en salut digital que s'impartirà aviat a l'Institut de Formació Mèdica i Lideratge (FMiL).

Ets membre del Consell Assessor Científic TIC Salut Social i directora del CAP Comte Borrell de Barcelona. Quin et sembla que ha de ser el paper que ha de tenir l'Administració pública en el procés de digitalització de la salut a Catalunya?

Des del Departament de Salut i la Fundació TIC Salut Social es treballa conjuntament amb professionals dels àmbits de salut i tecnologia en dues línies. D'una banda, hi ha la línia de la plataforma tecnològica mConnecta, que permetrà integrar solucions de mobilitat al procés assistencial amb l'objectiu de fer els serveis tan accessibles i universals com sigui possible.

Connecta serà un aparador de components de mobilitat de l'àmbit de la salut que permetrà que els professionals, des del seu centre de treball, puguin recomanar als pacients elements de mobilitat validats i homologats. Alhora, les dades generades per aquestes aplicacions seran integrades en la història clínica del pacient.

D'altra banda, es treballa en el pla estratègic per a la implantació, al sistema sanitari català, del programa Latitud, un mètode d'atenció sanitària no presencial. Entenem que l'atenció no presencial és la que ens permet fer una prestació de serveis sanitaris més personalitzada i ajustada a les necessitats de la ciutadania —incloent-hi serveis a distància. Es tracta d'un nou model assistencial que combina l'assistència presencial amb l'assistència remota.

En aquest moment tenim un procés participatiu obert per tal que tothom pugui opinar, demanar, reflexionar i, en definitiva, col·laborar en la definició d'aquest model d'atenció no presencial a Catalunya.

Avui, desenvolupar una aplicació o un blog de salut està a l'abast de tothom. Penseu prendre algunes mesures, elaborar algun protocol o alguna proposta de llei per tal de regular-ho?

Durant els darrers anys hi ha hagut un creixement important del nombre d'aplicacions. Actualment podem trobar més de 325.000 aplicacions de salut i benestar al mercat i, tan sols durant l'any 2017, hi va haver 3.700 milions de baixades d'aquesta tipologia d'aplicacions.

Hi ha molta diversitat en els tipus i les prestacions de les aplicacions de salut, i moltes de les que hi ha disponibles al mercat no han passat una avaluació científica rigorosa del contingut, no s'ha contrastat la seva utilitat en la millora de la qualitat de vida dels pacients i tenen problemes d'usabilitat. Per tot això, és necessari establir marcs reguladors que permetin adequar aquesta tecnologia per tal que aporti garanties als usuaris, que esdevinguin eines de valor i confiança en el camp de la salut, i validar la seva utilitat per mitjà d'estudis d'investigació.

Ara fa tres anys que des de la Fundació TIC Salut Social, amb l'ajuda del Departament de Salut, vam començar a desenvolupar un model d'acreditació d'aplicacions que les classifica en tres tipus: aplicacions que no registren ni produeixen dades, aplicacions que registren i produeixen dades sense personalització i, finalment, aplicacions que registren i produeixen dades amb personalització.

Aquest model es basa en 120 criteris agrupats en quatre blocs: usabilitat i accessibilitat, aspectes tecnològics, aspectes de seguretat i aspectes de funcionalitat i contingut. Les aplicacions han de complir tots els criteris per a obtenir l'acreditació.  

Com a professora universitària, quin penses que ha de ser el paper de les universitats? Consideres que els currículums estan adaptats a les necessitats actuals?

És fonamental que les universitats introdueixin una assignatura transversal d'innovació i salut digital per tal que els estudiants de medicina siguin conscients de l'evolució constant de les noves tecnologies i siguin capaços d'anar-les integrant en entorns cada vegada més complexos d'envelliment, de múltiples patologies (pluripatologia) i de diversos tractaments (pluritractament). 

Així mateix, hi ha d'haver postgraus i màsters que donin resposta a les necessitats creixents del sector salut, que formin els professionals en l'ús de les noves tecnologies, en dades massives (big data), assistents de veu (xatbots), sistemes d'intel·ligència artificial o aprenentatge automàtic (machine learning) per tal que siguin capaços de poder incorporar-les i millorar els processos assistencials o de gestió.

 

Com serà el metge de família del futur? I el CAP del futur? Què hi anirà a buscar i què hi trobarà el pacient al CAP del futur?

Bona pregunta. Tot avança tan de pressa que es fa difícil d'imaginar; de ben segur que serà ben diferent de l'actual. Quan ens vam plantejar el procés de digitalització del CAP Comte Borrell, ho vam fer des d'una visió molt disruptiva. Hem fet el canvi de mica en mica i a partir de les necessitats del dia a dia, i involucrant-hi tots els professionals.