Els efectes dels mals usos de les TIC: infoxicació passiva

Manuel Armayones, professor de psicologia de la UOC i expert en els efectes psicològics de les TIC, destaca algunes situacions quotidianes que ocorren pel mal ús del telèfon per part nostra o per part d'altres usuaris. Per exemple:

• Fer xat amb el mòbil mentre conduïm, als semàfors, circulant amb bicicleta o fins i tot a peu per vies transitades, pot arribar a provocar accidents vials. Així, l'ús de l'smartphone «circulant» (tal com l'anomena el professor de la UOC) no només és il·legal, sinó que és també una manca de respecte a la integritat i salut dels altres.

• ​Fer servir aplicacions que impliquen augmentar el nivell de soroll (escoltar música sense auriculars, veure vídeos, parlar amb la veu massa alta)

• ​Interrompre espectacles o esdeveniments culturals amb tons i irrupcions lumíniques de les pantalles dels telèfons (en cinema, teatre, conferències).

Així, doncs, Manuel Armayones recomana consells «d'etiqueta digital» (és a dir, una llista de normes socials i de cortesia per a fer un millor ús de telèfons i altres dispositius). Per exemple:

• Prioritzar sempre la persona que tenim físicament al davant. Hem de tenir els cinc sentits a la conversa perquè l'altra persona no se senti ofesa o menystinguda. 

• Minimitzar els sorolls o avisos dels nostres telèfons. No és necessari tenir activat el so del teclat o l'avís sonor que ens han contestat, ni reproduir àudios dels nostres interlocutors en públic.

• ​Apagar completament els telèfons, per a respectar l'esdeveniment multitudinari i evitar desviar l'atenció dels assistents.

La connectivitat mòbil en adults joves i menors d'edat

L'ús dels telèfons en situacions públiques és més freqüent i està més normalitzat entre els adults joves entre 18 i 29 anys, tal com indica un estudi del Pew Research Center.

Paral·lelament, un estudi revela les xifres sobre l'expansió de la connectivitat mòbil i les seves conseqüències en menors d'edat. Es manifesta el descens de l'edat d'inici de l'ús dels telèfons intel·ligents: a Espanya el 30% dels nens de 10 anys tenen mòbil, mentre que aquesta xifra va creixent fins al 70% en el cas dels nens de 12 anys, i és del 83% en els joves de 14.

Les «psicopaTIClogies»

Una altra conseqüència derivada del mal ús de les TIC són els nous trastorns existents, que a diferència dels trastorns psicològics diagnosticats i establerts, es deriven d'un mal ús del mòbil i de les xarxes socials. Manuel Armayones en destaca quatre que anomena «psicopaTIClogies»:

•  Whatsapitis: el sufix -itis significa inflamació, que en aquest cas s'aplica a la inflamació dels tendons dels dits o tendinitis causada per l'ús del xat del Whatsapp.

• Nomofòbia: “no mobile phobia” és la por irracional d'estar sense el mòbil o sense bateria.

• ​La FOMO: es tracta de la por de perdre's alguna cosa del que pot estar passant a les xarxes socials relacionada amb les persones amb qui l'individu interactua en línia.

• ​L'efecte Google, que segons Manuel Armayones «és un problema causat per la "pèrdua" de la nostra capacitat d'emmagatzemar informació i que implica utilitzar el telèfon com una extensió de la nostra memòria».

​Manuel Armayones assegura que «no són patologies en si mateixes», però sí que són «indicadors del comportament que s'han de tenir en compte per si deriven cap a altres problemes que requereixin l'atenció de psicòlegs», i assegura que «és important que la tecnologia no ens determini el comportament i que prenguem consciència nosaltres mateixos de fer-ne un bon ús».

L'expansió i democratització de l'ús d'aparells planteja la «necessària incorporació de normes socials per a conscienciar dels efectes dels mals usos d'aquests aparells, per a evitar la infoxicació passiva i altres trastorns en el comportament que poden afectar qualsevol col·lectiu de la societat», conclou l'expert.