"Les universitats amb estudiants a distància són més innovadores"

No fa pas gaire la UOC ha entrat a formar part d'IMS Global Learning Consortium, associació d'àmbit internacional i sense ànim de lucre que té per objectiu la millora dels nivells d'aprenentatge arreu del món per mitjà de l?ús de la tecnologia i que orienta en la formació i el desenvolupament de les indústries dedicades a la tecnologia de l'aprenentatge i l'ensenyament. Rob Abel, conseller delegat d?IMS, va estar a l'octubre de 2007 a Barcelona per assistir a la cerimònia inaugural de la University Campus Conference i contribuir amb la seva experiència al projecte Campus, iniciativa pionera que farà possible que les universitats catalanes construeixin els seus campus virtuals mitjançant la utilització del programari lliure.

No fa pas gaire la UOC ha entrat a formar part d'IMS Global Learning Consortium, associació d'àmbit internacional i sense ànim de lucre que té per objectiu la millora dels nivells d'aprenentatge arreu del món per mitjà de l?ús de la tecnologia i que orienta en la formació i el desenvolupament de les indústries dedicades a la tecnologia de l'aprenentatge i l'ensenyament. Rob Abel, conseller delegat d?IMS, va estar a l'octubre de 2007 a Barcelona per assistir a la cerimònia inaugural de la University Campus Conference i contribuir amb la seva experiència al projecte Campus, iniciativa pionera que farà possible que les universitats catalanes construeixin els seus campus virtuals mitjançant la utilització del programari lliure. L'objectiu d'IMS és fer més eficaç la posada en marxa d'aquestes noves tecnologies. En un àmbit nou com és el de la tecnologia d'usuari per a l'aprenentatge sorgeixen contínuament nous productes, categories i idees. Hi ha molta innovació i la qüestió que es planteja és com s'integren aquestes futures innovacions amb altres productes i serveis que ja tenim. IMS hi contribueix mitjançant la creació d'estàndards que permeten que les noves tecnologies s'incorporin a les més antigues. En els darrers deu anys hi ha hagut un gran augment del que alguns anomenen sistemes de gestió de l'aprenentatge, que són sistemes informàtics mitjançant els quals es pot accedir fàcilment a material d?aprenentatge en línia i a entorns interactius entre els estudiants, els seus professors i tot el cos docent. Un dels àmbits en què IMS centra més la seva activitat són els diversos estàndards que permeten que aquells sistemes s'integrin amb sistemes d'administrador, i també amb continguts digitals, que es poden utilitzar en aquells sistemes de gestió de cursos. L'objectiu primer que es persegueix amb l'ús de la tecnologia en l'aprenentatge és facilitar l'accés a l'ensenyament a persones que no es poden desplaçar físicament al campus o que, tot i poder-ho fer, potser no els resulta pràctic. Tal vegada els és més còmode no haver de venir a un lloc físic tan sovint. Sí, a tots ells. Probablement és la primera de les categories que ha esmentat la que en té més necessitat, de la tecnologia, és a dir, allò que la majoria en diuen estudiants no tradicionals o persones que aprenen durant tota la vida. Avui dia es tendeix a considerar que l'ensenyament és molt important. El saber canvia amb tanta rapidesa! Efectivament, i com a conseqüència d'això molta gent es troba en la situació d'haver d'assistir a la universitat mentre treballa o té una família, o totes dues coses. Per consegüent, la facilitat d'accés és molt important, però és només una de les metes a què aspirem. El segon àmbit és el de la qualitat. En l'entorn de l'aula, el professor ha de seguir un únic sistema d'ensenyament encara que entre els alumnes hi hagi diferents necessitats o nivells diversos d'experiència prèvia. Amb la tecnologia tenim l'esperança que l'aprenentatge es pugui personalitzar i ajustar a les necessitats i característiques de cada persona. En tercer lloc hi ha l'assequibilitat, que d'alguna manera està relacionada amb el primer àmbit, el de l'accés, ja que es pot arribar a més estudiants si l'experiència educativa és més assequible. En