«El 15-M és una cosa més complexa que un moviment social»

Per a mi és un canvi històric, una revolució. La millor definició dins d'aquest canvi històric la va donar un dels ponents, Amador Fernández-Savater, quan es va referir al «clima» que s'ha establert per diferents aspectes. I el 15-M és un moment històric que té lloc a causa del canvi tecnològic que implica internet, de la mateixa manera que es van donar altres canvis històrics arran de l'aparició de la impremta o la industrialització. O sigui que és una mica totes aquestes coses. I no es tracta d'un moviment social, perquè, si ens referim al que ens imaginàvem com a moviments socials del passat, el 15-M és una cosa més complexa en què els agents transformadors s'organitzen de maneres diferents. Sí, suposo que passarà com en el seu moment amb la impremta. Abans de la impremta la propaganda es feia d'una altra manera. Són canvis de fases. I el que internet provoca és una desintermediació que canvia les relacions amb el poder, amb la informació i la capacitat d'exercir l'apoderament i ser actius coneixent millor el propi entorn. Per tot això, no crec que hi hagi marxa enrere. Sí, exacte. A internet es dóna un enorme impacte en la manera de pensar, però després les transformacions del nostre entorn vital es produeixen en l'espai físic. El «clima» del 15-M va creant dispositius actius en molts fronts. I un, en el qual hi ha una part dels agents transformadors actuals, és el front electoral, de la mateixa manera que n'hi ha d'altres que assalten els espais jurídics, dels drets bàsics, etc. I sí, penso que actualment es donen totes les condicions per a fer el salt electoral. No. Ens volen fer creure que per a ocupar-nos de l'espai electoral hem de ser un partit tradicional, i això seria com dir que per a auditar el deute hem d'obrir una auditoria o que per a ocupar-nos dels bancs hem de ser un banc. El Partido X es presenta sense rostres precisament per a no entrar en aquesta lògica de personalismes i de representativitat. Hi ha batalles en què hem de lluitar, i en cada una utilitzarem la tàctica millor, però mantenint les nostres formes. Però quina línea? Votar no és un acte de democràcia, sinó que tens un catàleg amb gent molt dolenta i has de triar el menys pitjor. En aquest sentit el 15-M no s'havia plantejat res. De fet, es continuaven les activitats en l'assemblea sabent que sortirien aquells resultats. En aquell moment encara no s'havia plantejat atacar aquest front, perquè no hi hauria hagut força, consens ni capacitat per a fer-ho. Ara, en canvi, s'ha canviat de perspectiva i es vol trencar aquest sostre. En realitat, el cos electoral més gran són els que no han votat i el 15-M s'ha manifestat, majoritàriament, en la part que no ha participat en aquest joc. Vaig fer aquesta broma amb referència al fet que a vegades els analistes de fora parlen de nosaltres com d'uns perroflautas, però després l'ABC publica una notícia de la trobada i diu que hi participen un centenar d'intel·lectuals. Això sempre és habitual i sempre és un problema. Passa en tots els moviments socials. Quan han acabat un cicle i s'han transformat en una altra cosa deixen un espai on després s'instal·len persones menys capacitades, dogmàtiques, malintencionades o, senzillament, amb manca de visió política. Tendeixen a ocupar marques que han tingut èxit i que ja no tenen raó de ser. Una prova del que dic és quan es va decidir evolucionar i marxar de les places ocupades mentre una minoria -que no era dels primers que s'hi havien instal·lat- s'hi va voler quedar. Sí, per això aquests paràsits són perillosos, perquè ocupen l'espai que els altres hem deixat. Però el 15-M no va deixar de funcionar pel fet de deixar les places. De fet, ha estat a partir de llavors que la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) o 15paRato, entre altres, han tingut els èxits més importants. Per això, segons la meva opinió el 15-M és molt viu, el que passa és que hi ha els qui intenten perpetuar les estructures buides i produeixen imatges negatives. I això és el que el sistema desitja. Aquests paràsits són un problema per a les transformacions socials, però s'han de tenir en compte, perquè sempre n'hi ha. Però és que una de les raons per les quals cada vegada podem parlar menys del 15-M és que cada cop hi ha més paguros. I, en lloc de perdre el temps mirant que aquests paguros t'alliberin l'assemblea i et deixin treballar, acabes abandonant aquell espai i muntant una altra cosa. I això provoca que els mitjans de comunicació encara parlin del 15-M quan, en realitat, la potència del moviment actualment es troba en una sèrie de catalitzadors actius de temes concrets, com la PAH, el Partido X, la Marea Blanca, la Primavera Valenciana, etc. Ja no es parla del 15-M, perquè s'ha omplert de paràsits i perquè a molt pocs espais que encara s'anomenen així s'hi respira i practica el clima propi del 15-M. Per això són molt importants jornades com aquestes, perquè escrivim la crònica els qui hi som a dins. Perquè, si no, l'opinió pública, els historiadors o els periodistes, com que no són subjectes actius i s'assabenten d'aquests canvis una mica més tard, no ho expliquen correctament. I perquè és molt difícil d'interpretar quan ens trobem davant d'un fenomen nou amb problemes per a ser definit, sense cares visibles, sense una única manera de parlar, etc. Les novetats sempre són difícils d'explicar i entendre.