El Centre de Mediació de Catalunya i la UOC posen en marxa una càtedra a fi d'impulsar l'ús de la mediació per resoldre conflictes

El Centre de Mediació de Catalunya, de la Direcció General de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació del Departament de Justícia, Drets i Memòria del Govern de la Generalitat, i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) creen la Càtedra per a la Resolució de Conflictes, Mediació i Transformació Digital, amb la finalitat d'impulsar i utilitzar encara més la mediació com una forma reeixida per a la resolució de conflictes a Catalunya. Les dues institucions volen aprofitar el coneixement que tenen per promoure aquests mètodes i processos en situacions en què es produeix un enfrontament entre dues o més persones o grups.

L'acord que fa possible la nova càtedra es va signar el juliol del 2022 entre la llavors consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l'exrector de la UOC, Josep A. Planell. Enguany, però, agafen el relleu i les regnes la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, i la rectora de la UOC, Àngels Fitó. El director de la càtedra és Xavier Pastor, professor del màster, el postgrau i les especialitats de conflictologia dels Estudis de Dret i Ciència Política, expert en resolució de conflictes públics i socials i en mediació, i impulsor de projectes de mediació esportiva i en l'oci nocturn. Pastor assenyala que la nova càtedra "vol reunir dades per analitzar la realitat social i els conflictes actuals". Això ha de permetre "posar al dia" la mediació que es fa a Catalunya i "motivar" les polítiques que la promouen perquè la ciutadania la pugui utilitzar de manera massiva en diferents àmbits i segments socials.

Pastor destaca la col·laboració entre la UOC i la Generalitat de Catalunya: "Som dues institucions amb molt de coneixement que ens hem posat d'acord per ajudar-nos. És una sort que la Generalitat hagi escollit la UOC, que té un recorregut de més de 25 anys i que està al dia en aspectes tecnològics, com la primera universitat en línia que va néixer al món". Per la seva banda, la consellera de Justícia, Drets i Memòria assenyala que la mediació i la gestió alternativa de conflictes és una de les apostes de la conselleria: "els vents bufen cap aquí i gràcies a col·laboracions com aquesta podrem aprofundir en el coneixement i fer política pública des de l’evidència". 

La tecnologia, aspecte clau en la mediació actual

Precisament la tecnologia té un paper important en la mediació actual, sobretot després del confinament obligat per la pandèmia de la COVID-19. La pandèmia va comportar un increment de conflictes en l'àmbit familiar i comunitari, tenint en compte que la gent passava més hores a casa i allà ho feia tot. La mediació va cobrar importància en aquest context, i també les mediacions en línia.

"Es van fer moltes mediacions a través de les aplicacions de videoconferència perquè no ens podíem trobar presencialment, però els conflictes no s'aturaven", recorda Pastor. L'expert de la UOC remarca, a més, que aquesta opció "s'ha mantingut" i "la gent la continua fent servir", perquè amb la pandèmia "hi va haver un abans i un després".

Un 70 % de mediacions telemàtiques

De les 2.777 mediacions que es van emprendre el 2020, un 70 % es van fer de manera telemàtica, segons dades del Centre de Mediació de Catalunya. Les mediacions acabades van augmentar prop d'un 20 % respecte del 2019. Aquest increment és una conseqüència directa de l'augment de conflictes veïnals a causa del confinament.

La mediació en línia funciona igual que la presencial i fins i tot "facilita" que la gent pugui parlar dels conflictes, "perquè no s'han de veure i trobar presencialment", explica Pastor. També fa més fàcil parlar-ne d'entrada, buscar el moment, ja que només t'has de connectar allà on siguis sense haver-te de desplaçar a cap oficina o instal·lació. "Aquesta distància permet que no hagis d'anar enlloc i que, si en un moment determinat la conversa no t'agrada, la puguis aturar i fins i tot acabar, apagar-ho tot", afegeix l'expert. Presencialment, en canvi, les pautes socials fan més difícil abandonar la situació.

Tot i això, l'opció en línia redueix la comunicació corporal, que per a la mediació és important, assenyala Pastor. L'expert també destaca el fet que presencialment es pot treballar la proximitat per "generar o fer més positiu un vincle que s'ha perdut o distorsionat". La mediació en línia, a més, requereix l'ús de plataformes que permetin certificar la identitat de les persones i facilitar sistemes de signatura electrònica, en cas que s'arribi a acords. "Comença a haver-hi plataformes globals específiques amb les quals es pot fer", afirma.

Les línies d'investigació de la nova càtedra

La nova càtedra té diferents línies d'investigació. Durant el 2022, s'han dut a terme dues línies; d'una banda, un estudi comparatiu sobre l'estructura i el funcionament d'oficines, centres i institucions públiques de mediació en altres països de l'entorn europeu. S'ha tractat de veure des dels governs qui fa què, com ho ordena, com ho promou i en quins àmbits socials funciona millor, i com s'articula dins de l'Administració per obtenir bons resultats. Aquest treball ha de servir per conèixer projectes d'èxit en l'àmbit nacional i internacional que puguin ser avaluats i analitzats pel Centre de Mediació de Catalunya amb la voluntat d'actualitzar i modernitzar la institució.

D'altra banda, una segona línia d'investigació, que continua el seu treball el 2023, se centra a estudiar el missatge que es projecta des dels professionals de la resolució de conflictes i els mitjans de comunicació sobre la mediació. Es parteix de la base que la mediació no és prou coneguda, que els seus professionals i les institucions fan un esforç per arribar a la gent, però que els mitjans acostumen a oferir-ne una visió generalista i amb un component negatiu, ja que es relaciona sobretot amb el conflicte i amb processos de negociació de conflictes internacionals i polítics que acostumen a tenir, a curt termini, pocs resultats positius. "Es tracta de saber quins missatges dels professionals de la mediació s'envien als mitjans, què saben aquests i què poden incorporar per al tractament informatiu i de les notícies, i així transmetre una idea més correcta del que és la mediació i com funciona el fet que connecti tothom", explica Pastor. El Centre de Mediació de Catalunya té la missió de fomentar i difondre la mediació a Catalunya, i per acomplir-ho, és necessari reconduir la comunicació i fer el missatge més entenedor per tal de connectar d'una manera més eficaç i eficient amb la ciutadania.

Per donar a conèixer els resultats d'aquests dos estudis, aquest any s'organitzaran unes jornades amb la participació de personal investigador i expert que ha treballat en el contingut dels estudis.

Enguany també està previst elaborar un mapa sectorial i territorial de les figures, serveis i projectes en mediació i gestió de conflictes que es desenvolupen al país, en concret, des de les diferents administracions. A més, s'efectuarà una recerca sobre el nombre i les característiques de les mediacions electròniques que actualment es duen a terme des de l'àmbit públic i privat.

La ciutadania pot accedir a serveis de mediació professionals des de l'àmbit privat, però també des del públic. El Centre de Mediació de Catalunya té un registre de mediadors i mediadores als quals assigna conflictes que van arribant. Molts ajuntaments també disposen de serveis de mediació en aquest sentit. Així mateix, qualsevol persona pot contractar serveis professionals perquè l'ajudin a gestionar de manera positiva un conflicte i tirar endavant un procés de mediació. L'èxit d'aquests processos ha de permetre que, tard o d'hora, menys conflictes del dia a dia acabin als jutjats.