28/1/08

"A internet és el peix ràpid el que es menja el lent i no el gros el petit"

Vicent Partal

< 1 min.

Vicent Partal

Vilaweb és un projecte que ja fa tretze anys que existeix. Fa cosa d'un any que van posar en marxa la seva TV IP. Què és el que toca ara? Quin és el futur?
Nosaltres acabem el procés de consolidació tant empresarial com de projecte periodístic que a curt termini té fites molt immediates: llibre d'estil publicat, però encara elaborant altres instruments, com per exemple una secció de rectificació... tota una sèrie de coses relatives a potenciar encara més el periodisme de qualitat de Vilaweb. Empresarialment estem en un procés de consolidació, hem adquirit un nou edifici per fer una redacció nova, que pensem que serà una redacció realment diferent i un primer intent d'una redacció d'un mitjà estrictament d'internet, amb unes característiques de flexibilitat i capacitat molt diferents de les que tenen les redaccions habituals, i és previst que l'estiu que ve ens hi traslladem... Ens trobem en un moment de molta consolidació interna, però ara amb vista al futur... Nosaltres ens hem definit com un mitjà de comunicació. En l'època de les .com ens barallàvem molt per definir-nos com un diari, no com una .com. En aquesta època els mitjans de comunicació, per una banda, han de reforçar la seva credibilitat i, per l'altra, oferir productes en qualsevol suport, incloent-hi el paper. En el nostre cas hem de consolidar la presència a internet, apostar fortament per la TV IP, no la TV web sinó la TV IP de debò, i un dia o un altre fer el pas de publicar el diari en paper. Això tancaria el cicle.
L'aposta per una TV IP en català, en un moment de convergència tecnològica, no és una mica més de la mateixa cosa quan molts mitjans ara fan vídeo?
Hi ha diversos aspectes. Nosaltres vam començar a fer TV el febrer del 2006, vam estar un any fent vídeo sense donar-hi estructura formal de canal de TV, i en eixe moment no hi havia tanta gent que fes TV en línia i Youtube acabava de començar. La presentació formal va ser el gener del 2007 i ja feia gairebé un any. Més que de TV IP, jo parlaria de TV a la carta. La TV a la carta a internet no tinc cap mena de dubte que en un horitzó pròxim serà la revolució més gran que han viscut mai els mitjans de comunicació, i la TV tal com l'entenem ara quedarà pràcticament destrossada. En aquest esquema es produirà una situació que d'alguna manera, encara que amb conseqüències més fortes, recorda el context del 96, quan va començar. Hi haurà una explosió d'idees, de conceptes i projectes i és molt important tenir ja un projecte i ser persistent en el que fas. Per a nosaltres és fonamental ser-hi ja com a posició estratègica; el que seria greu és no ser-hi. Quan la TV IP guanyi potència és important que la massa de lectors que té Vilaweb sàpiga que té una TV. En les discussions d'internet ens perdem molt en el continent i no el contingut. Jo crec que el que és important no és fer TV IP sinó bona TV. I en això nosaltres apostem molt fort. Hi ha molta gent que fa vídeos i tot això, però nosaltres tenim un equip de professionals destinats a fer vídeos i intentem oferir TV de qualitat regularment. La clau és aquí, no si som una TV més o IP o no. Una cosa que he après en aquests anys és que l'èxit dels productes no es basa en el suport sinó en la qualitat. Tres persones treballant nit i dia per fer TV IP és una aposta empresarialment molt gran per a nosaltres.
Últimament, amb esdeveniments com la Fira de Frankfurt, es parla molt de la vitalitat del català. En l'actualitat la presència de la llengua catalana a internet és molt gran i contrasta amb l'ús que se'n fa al carrer. Aquesta preponderància a la xarxa pot contribuir socialment a la normalització lingüística?
Que el català ha estat un cas d'èxit a la xarxa avui dia no ho discuteix ningú. I menys ara que s'ha posat en marxa el domini .cat; ningú no ho discuteix. No era clar que el 95 el català fos un cas d'èxit. En aquella època la immensa majoria de les empreses, i fins i tot la Generalitat, apostaven pel castellà, amb idees com anar a conquerir Amèrica Llatina i coses realment sorprenents. Han estat la persistència i l'impuls de la pròpia xarxa més el fracàs de les estratègies d'Amèrica Llatina el que ha decantat la balança; això, afegit a la feina de moltíssima gent, molt lenta i molt callada durant anys. Ara ha esclatat i tothom diu que el català ha estat un cas d'èxit a internet, però això no ha passat perquè sí; hi ha hagut una feina molt seriosa allà darrere. És molt positiu per dos motius. Un perquè posa en relleu que probablement el problema que tenim amb el català no és tant de demanda com d'oferta. Si el català és un èxit a internet, per què no ho és als videojocs? Doncs perquè no hi ha oferta de videojocs en català. O per què no hi ha canal satèl·lit o Imagenio? Doncs deu ser per culpa d'aquests, però no perquè no hi hagi consumidors, cosa que ens acaba portant al terreny de la política i el perquè es fan les coses o no es fan. Jo penso que l'èxit del català a internet denuncia les actituds contra el català en la resta d'àmbits. Denuncia que en altres terrenys les empreses no es comporten amb normalitat amb el català.
