«La tecnologia es considera una resposta de la qual no se saben les preguntes»

Cal distingir l'aprenentatge virtual de l'ensenyament a distància. Actualment, la major part de les institucions educatives ofereixen cursos en línia o materials multimèdia (aprenentatge virtual), però la primera institució d'ensenyament a distància israeliana va ser la que jo represento, la Universitat Oberta d'Israel, fundada el 1974. Era un moment en què l'Open University britànica liderava la revolució de l'ensenyament a distància. Aleshores les institucions que es dedicaven a l'ensenyament a distància tenien molt mala reputació perquè oferien un nivell de qualitat molt baix. La Universitat Oberta d'Israel es va fundar seguint l'exemple britànic i va ser fruit d'una decisió pública, com la majoria de les universitats dels anys setanta. A més, el ministre d'Educació d'aquell moment va rebre fons de la família Rotshchild. Fins i tot ara, el pressupost de la Universitat procedent del govern és mínim, un 20%; la resta prové de la matriculació dels alumnes i d'altres fons. M'interessa molt l'ensenyament virtual. Hi ha molta confusió entre l'accés a la informació i la construcció del coneixement. Les noves tecnologies digitals ens permeten accedir a una gran quantitat d'informació, però per a poder construir un coneixement que tingui sentit, cal l'orientació d'experts i professors. No pot ser que els professors quedin al marge del procés d'aprenentatge; s'hi han de situar al centre mateix. I no solament això: en general es dóna per fet que tenen habilitats i competències en línia, però alguns són completament refractaris als entorns digitals. Són algunes de les assumpcions errònies que detecto avui en l'aprenentatge virtual. En primer lloc, voldria dir que el gran canvi en l'ensenyament del darrer segle és la gran quantitat d'estudiants que accedeixen a l'ensenyament superior. El 1940 només hi havia un milió d'estudiants... arreu del món! Avui n'hi ha gairebé 200 milions. Per tant, la universitat ha d'adaptar-s'hi i ho fa de maneres molt heterogènies (per exemple, les universitats comunitàries dels EUA). Actualment, no podem parlar d'una universitat, perquè n'hi ha de moltes classes. I en l'era de l'aprenentatge virtual, penso que el professorat té l'obligació d'ajudar els alumnes a construir coneixement i que encara no s'han dit ni s'han fet prou coses per a adaptar-s'hi. Penso que el més important és que la tecnologia es considera en general una resposta de la qual no se saben les preguntes. No és clar per què els professors i molts altres professionals han de fer servir la tecnologia. La tecnologia ha entrat en tots els àmbits de la nostra vida; fins i tot en activitats que giren entorn de la universitat (biblioteques, matriculació, gestió, etc.) les tecnologies han substituït els antics procediments, però el mateix procés d'ensenyament i aprenentatge no ha canviat substancialment. En el meu darrer llibre analitzo les grans expectatives de les tecnologies digitals en l'ensenyament superior i la realitat actual, i hi ha una gran distància entre ambdues. Però això passa amb tota mena de tecnologies; quan s'introdueix una nova tecnologia hi ha moltes expectatives al principi i després sobrevé una fase de decepció. A la llarga, les tecnologies canviaran radicalment la nostra manera de viure, ja ho van fent, però en el procés d'aprenentatge-ensenyament costarà més. Peter Drucker va predir el 1997 que tots els campus universitaris s'extingirien com els dinosaures, però jo no crec que això arribi a passar, perquè la interacció social entre alumnes joves és molt important, i no solament per a la construcció de coneixement. Poden ser recursos excel·lents tant per al professorat com per a l'alumnat. En determinats casos, substituiran alguns cursos, però no crec que puguin substituir tot un programa acadèmic. Fins i tot ara, més del 80% dels alumnes que es matriculen en un MOOC el deixen abans d'acabar: simplement volen provar-ho. I qui s'hi matricula? Professionals, estudiants graduats, professors... Tots volen saber com és un bon curs d'una institució prestigiosa com Stanford, Berkeley, el MIT i després potser fer-lo servir com a recurs en la seva activitat docent. Però sense una orientació clara, especialment per als estudiants dels primers cursos, no podran substituir de cap manera un programa.