"L'aprenentatge virtual no és un substitut de la comunicació cara a cara"

El vicerector de Recerca de la UOC, Eduard Aibar, i el director de l'Oxford Internet Institute, William H. Dutton, van signar un conveni de col·laboració la primera quinzena de juny. Aquest acord permetrà posar en marxa un curs de doctorat a distància impartit per Dutton i pel professor Manuel Castells, amb intercanvi d'estudiants i elaboració de projectes de recerca conjunts.

El vicerector de Recerca de la UOC, Eduard Aibar, i el director de l'Oxford Internet Institute, William H. Dutton, van signar un conveni de col·laboració la primera quinzena de juny. Aquest acord permetrà posar en marxa un curs de doctorat a distància impartit per Dutton i pel professor Manuel Castells, amb intercanvi d'estudiants i elaboració de projectes de recerca conjunts. El camp d'estudi de l'Oxford Internet Institute se centra en l'impacte d'Internet en la societat i es caracteritza per disposar d'un equip multidisciplinari de sociòlegs, politòlegs, informàtics i psicòlegs. Volem fer recerca més enllà de l'actualitat: analitzar problemes específics, estimular el debat i influir en la pràctica des de la política, va afirmar William H. Dutton en la seva visita a la UOC. Perquè som dues de les primeres organitzacions multidisciplinàries del món i perquè totes dues estudiem l'impacte de les tecnologies en la societat. Estem units per aquesta visió comuna i per això el conveni que hem signat el juny del 2006 és una iniciativa valuosa. Entre la UOC i l'Oxford Internet Institute hi ha aspectes comuns però també diferències molt clares: la UOC té elements de la universitat tradicional immersos en una institució del tot innovadora i nosaltres no tenim el mandat social d'impartir ensenyament virtual, com té la UOC. Si ens fixem en instituts dedicats a Internet i que siguin multidisciplinaris, la UOC constitueix una realitat molt diferent. El més interessant per a mi és la idea d'un curs de doctorat virtual. El professor Manuel Castells i jo mateix impartirem un curs per a estudiants de doctorat de l'Oxford Internet Institute i de la UOC, que començarà la tardor del 2006. Tots dos hi treballarem simultàniament a distància, jo des d'Oxford i ell des d'aquí. Serà tan virtual com sigui possible i supervisarem la feina dels estudiants d'ambdues institucions. Serà una manera d'intercanviar no solament professors, sinó també estudiants a la mateixa aula.
Significa un repte afegit, perquè té certes dificultats. I serà molt interessant com a experiència: un curs d'aquesta mena comporta tres vegades més esforç que un d'estàndard. És un exemple que la formació a distància no substitueix sinó que és un complement. Es pot disposar d'una formació molt més valuosa mitjançant els recursos de la formació a distància. Ens agradaria començar amb activitats diferents i veure com evolucionen i quina reacció tenen els estudiants. Tenim al cap organitzar un taller amb periodicitat anual, de manera que el primer tindria lloc a Barcelona i el segon, a Oxford. I la nostra esperança és que aquesta activitat sigui un gran potencial per a la sinergia que ara comencem i que ens ajudi a crear acords per a la recerca i per a la docència.
Una de les possibilitats de col·laboració, per exemple, és el projecte sobre Catalunya com a societat de la informació que lidera el professor Manuel Castells juntament amb altres col·legues (el Projecte Internet Catalunya). La col·laboració amb la UOC pot ser molt interessant per a l'Oxford Internet Institute i per a moltes altres institucions amb les quals es pugui compartir l'experiència de casos pràctics des d'una perspectiva comparativa, sobretot per a analitzar quins són els trets diferencials de Catalunya vista des del Regne Unit o des dels Estats Units. Es poden convidar professionals de l'IN3 però també persones que hagin estudiat la relació d'altres països amb Internet, per exemple, Finlàndia. Sí, és un altre país possible. Això, òbviament, obre la possibilitat de treballar conjuntament en administració electrònica (e-government) i en aprenentatge virtual (e-learning). Pel que fa a l'estudi de cas de Catalunya (el PIC), podem establir una col·laboració entre dos o tres col·legues de l'Oxford Internet Institute perquè puguin aprendre més sobre com es treballa des de la UOC. La nostra experiència des d'Oxford és que, en crear equips amb persones de diferents recorreguts professionals, sorgeixen resultats inesperats. La idea és establir grups multidisciplinaris, permetre que es coneguin i en sorgeixi el disseny de projectes nous. Probablement no ho hauríem de dir perquè no és segur, però des de l'Oxford Internet Institute ens plantegem presentar-nos a una beca per a estudiar el parlament escocès. S'està duent a terme un estudi sobre consulta electrònica (e-consultation): com es pot utilitzar Internet per a fer una consulta parlamentària als ciutadans. I seria un cas perfecte per a traslladar a Catalunya. En cas que ens hi presentem, ens plantegem fer-ho juntament amb la UOC, perquè hi ha professorat que treballa sobre aquests temes; i també perquè el govern local català està sensibilitzat per aquestes qüestions.
Seria interessant poder detectar quins són els trets diferencials d'Escòcia i comparar-los amb els de Catalunya. El professor Manuel Castells i jo hem comentat alguna vegada l'oportunitat de dur a terme un projecte comú de recerca sobre les tendències globals de la societat de la informació. Sí. Consistiria en el fet que els professors supervisessin l'evolució dels estudiants i que aquests intervinguessin en seminaris i activitats diverses. Pot ser enriquidor que els estudiants comparteixin entorns de coneixement diferents. I crec que tant la UOC com l'Oxford Internet Institute som institucions flexibles i podem involucrar les persones fins al nivell que considerem oportú. I no penso tan sols en estudiants, sinó també en investigadors que treballen en aprenentatge virtual o investigadors que acaben la tesi, per als quals és molt interessant conèixer altres realitats, i també investigadors sèniors. Sovint es relaciona l'aprenentatge virtual només amb l'ensenyament a distància, però intento convèncer els meus col·legues del grau en què Internet canvia la manera de treballar d'estudiants i professors. L'aprenentatge virtual afecta l'entorn del campus a gran abast. Tot el que té lloc a l'aula, al campus i en la docència canvia simultàniament. I crec fermament que l'aprenentatge virtual no és un substitut de la comunicació cara a cara, sinó que la fa més important, més transcendental. És en aquest sentit que intentem desenvolupar el programa de doctorat amb l'IN3.