Assignatura Online de Teoria social i cultura contemporània

Continguts

Repte 1. Com pensem, coneixem i construïm el que és humà? Antropocentrisme, etnocentrisme, posthumanisme

Aquest repte té com a objectiu que l'estudiant s'acosti al procés de construcció del que és humà i a les formes de pensament hegemònic: antropocèntric, occidental, capitalista, androcèntric, etnocèntric, heterocèntric i especista. La manera com hem construït el que és humà es basa en diferències, oposicions i exclusions. Teories com el posthumanisme qüestionen tots aquests constructes i defensen la superació de l'oposició i el dualisme com a formes hegemòniques de pensament. Alhora, aquest coneixement obliga a explorar com aquesta forma de pensament hegemònic entén i construeix l'ésser humà i el fet de ser humà, i com utilitza la diversitat humana per posar els límits de la separació entre el "nosaltres" i els "altres" (independentment de qui siguin aquests "altres": animals, vegetals, etc.).

Els eixos analítics que es treballen en aquest primer repte introductori, que vol establir les bases del pensament hegemònic, són els següents: 

1. Categoria o condició? La humanitat i l'ésser humà, i la dicotomia entre naturalesa i cultura.

2. Antropocentrisme i etnocentrisme: propostes posthumanistes. 

3. Des d'on hem pensat la cultura, la societat i la humanitat?

Els conceptes clau que es treballaran són la diversitat, el "nosaltres", els "altres", el que és humà i el que no és humà, la naturalesa, la cultura, l'etnocentrisme i l'antropocentrisme. L'activitat proposada consisteix a llegir i visionar material, i a posar en diàleg la pel·lícula Border amb el Diccionari posthumà. Cal lliurar una anàlisi de la pel·lícula a partir de cinc conceptes del diccionari.

Repte 2. Com (ens) classifiquem? Gènere, ètnia, classe i altres interseccions

El posthumanisme ha revelat que la nostra manera de pensar i classificar es basa en exclusions i subordinacions dels éssers que concebem com els "altres", que poden ser els animals no humans, les dones (com a l'antiga Grècia), les poblacions migrants o els col·lectius pobres.

Aquestes exclusions han servit històricament per construir identitats, com va destacar Michel Foucault. Entre aquestes identitats, destaquen les categories de gènere, classe, ètnia o edat, entre altres. En aquest repte, ens plantegem les qüestions següents: 

1. En les societats occidentals, com es creen les categories i les taxonomies socioculturals? 

2. Com i què classifiquem? Com classifiquem els éssers humans i construïm identitats? 

3. Quines són les categories més significatives (ètnia, classe, gènere, edat, etc.)?

Aquestes són les preguntes que vertebren el segon repte de l'assignatura. Després de treballar els processos que han servit per construir el pensament hegemònic occidental de manera introductòria al primer repte, el segon repte se centra en l'anàlisi de tres de les variables utilitzades per aquest pensament hegemònic per oprimir i crear desigualtats socioculturals: el gènere, la classe social i l'ètnia, des d'una aproximació interseccional.

Repte 3. Com i què representem? Creences, identitats i política

En el context de progressió en què han estat pensats els tres reptes que estructuren aquesta assignatura, el primer s'acosta a la manera com la forma de pensament hegemònic ha construït el que és humà, la humanitat. El segon analitza com, en aquesta forma de pensament, el que es considera humà es construeix en oposició a tota mena de diversitats que han esdevingut desigualtats socials, econòmiques, ètniques o de gènere, de manera que funcionen com a opressió o negació de la igualtat d'algunes persones, grups, col·lectius o segments de població que es consideren inferiors. El tercer repte proposa d'avançar per revelar com les formes de pensament i les formes que aquest pensament utilitza per construir les taxonomies socials tenen conseqüències que són polítiques, és a dir, d'adjudicació i control del poder i la subordinació. Es proposa utilitzar aquest marc teòric i aplicar-lo a un cas empíric d'una temàtica relacionada amb els interessos intel·lectuals de cada estudiant, per fer una conferència magistral en què es posi de manifest com la nostra manera de classificar i representar no és neutral, sinó que és política i té conseqüències.