Assignatura Online de Drets culturals i mundialització

La mundialització té un potent motor econòmic i un parell de motors "auxiliars" ja consolidats en els aspectes socials i ambientals del desenvolupament. La societat civil percep que aquest "triangle" del desenvolupament sostenible (creixement econòmic, inclusió social i equilibri ambiental) resulta insuficient per als reptes que tenen plantejats les nostres societats. La cultura emergeix com a quart pilar del desenvolupament sostenible per la seva capacitat per plantejar qüestions tan necessàries com la creativitat, la diversitat, la memòria, la ritualitat o el coneixement crític.

Així, la mundialització també té un fort component cultural: hi ha països amb una gran capacitat exportadora de béns i serveis culturals (que hem de reequilibrar), hi ha els estralls de la colonització (que hem de curar) i hi ha una bellíssima diversitat cultural al món (que hem d'utilitzar de manera positiva).

En els últims trenta anys, les migracions i la mobilitat situen la diversitat cultural a cada ciutat, i traslladen les tensions i els reptes de la mundialització a escala urbana. Si l'aleteig d'una papallona al Pacífic pot desencadenar una tempesta al Carib, unes caricatures publicades a Dinamarca poden causar grans manifestacions a Jordània.

Les ciutats intervenen en aquesta mundialització cultural, intentant activar sistemes culturals dinàmics i oberts al món, basats en els drets humans participatius i relacionals. Les polítiques culturals de les ciutats estan deixant de ser polítiques "artístiques", basades en els mecanismes de conservació patrimonial, la gestió de drets i la programació virtuosa. Actualment, les polítiques culturals de les ciutats desborden l'àmbit patrimonial i artístic per assolir qüestions que afecten els espais públics, la participació ciutadana, la creació d'empreses o la immigració, entre d'altres.