aquest cas esperem que la tecnologia pugui alleujar algunes de les tasques més rutinàries de l'ensenyament -com ara la correcció dels treballs fets a casa-, amb la qual cosa el professor es pot dedicar més a orientar l'estudiant al llarg del seu aprenentatge. Es tracta ben bé d'aquestes tres coses que hem apuntat: l'accés, la qualitat i l'assequibilitat. He de dir que, oficialment, IMS és agnòstic pel que fa al model empresarial. Això significa que el nostre objectiu és assegurar el màxim rendiment de la inversió feta en tots els productes i serveis, tant si són de codi obert com si es comercialitzen. Per tant, la nostra labor en relació amb els estàndards contribueix a fer que això sigui així. Si es desenvolupa una plataforma comercial de propietat per a la gestió de l'aprenentatge que segueixi els mateixos estàndards que, posem per cas, Moodle, llavors haurem creat eficàcia en el mercat i, amb això, altres podran desenvolupar tecnologies innovadores que siguin compatibles amb totes dues plataformes i no amb l'una o l'altra. Un cop dit això, el codi obert i les tecnologies lliures tenen en general una gran importància en les organitzacions dedicades a la creació d'estàndards, ja que ens agrada disposar de models de referència lliures que esdevindran estàndards, i el codi obert ajuda a crear aquests models. Un model de referència és un conjunt de programes als quals tothom pot accedir per a entendre com funcionen. Així, quan Moodle implementa un dels nostres estàndards podem adreçar-nos a molts altres membres de la comunitat i dir-los: «Això és un exemple de com es pot fer». Per contra, no podem fer el mateix amb un programari de propietat... Això mateix. Hi ha una gran coincidència entre les iniciatives de codi obert i IMS. De fet, Moodle és membre d'IMS. Si fas servir la tecnologia per a impulsar l'ensenyament has de tenir una idea del que significa el bon ensenyament i de què serà més eficaç per a l'estudiant i el professor. Tenir una plataforma que puguis personalitzar et permet moltes més possibilitats de crear un programari que pugui implementar aquella idea, de manera que el codi obert resulta especialment potent per a les institucions que parteixen de la idea de fer coses noves en el camp de l'ensenyament. Veiem que les universitats que tenen estudiants a distància són les més innovadores. Algunes de les institucions més reverenciades i reconegudes per la seva activitat investigadora són les que tenen menys motius per adoptar els nous models. Estan molt a gust amb el seu mètode actual: se senten còmodes pel fet que són venerades, perquè són conegudes per la seva activitat investigadora, perquè l'ambient al campus és tan agradable... Precisament a IMS hem concebut alguns projectes que preveuen substituir els llibres amb materials digitals. Els llibres no desapareixeran d'un dia per l'altre, però tenim motius per a buscar-hi alternatives. El cost. Als Estats Units, el cost dels llibres de text és un tema ben candent. Els estudiants paguen molts diners per aquests llibres en suport físic. Les editorials són empreses enormes que inverteixen força en nous llançaments i són conscients que han d'afrontar aquest problema. Al Congrés ja s'ha tractat del tema i és qüestió de temps que les editorials es vegin pressionades per a controlar el cost dels llibres. El millor que poden fer és oferir una alternativa digital amb la qual puguin rebaixar el preu a l'estudiant sense perdre el marge de benefici. En aquests moments estan força motivades per a fer més passos en aquest sentit. Aquest és el gran repte. En realitat, es pot dir que als estudiants no els interessa el llibre en format digital; prefereixen el de sempre. Amb tot, l'oportunitat hi és, i això és justament el que estudiem a IMS amb la finalitat de crear un nou tipus de llibre, un llibre digital més interactiu en el qual hom pugui col?laborar amb els companys d'estudis per a intercanviar informació i idees sobre el material. No és que hagi de passar d'un dia per l'altre, però ja n'hem començat a fabricar prototips. Si parlem de producció