Universitaris de més de 60 anys

Picasso va dir: "Quan em diuen que soc massa gran per fer una cosa, procuro fer-la de seguida". Sens dubte, molts dels estudiants sènior de la UOC s'apliquen aquesta dita: a l'edat en què moltes persones pensen a deixar de fer coses, ells i elles s'enfronten al repte d'uns nous estudis universitaris en línia, matèries desconegudes o el lliurament de PAC (proves d'avaluació continuada). Per passió o per entreteniment, per continuar enriquint-se o per complir somnis pendents, prop de 1.300 estudiants de la UOC tenen més de 60 anys. En Ramon, en Josep, en Quim, en Juan, en Francisco i la Marta en són una bona mostra. A més a més, per a Montserrat Lacalle, psicòloga experta en gent gran i professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, estudiar els aporta "efectes col·laterals com evitar la soledat i l'aïllament, afavorir que es relacionin amb persones de la seva edat o diferent, i ajudar a establir objectius i rutines".

"Estudiar de nou és una experiència molt personal i a cada persona li aporta una cosa diferent. Podríem dir que a la majoria de les persones grans els permet continuar actives, i és important que el que facin tingui sentit, com sempre a la vida. A més, pot passar que algunes persones estiguin donant resposta a un anhel que han tingut molt temps. Així tenen, a més, el plus de satisfacció per assolir un objectiu que els ha acompanyat", diu Montserrat Lacalle, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació. Lacalle afirma que "el que mou aquestes persones a esforçar-se és el mateix que les ha mogut al llarg de la seva vida. Una persona envelleix i afronta el seu envelliment com ha viscut. Si sempre ha tingut motivació per aprendre, s'ha posat fites…, ho continua fent en aquesta etapa. Hi ha qui necessita demostrar-se que encara pot, i això el fa sentir-se bé".

"Mentre estem vius, no deixem mai d'aprendre i explorar noves fronteres", diu la Marta Pons (Barcelona, 78 anys), estudiant del grau de Psicologia. Aquesta doctora en Farmàcia recorda que, quan era jove, va estudiar la seva primera carrera per "imperatiu patern". Ara ha tornat a la universitat per "pur instint i corazonada". "He volgut explorar i ho trobo apassionant. Vaig ser professora no numerària PNN i, per imperatius familiars (el 1970), se'm va suggerir que deixés la docència i la investigació i m'incorporés a la farmàcia que havia adquirit la meva família. Vaig utilitzar el mostrador com a lloc de docència i ajuda. 42 anys d'exercici, dels quals alguns coexistint amb els de la universitat (en aquella època encara no hi havia incompatibilitats). En una farmàcia fas de psicòleg de capçalera encara que no vulguis (amb tots els respectes). Ara, de manera natural, he volgut estudiar allò que vaig fer, segurament, malament però amb tota la bona fe del món". La Marta és conscient que no podrà exercir per edat, però vol estar preparada per fer un voluntariat en salut mental: "Prop de casa meva hi ha un centre per a persones amb problemes de drogoaddicció. Quan es troben bé, surten a passejar una estona. M'impressionen, i penso: 'Quan es van trencar, per què i com? Puc ajudar-los?'".

En Quim Fernández (Mataró, 64 anys), estudiant del grau de Comunicació, coincideix que "hi ha altres formes d'exercir. Jo col·laboro amb una entitat que gestiona una ràdio que emet per internet, i m'agradaria escriure el meu propi llibre". En Quim, de jove, va començar estudis d'arquitectura, però greus problemes de visió van fer que els deixés. Mentre esperava un donant de còrnia, es va matricular d'Empresarials, però ho va deixar i va muntar el seu negoci. Ara, a les portes de la jubilació, ha volgut tornar "sobretot per passar-m'ho bé i per aprendre a llegir més críticament, escriure i aprendre tècniques audiovisuals", explica, i afegeix que "també per mantenir viva l'activitat cerebral exercitant la memòria, a més de donar un sentit al dia a dia amb una activitat que m'obliga a ser constant". Es va inclinar per l'àrea social i, "per edat, i per comoditat, vaig voler provar l'educació en línia. Abans de començar el grau, vaig cursar l'assignatura Comunicació cultural. El mètode em va agradar i els resultats van ser bons". Això el va fer decidir-se, i ara assegura que "estudiar per gust i sense pressions és un luxe, divertit i apassionant", i anima la gent de la seva edat a seguir el mateix camí: "Que no els faci gens de por, que tot són avantatges. Es relacionaran amb persones més joves i això els proporcionarà una visió de l'actualitat diferent".

