«L'educació superior hauria d'adoptar un concepte de l'aprenentatge que posi l'èmfasi en la coconstrucció i la compartició del coneixement»

Sovint es pregunta a les universitats sobre la manera en què preparen els estudiants per al futur. Una resposta possible és donar una ullada a les noves tendències d'aprenentatge en la vida professional, per veure si hi ha bones pràctiques vàlides per a l'educació superior. Vaig ser professora a la Universitat de Twente i vaig fer alguns projectes de recerca en el sector de l'empresa. En el món de l'empresa estan interessats per l'eficiència potencial i la major flexibilitat que les tecnologies poden aportar a l'aprenentatge. Vaig treballar a Shell, la gran multinacional angloneerlandesa, i allí els professionals estan sotmesos a una pressió constant per a actualitzar els seus coneixements. I parlo de professionals del màxim nivell: metges, geòlegs, enginyers del món del petroli, alguns dels quals són doctors, però això no significa que no necessitin posar-se al dia. Vam crear un model de construcció i compartició del coneixement dins de l'organització amb l'ajuda de les TIC, perquè alguns dels seus professionals treballen sovint en àrees molt aïllades (plataformes petrolieres) i en un entorn en canvi constant. En els vuit anys que vaig treballar a Shell, també vaig estudiar pràctiques exemplars en altres contextos de treball, per tal d'estar tan informada com fos possible, i hi vaig identificar algunes diferències entre les millors pràctiques de l'entorn corporatiu i les bones pràctiques de l'ensenyament superior. Per exemple: a Shell els membres d'un equip tenen experiències diferents en la seva àrea, i provenen de diferents llocs de tot el món. S'han d'enfrontar a problemes complexos i de gran abast, i treballen sota gran pressió per a complir terminis. Ras i curt: han d'arribar ràpidament a una entesa comuna amb gent d'altres disciplines; en conseqüència, l'aprenentatge dels altres és una responsabilitat compartida. Per a ajudar la transició de l'estudiant envers aquest tipus de funcionament productiu en un entorn professional, els dissenyadors de cursos en l'ensenyament superior haurien d'adoptar un concepte de l'aprenentatge que posi l'èmfasi en la coconstrucció i la compartició del coneixement en una comunitat professional. Guanyar-se l'interès dels estudiants sempre ha estat un problema. Encara necessitem trobar activitats d'aprenentatge en què es puguin implicar d'una manera activa, per tal que els aprenents, siguin de l'edat que siguin, produeixin alguna cosa per fer que altres estudiants puguin aprendre'n. Sempre he cregut que fer un «producte» o un «artefacte» que altres estudiants puguin utilitzar i reutilitzar és una bona idea. Per exemple, en comptes de fer un treball i lliurar-lo al professor i després emportar-se'l a casa, poden fer un treball amb un recurs digital, per després combinar-lo amb el d'altres estudiants per fer una col·lecció digital. Però la cosa no s'acaba aquí! Una altra activitat d'aprenentatge pot ser comparar tots aquests «productes» des de les perspectives diferents dels estudiants i així permetre que s'enriqueixin recíprocament. Fins a un cert punt, les experiències d'entreteniment tenen cabuda en les activitats educatives, per exemple per a incrementar la motivació; però no crec que sigui intel·ligent intentar que l'aprenentatge sigui divertit, perquè el bon aprenentatge té moment durs, i això forma part d'haver de veure-se-les amb la complexitat. Per dir-ho amb una metàfora, les activitats d'aprenentatge són com una copa de cava: a dalt hi ha les bombolles, la part efervescent, que té a veure amb l'interès, la motivació, la curiositat i la diversió; al mig, on la copa es fa més estreta, hi ha la part seriosa i difícil, que té a veure amb l'execució, amb la realització d'alguna cosa amb el que has aprés, exercicis; i al fons de la copa hi ha el sediment del coneixement, allò que pots presentar als altres perquè aprenguin i agafin curiositat. No és especialment necessari fer que els nens es familiaritzin amb la tecnologia: ja és part de les seves vides. La meva néta fa anar el meu iPhone molt millor que jo! Això no ens ha de preocupar. Però el que hem de fer és ensenyar-los a usar la tecnologia d'una manera constructiva. És fàcil usar aquestes noves tecnologies d'una manera social, però no ho és tant usar-les per a l'aprenentatge seriós. Han de desenvolupar el pensament crític i aptituds de qüestionar les coses. Hem d'esforçar-nos per fer que esdevinguin cercadors d'informació crítics. Això constituirà una professió en un futur no gaire llunyà. És una tasca que resulta més difícil ara que abans, per l'abundància d'informació que hi ha. Els dispositius mòbils permeten un aprenentatge més flexible, permeten contactar amb gent, trobar recursos... És part de la feina dels educadors saber convertir aquests dispositius mòbils en una eina d'aprenentatge, de manera que hem de trobar l'activitat educativa adequada per a aquests dispositius. Per exemple, si els estudiants aprenen geometria, deixem-los capturar objectes i dissenys pel carrer amb la càmera digital com a part del treball de l'àrea. Després, a l'aula, poden compartir el treball, comparar-lo i revisar-lo.