«Hem de tornar la creativitat a l'ensenyament perquè necessitem nous projectes i noves empreses»

Tenim la intenció d'explorar noves vies i fer grans coses junts. Aquesta col·laboració, des de la nostra perspectiva, és bona perquè la UOC ens obre un gran conjunt d'oportunitats. La primera, que teniu una reputació molt sòlida i prestigiosa pel que fa a l'ensenyament en línia. Nosaltres n'hem fet molt poc en el passat, però, tot i això, sabem que, si volem tenir un gran impacte, hem d'esbrinar què podem fer per a aconseguir-ho. L'altra raó és que ens encanta Barcelona. Vosaltres vau ser els primers, juntament amb Sant Sebastià i Bilbao, de fixar-vos en nosaltres i és, podríem dir, una coincidència, perquè nosaltres també estàvem interessats en vosaltres, cosa que us va fer més atractius. A més, la vostra mentalitat no és tan diferent de la nostra: la manera de pensar, de treballar... Sí, hi ha diferències culturals, però em puc imaginar més llocs dels països llatins on ens resultaria més difícil treballar. Sempre has de ser molt cautelós quan véns d'un país i parles dels problemes dels altres. Tanmateix, la meva impressió és que això no solament afecta aquí, sinó que passa a tot Europa. El que succeeix és que la vostra experiència com a país és més dura que en altres països, encara que no pas la pitjor, perquè hi ha el cas de Grècia. Si deixem d'invertir en idees, en educació, no podrem explorar nous camins, cosa que farà que la situació empitjori. Necessitem gent implicada, gent que vulgui crear coses. El que passa actualment no és el primer cop que succeeix. No es promou, en els joves, un nou esperit. Quan deixes de fer-ho, el que provoques és una reducció de la iniciativa emprenedora, i la idea d'una feina en una gran empresa i per a tota la vida es va transformant perquè cada cop hi ha menys possibilitats d'aconseguir un lloc de treball així. Fomentar la cultura de l'emprenedoria. Tendim a considerar que ser emprenedor és una cosa petita, excepcional, aïllada; quan, de fet, és una opció de la nostra carrera professional. Quan tinc la idea d'una consultoria, per exemple, i no la trobo, per què no puc crear-la jo mateix? Hem de fer canviar la perspectiva de la gent jove. Hem d'arribar al punt de «vull ser emprenedor i ho provaré vint vegades si cal». No necessitem més feines de les que ja hi ha. Ensenyem amb casos pràctics, amb el learning by doing (aprenentatge basat en la pràctica) i mirem de reflectir la realitat en tot el que fem. L'aprenentatge basat en la pràctica vol dir que tot el que fem a l'escola s'aplica, es practica. En tenim, i també textos, però apliquem tots aquests coneixements en projectes que creem com a pràctiques, sigui un festival de música o una empresa si vols treballar amb els micos a l'Àfrica. Estem oberts a tota mena d'idees. És en aquell moment que els textos, la teoria i la metodologia s'apliquen. El que també ens diferencia és com afrontem l'aprenentatge. Fem sessions de tutories, en què parlem de què hem fet, com ho hem fet, què ha passat, què hauria succeït si ho haguéssim fet d'una manera diferent... Ens aproximem als casos des de perspectives diferents. Hi ha molts punts clau a l'hora d'ensenyar els nostres alumnes. És com llegir un llibre. Comences des del principi i vas fins al final. És difícil començar per la pàgina 20 i anar saltant d'un capítol a un altre. Així és més fàcil d'entendre tot el procés. Al cap i a la fi és una experiència de creixement personal. En aquest sentit, podem dir que eduquem els nostres alumnes professionalment, com a futurs emprenedors, consultors... el que arribin a ser, però també eduquem la persona que porten a dins. Sí, en el fet de ser clars en allò que volen, que se sentin més segurs del que són sense tenir en compte qui són, d'on vénen o cap a on volen anar. Els ajudem a fer realitat els seus somnis. Per això pensem que a la nostra escola tractem tot l'ésser humà, en conjunt, no solament el que té dins el cap. La resposta és molt probable que sigui que sí. M'agrada que estiguem implicats a voler fer evolucionar un sistema. Molta gent diu que l'educació actual mata la creativitat, però moltes vegades aquesta gent no ens mostra quines alternatives hi ha. Penso que un dels reptes en moments de crisi com aquest és saber com afecta l'educació. Podríem culpar els professionals, els estudiants, els polítics, els diners, les polítiques escolars... Però les noves generacions experimenten, de cop, que a tot això hi hem de donar més valor. I procurem assumir el repte de com es pot fer. I sí, les universitats i les escoles no necessàriament estan preparades per a promoure la creativitat. L'estructura, la metodologia... Tot això està molt bé, però què passa amb la pràctica, l'actitud o l'experiència? No hi pensem. Plantegem-ho d'una altra manera: Agafo cinc anys de la teva vida, els millors anys, i tu voldràs saber que els inverteixes de la millor manera possible. A més, no voldràs que la teva inversió et reverteixi en vint anys, perquè potser ni seràs viva, sinó tan aviat com sigui possible; potser demà. Aquests són els estudiants que trobem a la nostra escola. Sí, les escoles maten la creativitat, tal com van demostrar George Land i Beth Larman en el seu estudi de l'any 1968. Aquesta és la recerca més gran que s'ha fet fins ara i van poder demostrar que la creativitat ha estat expulsada de les aules. Això no pot ser. La nostra feina és tornar-la a l'ensenyament perquè necessitem nous projectes i noves empreses. Sí, exacte. I nosaltres som feliços quan creem coses. I no necessàriament grans coses. Se suposa que el que tots tenim a dins ho hem de treure fora. No vol dir que tots els infants hagin de ser el pròxim president del país o l'arquitecte més prestigiós. Algun sí que ho serà, però no pas tots. Les escoles han de crear una comunitat i que els estudiants sentin que en formen part. Han de mirar enrere i pensar que els seus anys a l'escola van ser els millors de la seva vida. D'altra banda, l'escola també els ajuda a crear el seu propi futur. Quan la feina torni, o no ?qui ho sap??, les escoles s'hauran d'adaptar a aquesta nova situació perquè no pot ser que ensenyin feines que potser d'aquí a uns anys no existiran. Sí, sens dubte. Moltes vegades les decisions més importants en innovació vénen d'algú més, i per això la idea de fer llaços de col·laboració és clau. Perquè la innovació i la creativitat no solament són dins nostre, sinó també en l'espai que establim entre nosaltres.