a gran escala, d'aquí a cinc o deu anys, però si parlem de prototips, ara mateix. Amb la Universitat de l'Estat d'Ohio ja estem treballant en un curs de prova en el qual es disposa d'un recull de materials en línia que substitueixen el llibre de text. Tanmateix, jo diria que aquestes tecnologies no substituiran completament els llibres, sinó la necessitat de comprar un llibre sencer. És un àmbit en el qual serà interessant col·laborar amb la UOC. En general, les universitats que es dediquen a l'aprenentatge a distància han creat els seus propis materials, materials que en certa manera són complementaris i que, en format imprès, acompanyen el recull de materials en línia. Així, aquestes institucions tenen un control absolut sobre aquesta qüestió i, ben mirat, també són editorials. Per tant, es tracta d'uns col·laboradors molt importants per a nosaltres. És una bona pregunta. Ara comencem realment a definir-ho, tot això, però penso que se'ns presenten moltes oportunitats. En l'àmbit de continguts digitals hem encetat una iniciativa anomenada Common Cartridge que cada vegada aconsegueix més acceptació entre les empreses dedicades a produir plataformes i les editorials de llibres de text. Si la UOC adapta aquest estàndard als seus productes aconseguirà un grau de portabilitat del contingut molt més alt entre diferents sistemes. Concretament, sembla que part de la feina que es duu a terme a la UOC en els àmbits de personalització i accessibilitat és molt coincident amb la feina que desenvolupa IMS. La UOC ja ha utilitzat algunes de les especificacions elaborades per IMS, i en aquests moments són capaços de relacionar-se plenament amb un centenar d'organitzacions que fan el mateix: els membres i subscriptors d'IMS. Així, amb la participació de la UOC, IMS es pot beneficiar del coneixement i l?experiència en innovació acumulats per aquesta universitat. Estem molt contents que la UOC hagi entrat a formar part d'IMS. Històricament s'ha pogut observar que l'adaptació de les tecnologies no és més fàcil quan modifiquen el que fa la gent sinó quan modifiquen la manera com ho fan, és a dir, quan els fan la vida més eficaç, més productiva, més fàcil. Sóc del parer que d'aquí a cinc anys veurem més aplicacions de la tecnologia en la millora de la productivitat. Un dels avenços que ja podem veure és la disminució de preus que ha experimentat la producció multimèdia. Amb el temps, l'ús d'aquest tipus de tecnologies farà canviar els sistemes d?ensenyament, la qual cosa es pot considerar revolucionària. Permeti'm afegir un parell de coses en relació amb el tema de l'ensenyament. De vegades es considera que l'ensenyament a penes canvia, és a dir, que encara se'ns ensenya de la mateixa manera que fa cent o dos-cents anys, o segles, en alguns casos. I sí que hi ha coses que han canviat. Per exemple, haver de triar entre l'enorme quantitat d'informació que hi ha és una veritable tècnica d'aprenentatge que la gent necessita avui dia i que històricament no ha calgut. Això és molt important. Un altre exemple és que l'allau d'informació existent ha fet que el coneixement mateix sigui ara més relatiu; costa més determinar què és veritat i què no ho és. Això, per si sol, ja planteja un gran repte a l'ensenyament. I, en tercer lloc, anem cap a una societat molt més global: estem realment ensenyant les persones a ser ciutadans globals? Penso que aquestes tres qüestions són aspectes nous de l'ensenyament amb unes característiques molt especials. Qui ho sap, això! De tota manera, trobo que hauríem de començar definint què és un ensenyament de qualitat; després ja començarem a fer servir la tecnologia. Al llarg de la història s'han intercanviat els tres aspectes de què hem tractat -l'accés, la qualitat i l'assequibilitat-, i això ho hauríem de canviar. Si el que volem de debò és que la majoria de la població es pugui familiaritzar amb les qüestions de què he parlat, el que hem de fer és aportar nous plantejaments, i és aquí on la tecnologia entra en joc per a aconseguir que aquest procés d'aprenentatge sigui més eficaç.