«Hem d'evitar les actuacions especulatives i fomentar la cultura de l'esforç»

Qualsevol projecte, qualsevol intent de progressar en qualsevol cosa, necessita primer lideratge. Un projecte té un component de somni, d'algú que l'hagi somiat i que sigui capaç de compartir-lo amb el grup, que sigui capaç de fer-lo creure als altres i que sigui capaç de generar les condicions perquè transcendeixi. El projecte ha de transcendir fins i tot el mateix líder. Per tant, el lideratge empresarial necessita projecte. Sense un projecte en què creure, no hi ha manera de fer rutllar un col·lectiu. Una empresa necessita a cada moment refrescar el seu projecte. Des d'aquesta perspectiva, el canvi que, per exemple, ens exigeix la crisi econòmica que vivim és el de no posar-nos en una actitud de resistir, sinó de continuar avançant, i una actitud de tornar a començar, si cal. Si el projecte té elements que l'han de fer tornar a començar, en cap cas l'actitud no pot ser la de resistir, perquè això és morir una mica cada dia. Hem de fugir d'aquesta dinàmica. Sí, hem de substituir els valors tous per valors més sòlids, valors que estiguin fonamentats en la confiança col·lectiva. S'han de gestionar les expectatives d'un mateix i les expectatives del col·lectiu, i aquests valors han d'estar fonamentats bàsicament en el fet d'evitar actituds allunyades de l'equitat, de l'ètica. Hem d'evitar les actituds especulatives a tots els àmbits de la societat i mirar de fomentar la cultura de l'esforç. Sí, l'emprenedor ha de somiar el projecte. No pot ser que un projecte que no tingui vida es mantingui indefinidament amb l'oportunisme d'anar fent. Seria molt complicat, sense una visió, un somni a mitjà i llarg termini, que els projectes agafessin una dimensió crítica i que permetessin una especialització, una internacionalització ?que és una qüestió fonamental? i una certa dimensió. Tot això ha de venir d'una persona o d'un col·lectiu de persones que somiïn i que comparteixin el somni. Si no, no hi ha projecte. Penso realment que els valors es cultiven a partir de la creença, a partir de la fe en un mateix i en el col·lectiu de què un s'envolta; per tant, els valors no poden ser canviants sense explicació. Hem de fer valors més sòlids i fins i tot hem d'aprofitar aquesta etapa de confort de la qual hem vingut per a intentar salvar els elements positius que ens han fet els uns i els altres més solidaris. Els qui han tingut clars els valors de servir en lloc dels de servir-se'n han generat col·lectius amb els quals interactuen des de la perspectiva de la confiança i la solidaritat. Això ho hem de mantenir: valors més sòlids no vol dir valors més impersonals, valors deshumanitzats o valors de manca de solidaritat amb les persones, sinó valors de l'esforç, de l'ètica i de l'equitat. Una conducta basada en els valors no és una qüestió unidireccional. L'aplicació dels valors és el resultat d'una interacció possibilista amb l'entorn en un sentit molt ampli. És un fòrum que cal fer perquè és important situar la gent en l'àmbit de la reflexió. La gent no pot esperar a llegir un dia un titular i dir: «Ah! Era aquesta, la solució!». És evident que necessitem un discurs global, és evident que necessitem solucions globals, i aquestes solucions globals les haurem de construir, precisament, amb la reflexió col·lectiva. Aquest fòrum penso que afavoreix actuacions en aquesta direcció. La UOC, diríem -i fins i tot ho porta inscrit en la seva marca-, és una universitat oberta. Precisament penso que aquest concepte d'universitat oberta és una oportunitat per a fer de la UOC un espai receptiu de les aportacions dels individus i dels col·lectius en la definició del full de ruta global. La UOC és realment una oportunitat per al país.