«Tenim el repte que els cotxes autònoms puguin circular de manera massiva i segura per les ciutats intel·ligents»

 Javier Panadero

Foto: Javier Panadero

21/10/2021
Rubén Permuy
Javier Panadero, investigador del grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC

 

El barceloní Javier Panadero va ser un dels investigadors més prolífics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) pel que fa a producció científica l'any 2020. Adscrit al grup Internet Computing & Systems Optimization (ICSO) de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC, Panadero és expert en disseny d'algorismes intel·ligents per a la presa de decisions en sistemes complexos. A més, és professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, en els quals codirigeix el màster universitari d'Enginyeria Computacional i Matemàtica.

En una entrevista anterior, la teva companya Laura Calvet i tu explicàveu la participació d'ICSO en el projecte altruista Coronamakers, amb l'objectiu d'optimitzar la recollida i la distribució de materials per als sanitaris, fets amb impressió 3D per particulars i entitats, al començament de la pandèmia, moment molt complex. Quina conclusió trauries d'aquesta experiència?

Va ser una experiència molt positiva i gratificant en la qual vam poder aplicar tota la recerca que hem dut a terme al llarg dels últims anys al nostre grup de recerca per intentar solucionar un problema molt complex en un temps gairebé rècord. La veritat és que va ser un repte per a tothom, ja que el problema, a part de ser molt complex, era molt dinàmic i anava canviant en funció de com avançava la pandèmia. Cada dia ens enfrontàvem a un problema gairebé nou que havíem de resoldre en poques hores. Tots els membres del grup de recerca estem molt contents d'haver pogut col·laborar en aquest projecte i haver pogut aportar el nostre coneixement perquè els sanitaris poguessin fer la seva feina de la millor manera possible.

A ICSO col·laboreu amb empreses en diversos projectes. Quin paper ha de tenir la relació entre la recerca acadèmica i el món de l'empresa?

Des del meu punt de vista, en l'àmbit tecnològic, que és el que conec de prop, ha de tenir un paper fonamental. Penso que la motivació principal d'un investigador hauria de ser ajudar la societat amb el seu coneixement. Perquè això passi, la recerca s'ha de transferir, ja sigui mitjançant contractes amb empreses o per mitjà de doctorats industrials. Un cop un estudi s'acaba i es fan les publicacions científiques perquè altres investigadors puguin continuar avançant, s'hauria d'intentar anar un pas més enllà i aplicar la recerca, i això només es pot fer amb l'ajuda d'empreses. Per aquest motiu, universitat i empresa es necessiten l'una a l'altra i han d'anar sempre plegades. 

Com heu demostrat al projecte Coronamakers, a ICSO sou experts en l'aplicació d'algorismes en àmbits diversos, com ara la logística de transport. En quins altres camps són útils els algorismes?

Al nostre grup de recerca som experts en el disseny d'algorismes intel·ligents, data science i machine learning, i intentem aplicar les metodologies que dissenyem a camps tan diversos com la logística i el transport, les finances, la producció, les telecomunicacions, la sanitat o la bioinformàtica. Més que centrar-nos en un camp d'aplicació concret, intentem proposar diferents tipus d'eines que permetin donar suport a la presa de decisions en entorns complexos.

Quins són alguns dels reptes de futur a mitjà i a llarg termini que té el vostre àmbit de recerca?

L'arribada de les ciutats intel·ligents ha donat lloc a un gran nombre de reptes nous que caldrà abordar durant els anys vinents si volem que aquest model urbà es pugui desenvolupar completament. Per exemple, la coordinació de vehicles autònoms amb l'entorn que els envolta és un problema que caldrà resoldre perquè puguin circular de manera massiva i segura per les ciutats. Un altre seria la sostenibilitat ambiental d'aquesta mena de ciutats, fet que és un repte molt important i està marcat com a objectiu en l'Agenda 2030. En els dos casos, es necessiten algorismes intel·ligents per poder resoldre aquests reptes.

Durant l'última dècada, la tecnologia ha accelerat molts canvis en la nostra societat. També has apreciat canvis substancials en el teu àmbit de recerca?