És la societat civil, doncs, qui potencia l'ús de la llengua catalana a la xarxa?
L'èxit del català a internet envia un missatge molt positiu. Mentre hi ha alguna gent que intenta fer creure –i juga amb aquesta idea– que el català és la llengua del poder i ens la imposen des del govern, en el cas d'internet l'èxit del català s'associa a innovació, a societat civil, a voluntat de progressar i, per tant, envia un missatge positiu sobre el futur del català molt sa i molt bo, un dels més importants que s'han enviat pràcticament en l'última dècada. En el procés de normalització després del franquisme segurament hi ha un primer bloc en la construcció de l'autonomia, que és l'escola i TV3, i ara, en un moment més difícil, ha nascut un pilar nou que s'ajusta als nous temps que se'n diu internet.
Molts mitjans d'informació local es troben en una xarxa on les notícies que circulen són cada cop més globals i provenen de tot el món. Com es compagina aquest volum de la informació de proximitat amb notícies que no són tan properes a la gent?
Per a nosaltres això no és mai una dicotomia. Nosaltres fa temps que fem la broma que som un mitjà glocal o, per dir-ho més seriosament, que som un mitjà global que té una mirada local. A nosaltres ens interessa el que passa a Birmània, però vist amb els nostres ulls, no els dels Estats Units o la Xina. Nosaltres tant rebutgem el localisme extrem, que no aporta res, amb el tancament absolut a la pròpia realitat, monotemàtic i excessiu i que en un món globalitzat no ajuda el lector a entendre què passa, com un tipus de cosmopolitisme que normalment no és altra cosa que seguidisme del que fan o des de Madrid o des de Nova York. És tan absurda una posició com l'altra. En aquests tretze anys hem intentat plasmar tot això en la realitat del diari. Al començament van ser importants les edicions locals perquè el discurs que circulava en aquesta època era que internet havia de ser una cosa exclusivament global mentre que nosaltres insistíem que era una eina de proximitat, i el temps ens ha donat la raó. Avui dia potser nosaltres estem més preocupats per una certa tendència de la internet catalana a estar massa preocupada pel propi país i per això reforcem més la mirada global. Nosaltres estem convençuts que hi ha un camí intermedi, que aquesta glocalitat és possible. Hem de participar en el món global, perquè el contrari és absurd, buscant la mirada pròpia, que també seria absurd no tenir-la.
En un món que es considera cada cop més petit i que amb la globalització sembla que els grossos es mengin els petits, com es pot sobreviure?
En el món d'internet no és veritat que el peix gros es mengi el petit. El peix ràpid és el que es menja el lent, però el gros el petit no necessàriament. Hi ha moltes proves d'això, com és tot el procés de la internet catalana. Aquí a Barcelona hi ha hagut grans empreses que s'han gastat fortunes en operacions que s'havien de menjar el món d'internet i han fracassat estrepitosament. Penso que en la societat nova que vivim és més important la flexibilitat, la rapidesa de reacció i tot això que el monstre financer.
I aquí Vilaweb ha corregut més...
I aquí s'ha demostrat la nostra tàctica de córrer més que els altres. Quan nosaltres comencem a fer TV IP Youtube no existeix. En el moment que Youtube és un fenomen, hi posem tots els nostres vídeos. La típica discussió amb els companys de TV3 és que ells s'enfaden perquè la gent va a Youtube en comptes d'anar a 3 a la carta. Nosaltres pengem els vídeos a Youtube, a l'E-mule i en podcast; això no ens ha de preocupar, sinó al contrari: és el que és normal, és on hi ha la gent. Tenir la capacitat d'adaptar-t'hi i reaccionar ràpid al que passa és la clau de l'èxit en este món que vivim; no ho és ser més gros. Això, sumat a la persistència de tenir clar que tu tens un projecte i que saps que demà no ho aconseguiràs tot i que has de treballar dia rere dia. Tretze anys per a mi volen dir molts dies. A vegades Vilaweb ha fet molt de mal perquè hi ha gent que pensa que pot fer igual demà mateix. Internet és realment lenta i no pots córrer en aquest sentit i la gent té massa pressa.

Contacte de premsa

També et pot interessar

Carregant

Més llegits