"En els estudis literaris hi ha una gran diferència entre les universitats obertes tradicionals i les virtuals"

Anastasia Natsina és autora d'"Ensenyar literatura en la docència oberta i a distància: estudi comparatiu de l'ensenyament literari en nou universitats europees", que sortirà publicat a la revista acadèmica Arts and Humanities in Higher Education el juny del 2007. Ha comptat amb la col·laboració de l'equip de recerca OpenLit de l'Escola d'Humanitats de la Universitat Oberta Hel·lènica (www.openlit.gr) i la direcció acadèmica de Takis Kayalis. Natsina va participar, el desembre passat, en el simposi Els Estudis Literaris en el Marc Europeu: Looking Ahead, organitzat per la UOC.

Anastasia Natsina és autora d'"Ensenyar literatura en la docència oberta i a distància: estudi comparatiu de l'ensenyament literari en nou universitats europees", que sortirà publicat a la revista acadèmica Arts and Humanities in Higher Education el juny del 2007. Ha comptat amb la col·laboració de l'equip de recerca OpenLit de l'Escola d'Humanitats de la Universitat Oberta Hel·lènica (www.openlit.gr) i la direcció acadèmica de Takis Kayalis. Natsina va participar, el desembre passat, en el simposi Els Estudis Literaris en el Marc Europeu: Looking Ahead, organitzat per la UOC.