La recerca que fem al nostre grup és molt aplicada, i sempre intentem resoldre problemes que apareixeran en la societat els pròxims anys, de manera que estem en canvi i aprenentatge constants. La tecnologia ens ha ajudat a poder resoldre problemes cada vegada més complexos en menys temps, ja que els recursos computacionals que tenim actualment no tenen gairebé res a veure amb els que teníem fa una dècada.

La ciberdelinqüència o l'ús indegut de les dades són algunes de les pors que ens poden assaltar i generar rebuig cap a l'aprofitament tecnològic en el nostre dia a dia. Hem de ser cauts amb l'ús de la tecnologia?

Tot i que no soc expert en seguretat o ciberdelinqüència, sí que he pogut percebre que tant les empreses com els mateixos governs no s'han començat a preocupar seriosament per aquesta qüestió fins fa relativament molt poc temps, cosa que ha propiciat que els ciberdelinqüents se n'hagin aprofitat i s'hagi generat una gran desconfiança per part de la ciutadania. Penso que està bé ser cauts, però tampoc no hauríem de ser escèptics pel que fa a l'ús de la tecnologia, ja que ha arribat per fer-nos la vida més fàcil.

Per tant, és un error rebutjar la incorporació de determinades tecnologies a les nostres vides, com la mòbil, els aparells connectats o l'internet de les coses?

L'internet de les coses i tota la tecnologia associada han arribat per quedar-se i fer-nos la vida més fàcil i còmoda, de manera que no els hem de rebutjar, atès que cometríem un gran error. Com comentava, si volem que aquesta tecnologia sigui completament segura, les empreses que hi treballen haurien de donar més protagonisme als experts en ciberseguretat i, d'altra banda, s'hauria de crear una legislació clara sobre aquest tema.

Ets professor del màster universitari d'Enginyeria Computacional i Matemàtica. Què pot aportar aquesta formació a qui la faci?

Amb l'arribada de la intel·ligència artificial, el big data, l'internet de les coses o la indústria 4.0, ja no n'hi ha prou amb ser un expert només en computació o en matemàtiques per poder optar a aquests llocs de treball, sinó que actualment es busca un perfil mixt en el qual el candidat combini les dues disciplines. Com a professor i director del màster, intento oferir aquesta formació interdisciplinària en les àrees de la computació avançada i les matemàtiques aplicades. A més, aquesta formació també té un fort component de recerca per als estudiants que es vulguin dedicar al món acadèmic, ja que dona accés als estudis de doctorat.

Penses que ha canviat el perfil de l'estudiant universitari de l'àmbit tecnològic respecte de quan tu estudiaves?

Tot i que potser no tant a la UOC —ja que, pel fet de ser una universitat en línia, tenim estudiants d'arreu del món—, sí que he pogut percebre que a la universitat presencial, en què els estudiants són majoritàriament de l'Estat espanyol, hi ha hagut una baixada significativa en el nombre de matriculats de carreres d'enginyeria, cosa que serà un problema els pròxims deu o quinze anys. Sense enginyers, correm un gran risc de quedar-nos fora de la revolució tecnològica que estem vivint i haver de dependre de tercers. Parlant amb estudiants d'últim any que comencen a incorporar-se al món laboral, em comenten que no veuen recompensat el gran esforç que implica cursar una enginyeria amb la remuneració que els ofereix el mercat laboral espanyol. O pensem seriosament a ajustar les condicions laborals, o correm un gran risc de quedar-nos sense enginyers, cosa que a mitjà i llarg termini repercutirà seriosament en la nostra economia.

La pandèmia ha provocat que la ciència estigui més present en la informació que rep la població. En el teu entorn no acadèmic, perceps que ara es valora més la recerca científica?

En el meu entorn, durant aquests mesos de pandèmia, he observat que, malgrat que la població sempre ha tingut molt present la importància de la recerca per fer avançar la societat i la qualitat de vida de les persones, s'ha posat de manifest la rellevància de la ciència en el dia a dia de tota la societat. Abans la ciència es percebia com una cosa important per millorar el futur; ara es veu com una cosa fonamental per millorar el present.

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle xxi, mitjançant l'estudi de la interacció entre la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital. Els més de 500 investigadors i investigadores i els 51 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital a través de l'eLearn Center (eLC) i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 de desenvolupament sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC.

Més informació: research.uoc.edu #25anysUOC