En Ramon Roca (69 anys) també va estudiar tres cursos d'Arquitectura i un de Matemàtiques, però no va acabar cap d'aquests estudis. Ja passats els seixanta, "volia conèixer més a fons què és la informàtica, saber com funciona una mica més detalladament i poder arribar a saber quelcom de la IA. Em vaig matricular del grau d'Enginyeria Informàtica. Només busco coneixement. Vaig escollir la UOC per la facilitat de fer les assignatures al meu ritme i no haver d'anar a classes presencials". Per a ell, el més difícil és entrar dins de les dinàmiques pròpies de la programació, i el més fàcil, allò relacionat amb les matemàtiques. Així mateix, "és difícil també dedicar una continuïtat de temps a estudiar. El meu treball em fa viatjar moltes vegades", comparteix.

Lacalle afirma que "estem en una societat en què joventut i activitat estan sobrevalorades. Moltes vegades tenim una imatge deformada del que és l'envelliment i de com funcionen les persones grans. El que en alguns moments ens trobem aquestes persones estudiant no diria que canvia l'imaginari col·lectiu, però és una petita contribució a aquest canvi. Els estereotips costen molt de canviar, és una carrera de fons i en moltes direccions, però és un granet de sorra. Malauradament, quan coneixem algú, acabem veient-lo com una excepció".

En Josep Torné (Gelida, 66 anys) ho té clar: "Ja estic jubilat, però renuncio que em facin sentir inútil. El cervell és tan plàstic als 30 com als 70. Jo estic en plena forma, tot i els meus 66 anys. Soc enginyer elèctric, i a la UOC he estudiat altres àrees del coneixement. Ara estic fent una de les carreres que sempre he volgut: Psicologia". No és la seva primera experiència universitària en línia, ja que a la UOC ha estudiat "el màster de Planificació i Direcció de la Qualitat i l'MBA, una experiència completament enriquidora i perfecta per a la conciliació. Aquesta universitat, a hores d'ara, ja forma part, des de fa molts anys, de l'entramat universitari, i està completament consolidada i acceptada". Aquesta experiència, resumint-ho en una sola paraula, li aporta "criteri".

El cas del Juan Torras (61 anys), estudiant del màster universitari d'Alimentació en l'Activitat Física i l'Esport, és diferent. Aquest màster li aporta una visió diferent de l'esport, i diu que "gràcies als nous coneixements adquirits, la Federació Espanyola de Tir el va contractar. Acabo de tornar d'Almaty (Kazakhstan), on hem aconseguit un or, una plata i un sisè lloc per a l'esport espanyol". Ja havia estudiat un màster anteriorment, i l'experiència positiva va fer que s'animés a viure aquesta segona experiència malgrat tot el bagatge que ja porta: "2 carreres, 20 cursos d'especialització i 2 màsters, sumats a 43 anys en el món laboral, amb una vida laboral molt diversificada, des de director d'un centre fins a fisioterapeuta en una mútua".

Reptes i claus

Però no tot són flors i violes. La professora Lacalle recorda que "el ser gran té inconvenients que no cal dramatitzar, com ara un canvi en la memòria o en la velocitat, canvis en altres capacitats cognitives o físiques… Ser gran et posa en un altre escenari. La gent jove ha d'acabar en X temps. El seu futur professional depèn del seu expedient acadèmic i del fet que acabin. En canvi, en el cas de la gent gran, la vivència és diferent: és per plaer, per motivació… No tenen pressió ni han d'aconseguir res després. Això fa que en gaudeixin més. Més enllà de les capacitats cognitives, és important saber que aquestes persones venen d'un altre paradigma acadèmic que ha anat canviant al llarg dels anys. Ara es troben amb entorns virtuals, però també amb altres maneres d'ensenyar per part dels docents, i això els pot dificultar les coses".

Per això, aquesta psicòloga "recomanaria a una persona gran que no es compari amb les persones del voltant i les seves capacitats. Cadascú funciona d'una manera diferent, i ens pot portar a la frustració comparar-nos. És important que siguin flexibles amb el temps que necessiten i no autoexigents, que es marquin un objectiu que els motivi i orienti, però no viure'l de manera impositiva. Han de ser conscients que fan servir un camí diferent al dels joves. Que preguntin i demanin suport als docents. Tenir constància els ajudarà".