Es tracta d'un projecte cofinançat per la Unió Europea i el Ministeri d'Educació de Grècia per al qual es preveu una durada de dos anys i mig. Hem fet una anàlisi de setze plans d'estudis sobre literatura en universitats obertes i a distància europees per tal de veure com s'hi ensenya la literatura. El que vam intentar va ser triar universitats prou diferents de categoria i el resultat va ser un grup de nou: la Universitat Oberta Hel·lènica, la Universitat de Tolosa-Le Mirail (SED), la Universitat de Borgonya-Dijon (Centre de Formation Ouverte et à Distance), la Universitat Oberta de Catalunya, la Universidad Nacional de Educación a Distancia, l'Open University del Regne Unit, l'Oscail-National Distance Education Centre d'Irlanda, la Universitat Telemàtica Guglielmo Marconi d'Itàlia i la Universitat Oberta de Hagen d'Alemanya.
Acabat el projecte, l'abril passat vam organitzar un congrés sobre els setze plans d'estudis, que va ser el primer del món sobre l'aprenentatge de la literatura en universitats obertes i a distància. Les conclusions van ser recollides en forma de volum d'assaigs i com a material d'ensenyament experimental. Desenvolupar la millor metodologia per a ensenyar literatura en l'ensenyament superior a distància. Doncs, en primer lloc, que gairebé no hi ha bibliografia disponible per a ensenyar literatura a nivell superior i a distància. Per tant, ens trobem en un camp de recerca molt nou. En primer lloc cal dir que hi ha una gran diferència entre les universitats obertes tradicionals i les universitats virtuals. En el nostre estudi només hi ha dues universitats virtuals, la UOC i la Universitat Telemàtica Guglielmo Marconi, fundada el 2004 pel que llavors era primer ministre italià, Silvio Berlusconi. Les altres, les universitats obertes tradicionals, treballen amb llibres de text o apunts, i incorporen tot el material necessari per a ensenyar, tots els continguts que volen transmetre als estudiants, deures, activitats? Per tant, fan falta professors interactius. Perquè ensenyar literatura no és com ensenyar història, com ensenyar fets; ensenyar literatura és ensenyar a interpretar els textos, i això tradicionalment s'ha fet cara a cara: jo ho faig, tu ho veus i ho aprens? Això és molt difícil d'emular en la distància. La majoria han incorporat elements interactius en l'ensenyament de la literatura. El principal problema amb què es troba l'ensenyament a distància és caure en la trampa d'oferir coneixement de manera enciclopèdica. La majoria han intentat superar aquest escull introduint elements interactius, preguntes, deures, activitats... per tal que l'estudiant s'aturi allà on és necessari per reflexionar, de manera que tot plegat sembli una discussió en un seminari. Això és el que fan les universitats obertes tradicionals amb el seu material escrit. També tenen material àudio i vídeo, però no és el material didàctic bàsic i només serveix per a acompanyar, per a fer una pausa per a escoltar un debat entre crítics literaris i després tornar al llibre. En tot cas, això és una interrupció de la classe.
Amb tot, cal dir que hi ha universitats obertes tradicionals que han fet una tasca molt bona, com la del Regne Unit, que ha incorporat elements interactius als seus llibres, i això resulta molt efectiu per a aprendre literatura, perquè han aconseguit emular un debat entre crítics. Això no és gens senzill, però ells ho han fet. Sí, perquè les universitats virtuals tenen l'oportunitat d'oferir-ho tot, posar tota mena de material a l'abast dels estudiants per mitjà d'una pantalla d'ordinador. A més, ho poden oferir tot junt, al mateix temps, a tothom que faci un clic, sense interrupcions. Això significa que poden aportar la fusió de diferents maneres d'aprendre, i quan totes juntes s'incorporen a un ordinador permeten a l'estudiant més interactivitat, que pugui triar ell mateix quin mètode prefereix en aquell moment. Les associacions són més ràpides, l'ensenyament és més efectiu. És sens dubte un gran avantatge de les universitats virtuals respecte a les universitats obertes tradicionals. Gens. La italiana no té hipertext, per exemple, i cada curs té quinze hores de lectura en vídeo: el que ofereixen són classes gravades. És una reproducció de la universitat tradicional, però no és interactiva. Tens un estudiant totalment passiu. Per contra, la UOC ha aconseguit que tot sigui interactiu: hi ha hipertextos, enllaços? Internet és un mitjà i hi ha qui l'utilitza de manera més creativa o que hi posa més esforços. La UOC ha mostrat diferents maneres de fer les coses molt interessants, és un exemple únic. Ha investigat molt i ha desenvolupat un nou instrument d'aprenentatge, que és l'hipertext. El que hem descobert és que s'ha produït un allunyament de les literatures nacionals: si bé a les universitats convencionals s'estudia literatura francesa o literatura anglesa o altres, a les universitats obertes hi ha la tendència a ensenyar literatura en general, o bé fer cursos de literatura comparada. Les universitats que hem analitzat ofereixen més d'un curs de literatura, com la UOC, que ofereix estudiar literatura catalana però també humanitats, que inclou literatura. Dels setze plans d'estudis sobre literatura -o que inclouen literatura- que hem analitzat en aquestes universitats, només quatre són de literatura nacional, com per exemple la catalana. Penso que això té a veure amb la mateixa natura de les universitats obertes, que s'adrecen a un públic més ampli que les tradicionals. I, tot i que cada vegada hi ha més gent jove que s'interessa per estudiar a distància, la majoria del públic és més adult i, per tant, no estudia tant per trobar una feina com perquè té un desig important d'ampliar la seva cultura general.
Hi ha un altre factor que hi pot haver influït. Es pot dir que els departaments de literatura de les universitats viuen una crisi, perquè cada vegada més la literatura passa a fusionar-se amb altres estudis. De fet, probablement segueixen una tendència general en el món de l'ensenyament superior, en què els programes intenten traspassar fronteres i arribar a més públic. A diferència de l'ensenyament superior convencional, tant les universitats obertes tradicionals com les virtuals se centren sobretot en l'estudiant. Com que no poden oferir classes, posen a disposició dels alumnes consultors que els atenen individualment, i això és més a prop del que aspira a ser l'EEES. Segurament les universitats convencionals tenen alguna cosa a aprendre de les universitats obertes, tot i que aquestes encara no tinguin el mateix reconeixement públic i econòmic que tenen les de sempre.