«Internet ofereix moltes possibilitats professionals»

Des que va néixer el 1995 no ha parat de créixer: a l'Estat espanyol hi va arribar el 2002. El seu començament cal buscar-lo en Pierre Omidyar, un afeccionat a internet que decideix ajudar la seva xicota a completar una col·lecció de caramels Pez. Per a fer-ho, va posar en marxa un lloc web amb l'objectiu de conèixer persones de tot el món i facilitar l'intercanvi d'objectes únics. El web es deia eBay.

El portal consta actualment de dues grans àrees, la clàssica, que funciona per mitjà de subhastes o de preu fix, i els anuncis. El primer sistema permet fer la compra per mitjà del portal; el segon, en canvi, té com a finalitat posar en contacte el comprador i el venedor, però l'acord comercial es duu a terme fora del portal.

«A l'Estat espanyol, l'expressió fet servir per a qualsevol article sempre té una connotació negativa», assegura el director general d'eBay a l'Estat, Klauss Gottschlich, «però hi ha diferents graus dins d'aquesta expressió. Per exemple, un llibre que vens amb el precinte es considera fet servir, però no és igual que un altre llibre que ja ha estat llegit. Des del moment en què vens alguna cosa de la teva propietat ja es considera segona mà, però pot ser que aquest article no s'hagi utilitzat mai; pot passar, fins i tot, que encara porti l'etiqueta. Fet servir no s'ha de considerar sinònim de tronat».

Totes dues tenen uns resultats molt bons i força semblants. Triar-ne una o l'altra depèn de l'usuari; hi ha persones que no volen tenir cap contacte directe amb l'altra part i prefereixen l'anonimat que ofereix la zona clàssica; altres s'estimen més veure primer el producte que compraran; en altres casos la tria és subjecta als costos de transport de l'article, perquè, evidentment, no és igual enviar un MP3 que un piano, per exemple. Els costos de transport, els paga el comprador, però aquests costos depenen també de la urgència per a rebre'l; no costa el mateix fer un lliurament en vint-i-quatre hores que en una setmana. Per tant, totes les opcions són possibles a eBay, però depenen de les necessitats i els interessos de les persones que participin en la transacció. No, en absolut, més aviat al contrari; ha comportat una ampliació de negoci perquè s'ha obert mercat a sectors com l'immobiliari, que no tenia cabuda en la part clàssica, i l'automoció, per exemple, que dóna unes xifres d'uns 300 vehicles en venda en la part clàssica, davant d'uns 50.000 en la zona d'anuncis. També ha augmentat molt com a zona de contactes per a comunitats i temes laborals. Totalment; el negoci és clarament estacional. Quan s'acosta Nadal hi ha un gran augment de vendes. El dia de més vendes a tot el món, menys a l'Estat espanyol, és el 17 de desembre, perquè és just una setmana abans del dia 24, que comporta l'arribada dels regals amb el Pare Noel. Una altra data molt assenyalada és el 26 de novembre, perquè surten a internet moltes ofertes i descomptes; tradicionalment també s'han assolit màxims històrics de vendes aquest dia. Els analistes pronostiquen com seran les vendes de Nadal en vista dels resultats que mostrin les vendes per internet en aquesta data. Doncs va ser per casualitat; volia trobar un videojoc que no era fàcil d'aconseguir i aquest va ser el meu primer contacte amb el món de les transaccions comercials per internet. Vaig saber d'un cas en què una persona intentava trobar un comandament a distància per al seu televisor perquè la casa havia tancat; va aconseguir trobar-ne un a Austràlia, d'una persona que tenia el comandament però que se li havia espatllat el televisor. Allò em va fascinar i vaig tenir clar que volia desenvolupar el meu futur professional a internet. Penso que és un camp en què s'ofereixen encara moltes possibilitats. Bé... el telèfon mòbil va guanyant terreny, però poden avançar alhora. Les oportunitats penso que cal saber-les buscar; gairebé tothom que vol posar en marxa un negoci a internet pensa que el que és més important i valuós és tenir una bona idea, però generalment, això ja s'ha posat en marxa i existeix en un altre lloc; el que compta és detectar l'oportunitat per a llançar-lo i donar-lo a conèixer en un lloc on encara no hi sigui.

Respecte a les trampes, potser la principal és engegar alguna cosa pensant que a internet tot s'hi val, i de la mateixa manera que, si muntes una botiga d'articles de luxe en un poble de 500 habitants, si no tens sector de mercat, serà un fracàs. Primer cal tenir clar el tràfic que pot tenir el nostre negoci, fins i tot abans que els costos i qualsevol altra cosa. Podríem resumir-lo en el fet de tenir un bon producte, un bon servei, especialització i, sens dubte, ser el primer. A partir d'aquí es crea una comunitat tan tremenda que és difícil d'aturar-lo. Doncs depèn del segment; per exemple, està per sobre de la mitjana en viatges i entrades, però per sota de la mitjana europea en la resta de compres de béns. Es dóna prioritat a la comoditat i, sobretot, al preu, perquè pots aconseguir un estalvi superior al 30% en qualsevol producte. Una vegada feta la primera compra i perduda la por, solen venir altres compres.

Una diferència important entre l'Estat espanyol i la resta de països és la vida útil dels productes; aquí es tendeix a arraconar les coses que no s'utilitzen a casa o a llençar-les directament a les escombraries, però totes les coses poden tenir diverses vides i en podem treure una rendibilitat quan ja no les utilitzem venent-les a una altra persona. Sens dubte. Els objectes tenen més d'una vida i reutilitzar-los és una bona idea, tant per a la butxaca com per al nostre entorn. Doncs el primer pas, i més obvi, és tenir un URL, i després una marca per llançar. El que és més important és perdre la por i admetre, si és necessari, que has muntat una cosa que no ha funcionat. No és tan important el capital inicial, perquè generalment és molt menys del que es pensa. Penso que la clau consisteix a ser els primers que ofereixen el servei i en l'especialització per a ser capaç d'oferir una cosa que algú estigui buscant. La primera cosa que podria dir-los és que comentin la seva idea amb els amics. Els joves tenen moltes ganes de tirar projectes endavant i solen tenir bones idees que poden aportar. A més, han de tenir en compte que encara que ells no tinguin experiència, hi ha molta gent disposada a donar un cop de mà. No és necessari saber-ho tot, però sí que cal saber buscar l'ajuda i els consells al lloc adequat. El projecte és important, però potser és més important no llançar-se a aquest repte amb una idea totalment revolucionària, perquè són els projectes que tenen més risc. Per a fer els primers passos és millor començar per alguna cosa més convencional que serveixi com a aprenentatge per a experiències posteriors. Cal desterrar la idea del «pelotazo» que va fomentar el sector de la construcció, perquè això passa molt poques vegades i, quan passa, sol tenir bases poc sòlides per a mantenir-ho durant un període llarg de temps. Doncs la primera opció sol ser la formació que ens ofereix l'empresa, però a més, miro de cultivar totes les meves inquietuds professionals sempre en línia; i a més, tinc molt presents les xarxes socials. El món virtual ofereix un gran ventall de possibilitats per a la formació.