«Hi ha un xoc entre la transparència i la protecció de dades»

Fa més o menys un any amb dos companys vam anar a Londres a veure experiències de nous tipus de relació entre administració política i ciutadania. Vam veure un grup que es diu Mysociety, que treballa en aquest àmbit, i vam conèixer quins nous models d'organització d'administració política i ciutadania hi havia. Quan vam tornar a l?estiu vaig plantejar de fer aquest projecte a Copons, ja que en aquells moments jo era el regidor de Promoció Econòmica i Noves Tecnologies i em va semblar que podia ser interessant. El que es vol és que les decisions no solament siguin preses des de l'Administració, sinó que els ciutadans puguin participar en la presa de decisions; i tot això amb l'ús de les xarxes socials. Hi ha dues dificultats. La primera és que la gent hi participi. L'esquerda digital és una realitat i, per tant, a la gent li costa connectar-se a aquest tipus de projectes. Tot i això, també hem observat que arran del projecte més gent s'ha instal·lat connexions d'ADSL. Ha estat la tecnologia mateixa que ha fet que la gent s'interessés per aquesta. I, en segon lloc, hi ha una problemàtica important que és que administracions, com ara la Diputació de Barcelona, creguin en aquesta mena de projectes més oberts i que utilitzen les xarxes socials. I cal tenir en compte que no s?han de crear eines pròpies, sinó que la ciutadania ja fa servir aquestes eines i que són les bones per a actuar. L'ús del Facebook o de qualsevol altra xarxa és el nexe d'unió perquè tots els ciutadans es puguin relacionar a través de la xarxa social. Es crea un fòrum de debat sobre diferents temes i la gent s'organitza per target de problemes. Per exemple, hi ha els ciutadans interessats en el medi ambient, en educació, en urbanisme, etc. Cada un té el seu target de problemes i opina en relació amb els temes que li interessen. El que s'intenta és precisament això, que la gent, primer de tot, conegui les limitacions administratives de l'Administració local, que són molt grans. La ciutadania es pensa que es pot donar una cobertura il·limitada dins d'aquesta societat del benestar. Utilitzar les xarxes socials és una bona manera perquè la gent identifiqui quins són els límits de l'Administració i vegi que la seva opinió pot modular l'acció de govern d'una administració. El projecte de Copons l'hem madurat amb un grup anomenat Nuestracausa, en el qual es parla de temes com, per exemple, la manera com l'Administració i la política s'han d'anar obrint. Crec que aniran sorgint projectes, i aquests projectes el que han de fer és que la gent vegi que pot influir sobre els seus representants, i, per tant, la gent tindrà més interès en la política. A Copons 2.0 ens trobem que cada cop hi participen més joves. La franja d?edat al principi anava dels trenta als quaranta. De fet, el Facebook és una xarxa social que no està enfocada ni als més joves ni als més grans. Ara ens trobem que els més joves hi comencen a entrar i aporten algunes opinions. Estic convençut que és una bona manera perquè la gent s?acosti a la política i hi participi. No únicament. És clar que la força de les eines digitals és molt gran. Permet que la gent es pugui organitzar de manera espontània per una determinada problemàtica i després deslliurar-se'n. L'organització és molt més fàcil a la xarxa, sense la necessitat que sigui presencial. Entenc que l'ús de la tecnologia serà important, sobretot a mesura que sigui accessible a tothom, però no serà l'única via. Des de Copons sempre intentem donar suport a les jornades de debat amb debats presencials o reunions perquè la gent també necessita un marc analògic de discussió. Crec que hem actuat al límit de la llei. Quan vaig estar al congrés IDP vaig pensar que segurament gran part de les coses que havíem fet fregaven la il·legalitat. Intentem que tots els continguts que publiquem siguin amb la llicència Creative Commons, que tot sigui amb ús de perfil digital i no exposem gaire dades públiques concretes. Però sí que intentem que hi hagi el màxim de transparència possible, i això és un xoc entre el marc de la transparència i el marc de la protecció de dades. De fet, nosaltres ens hem informat a l?Agència Catalana de Protecció de Dades, que dóna una sèrie de paràmetres, però hi ha un desenvolupament tecnològic tan ràpid que l?Agència té una certa limitació a l?hora d?arribar-hi. Si vols ser pioner en el desenvolupament del projecte, has d?anar al límit en el tema de protecció de dades. Sí, però el que passa és que els recursos també són molt diferents. L'altre dia em van preguntar: En un ple de Barcelona seria difícil que els ciutadans fessin preguntes al final del ple com feu a Copons? Jo crec que no. En el fons, hi podria haver un espai de moderació. Evidentment que nosaltres responem directament a la persona i això a un ajuntament com el de Barcelona no seria possible. Hi hauria d'haver un espai de recollida d'informació, algú que la moderés i generés una pregunta única i que el màxim de ciutadans tinguessin resposta d'allò concret.