"Hem de fer el salt d'un gran projecte a una gran universitat"

La doctora Imma Tubella inicia una nova etapa al capdavant de la UOC com a successora de Gabriel Ferraté, rector fundador d'una institució que ha complert deu anys. En aquests primers mesos, aquesta experta en comunicació audiovisual, exprofessora de la casa, ha tancat els objectius de la Universitat per a aquest 2006, que tenen com a principis bàsics passar d'un gran projecte a una gran universitat i esdevenir un referent de qualitat acadèmica i investigadora dins el sistema universitari català, amb l'ull posat a Europa. Sense tancar cap porta a l'expansió de la UOC, afirma que només avalarà un creixement que no passi factura a la qualitat i que no perdi de vista el seu caràcter d'universitat arrelada a Catalunya.

La doctora Imma Tubella inicia una nova etapa al capdavant de la UOC com a successora de Gabriel Ferraté, rector fundador d'una institució que ha complert deu anys. En aquests primers mesos, aquesta experta en comunicació audiovisual, exprofessora de la casa, ha tancat els objectius de la Universitat per a aquest 2006, que tenen com a principis bàsics passar d'un gran projecte a una gran universitat i esdevenir un referent de qualitat acadèmica i investigadora dins el sistema universitari català, amb l'ull posat a Europa. Sense tancar cap porta a l'expansió de la UOC, afirma que només avalarà un creixement que no passi factura a la qualitat i que no perdi de vista el seu caràcter d'universitat arrelada a Catalunya. Ha estat exactament el que vaig dir que faria: vaig dir que analitzaria la situació, que miraria com està la UOC en tots els aspectes per poder fer un diagnòstic i elaborar a continuació un pla estratègic. De fet, no ho he pogut fer exactament així, perquè primer de tot s'ha hagut d'aprovar un pressupost, i per a això ha calgut presentar uns objectius. De manera que he hagut de tancar els objectius alhora que s'estava fent el diagnòstic de la situació a la Universitat. L'únic que m'he reservat dins d'aquests objectius és l'elaboració del pla estratègic de la UOC per a implantar des d'aquest any fins al 2009. El més important és acabar de definir el model d'universitat que volem, que és una barreja del que som i el que volem ser. Penso que la UOC actualment és un gran projecte, i volem que també sigui una gran universitat. No tinc cap eslògan; però, si hagués de resumir amb una frase quin és el canvi més important que penso que ha d'assumir la UOC, diria que és fer el salt d'un gran projecte a una gran universitat, i que aquest salt es reflecteixi en l'àmbit de Catalunya, d'Espanya i internacional. No necessàriament. Ens mantenim fidels als principis inicials, que són principis de gran projecte, però, a més, volem afegir-hi qüestions de qualitat. Si el creixement no està renyit amb la qualitat, a mi no em fa res créixer. Però un creixement cap a un model d'universitat que sigui un negoci no m'interessa en absolut. Jo vull una universitat, no vull un negoci. I una universitat està lligada a la qualitat i un negoci està lligat exclusivament a l'eficiència. Això no vol dir que no busquem l'eficiència: de fet, si no som eficients, tampoc no serem de qualitat. Quan vaig presentar el meu equip de govern, ja vaig anunciar que havia estat dissenyat pensant en els cinc àmbits que em preocupen: em preocupa una bona organització de la Universitat, i per això vaig buscar un bon gerent, que, a més a més, és doctor; em preocupa la docència en un moment en què la UOC ha de desenvolupar d'una vegada la carrera del professorat i en què, a més a més, ens hem d'adaptar a l'espai europeu d'ensenyament superior; em preocupa la recerca, perquè el primer àmbit de recerca de la UOC és ella mateixa; em preocupa la tecnologia, perquè el Campus té deu anys i en deu anys s'ha avançat molt, i em preocupa, finalment, tota la galàxia empresarial que gira entorn de la UOC. Si es vol optar per ser una bona universitat, la recerca és bàsica. La recerca ajuda el professorat a fer millor docència i a crear un transvasament entre el que s'investiga i el que s'ensenya. La UOC ha creat una universitat del no-res i a la base hi ha hagut molta recerca. Però després ha insistit molt a desenvolupar programes d'estudis, perquè això és el que havia de fer: no tenia un mandat directe de fer recerca. Però crec que, arribat un determinat moment, una universitat ha de fer recerca, perquè, si no, es converteix en una bona acadèmia, el que es coneix com una teeching university. En absolut. No em fa res tenir empreses, al contrari. Però vull tenir empreses que ens aportin valor, no diners, empreses que estableixin vincles amb la Universitat, que es produeixi un transvasament de coneixement. Per això vaig demanar al vicerector de Desenvolupament Estratègic, el doctor Jordi Vilaseca, que, d'una banda, tingués cura de tot el que afecta la relació universitat-empresa en general i, d'altra banda, fes un diagnòstic de si les empreses que tenim són les que necessitem. La meva opció és que mantinguem les empreses que són necessàries, que prescindim d'aquelles de què haguem de prescindir i que en creem de noves si hi ha àmbits de la Universitat que no estan coberts. El mandat que nosaltres tenim com a Universitat és que qualsevol estudiant que vulgui cursar uns estudis a Catalunya i no tingui possibilitat de seguir-los en una universitat presencial els pugui fer a la UOC. Aquest és el primer objectiu que hem de cobrir. A partir d'aquí, qualsevol expansió em sembla bé, sempre que vagi lligada a la qualitat i sempre que tingui clar el seu caràcter d'universitat arrelada aquí. I això vol dir ser una universitat cultural, social, científica, nacional, etc. de Catalunya. En vaig tenint. He començat pels rectors que formen part del Consell Assessor de la UOC, que són el rector de la Universitat de Barcelona, Màrius Rubiralta; el de la Politècnica, Josep Ferrer; el rector de la Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso, i el de la Universitat de Lleida, Joan Viñas; però ja tinc programades altres reunions. Els vull veure a tots, i amb cadascun d'ells ja pensem en projectes concrets. Penso que la UOC té moltes coses a aportar al sistema universitari català i que no s'ha de veure com una universitat que els faci la competència sinó com una universitat complementària, amb la qual es pugui treballar conjuntament. Hi estem treballant. Una de les primeres coses que ha fet el vicerector d'Ordenació Acadèmica, Professorat i Innovació Docent, Ramon Alemany, ha estat contractar una persona perquè porti directament aquest tema i ens ajudi a veure com el nostre model es pot adaptar a aquest nou marc. Vaig dir que seria una de les meves prioritats i ho és. A començament del mes passat vam fer una primera reunió monogràfica de reflexió sobre els estatuts, en què vam discutir sobre com ens imaginem el govern de la Universitat. El que vaig dir de la limitació del mandat ho tinc claríssim, crec que és una mesura molt sana, i després hi ha tota la qüestió de modificació del sistema d'elecció del rector, que és molt més complicada pel model d'universitat que tenim, però que també volem abordar. En tot cas, jo no puc modificar els estatuts, perquè l'última paraula la té el Patronat de la Universitat. El que faig en aquests moments és preparar una proposta per a presentar al Patronat i al Consell de la UOC que serveixi de primer document per a iniciar un debat que crec que és del tot necessari.