13/7/23 · Recerca

Creen una aplicació per millorar la comunicació amb les persones amb trastorn de l'espectre autista

TEAppAutism ha estat cocreada amb usuaris i professionals i desenvolupada per investigadors de la UOC i del Parc Taulí
El projecte ha fet una revisió dels estudis científics sobre teràpies psicosocials en TEA i ha establert recomanacions per avançar en la recerca en aquest àmbit
L'app TEAppAutism, cocreada amb els usuaris i professionals de la UOC i el Parc Taulí, està disponible per dispositius Android i iOS. (Imatge: TEAappAutism)

L'app TEAppAutism, cocreada amb els usuaris i professionals de la UOC i el Parc Taulí, està disponible per dispositius Android i iOS. (Imatge: TEAappAutism)

Investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de l'Hospital Universitari Parc Taulí han desenvolupat una aplicació per a dispositius mòbils que recopila i presenta un seguit d'informacions i consells d'alt valor adreçats a persones que es relacionen amb nens o adults amb trastorn de l'espectre autista (TEA). El contingut es basa en una anàlisi profunda de l'evidència científica i també en l'experiència clínica dels professionals que tracten diàriament amb afectats d'aquest trastorn del neurodesenvolupament. La directora de l'eHealth Center de la UOC, Marta Aymerich, forma part del grup de recerca de l'eHealthLab, dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, que ha dissenyat la nova aplicació, "pensada per ajudar a solucionar la manca d'eines en la relació i la comunicació amb les persones amb TEA".

L'aplicació, disponible per a dispositius Android i iOS amb el nom de TEAppAutism, es fonamenta en un recull de vídeos de professionals acreditats del Parc Taulí que poden ser molt útils a familiars, amics i educadors dels afectats de TEA, però també als professionals tant de l'àmbit sanitari, educatiu o laboral que els tracten o els donen suport, com als investigadors que fan recerca sobre aquesta condició. En el projecte AUTAPP, a través del qual s'ha desenvolupat l'aplicació, també hi han participat investigadors dels Estudis de Ciències de la Salut i dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC. "El gran valor d'aquesta aplicació és que està creada conjuntament amb els usuaris finals, que ens han anat orientant fins a aconseguir una eina que esperem que resulti molt útil", apunta Aymerich.

Els reptes de la recerca en intervencions psicosocials

Els investigadors d'aquest projecte han fet una revisió sistemàtica de la literatura científica que ha estudiat les intervencions psicosocials per al TEA en els darrers deu anys i han detectat un volum important d'estudis amb marge de millora pel que fa a la qualitat metodològica. De fet, després d'analitzar més de 400 articles sobre intervencions psicosocials per al TEA, s'ha determinat que només trenta complien amb criteris de qualitat equiparables als d'altres disciplines de ciències de la salut.

"La complexitat i els estigmes dels problemes de salut mental han fet que, fins ara, la recerca no hagi pogut córrer tant com en altres camps ni hagi tingut el mateix finançament. Això i les dificultats per reclutar voluntaris i per aïllar els efectes de les intervencions psicosocials d'altres factors són els reptes que té la recerca en aquest camp", argumenta la directora de l'eHealth Center.

Cinc claus per avançar

Els investigadors de la UOC proposen un seguit de recomanacions metodològiques per garantir una recerca rigorosa i representativa i millorar-ne la validesa.

Una de fonamental és configurar grups de participants en els estudis més homogenis pel que fa a les habilitats cognitives, però més diversos en relació amb el gènere i d'altres determinants socials. Algunes de les investigacions estudiades tenien un 100 % de participants masculins.

També es recomana incloure l'aleatorització cega, és a dir, amb grups de control ben emmascarats i participants assignats a l'atzar que desconeixen si estan rebent tractament o no. Així mateix, s'aconsella als professionals que considerin la possibilitat de dividir els participants de l'estudi en grups amb dinàmiques clíniques diferents pel que fa a la durada i la freqüència d'una mateixa intervenció psicosocial, per tal de determinar quina opció pot ser més efectiva. En aquest sentit, també es recomana implementar programes de seguiment d'almenys un any per determinar si n'hi ha prou amb un tractament puntual o cal repetir-lo en el temps per garantir-ne l'eficàcia.

Finalment, es convida els investigadors a establir un consens internacional quant a tests diagnòstics per a TEA i també en les eines per valorar-ne l'evolució en un entorn de recerca clínica. "El fet d'emprar metodologies estandarditzades en la recerca ajudarà a tenir consens internacional sobre quines són les eines de diagnòstic per a la recerca clínica del TEA que permetin una comparació adequada entre estudis", assegura Aymerich.

Descarrega la infografia.

Sobre l'eficàcia de les intervencions psicosocials en TEA

El trastorn de l'espectre autista forma part dels trastorns del neurodesenvolupament, i el principal símptoma que presenta són les dificultats en la comunicació i la interacció social dels afectats, per bé que hi ha diversitat pel que fa a l'afectació i la gravetat. Malgrat que la causa del TEA encara no és coneguda, sí que se sap que té un fort component genètic i que amb un diagnòstic precoç i un tractament àgil d'aquestes dificultats s'obté un millor pronòstic en la qualitat de vida dels pacients i dels seus familiars. D'aquí que el projecte AUTAPP hagi fet una revisió sistemàtica de l'evidència científica sobre l'eficàcia de les teràpies psicosocials, amb la intenció de donar suport a la presa de decisions clíniques.

L'anàlisi d'assajos controlats aleatoritzats amb un mínim de deu pacients amb TEA que rebien teràpies psicosocials com a intervenció principal (i no com a complement a fàrmacs o a solucions tecnològiques) controlades en centres de salut ha permès als investigadors obtenir algunes conclusions. Per exemple, que la majoria d'aquests estudis (vint dels trenta seleccionats) es van dirigir a la comunicació i la interacció social, i que les intervencions estudiades, com ara PEERS© o l'entrenament en habilitats socials, van ser eficaces per millorar la interacció social i les habilitats comunicatives de les persones amb TEA. També que es van portar a terme molts menys assajos controlats i aleatoritzats (només quatre) per reduir els comportaments repetitius i que diferents intervencions com ara la teràpia cognitiva conductual o la teràpia amb integració sensorial i els estímuls sensorials motors van mostrar millores.

El projecte AUTAPP, amb participació de la UOC, ha rebut finançament de l'Institut de Salut Carlos III - Ministeri de Ciència i Innovació.

Aquesta recerca de la UOC afavoreix els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), concretament el número 3, sobre salut i benestar.

Contacte per a premsa

Sònia Armengou Casanovas
sarmengouc@uoc.edu
+34 619 413 823

 

UOC R&I

La recerca i innovació (R+I) de la UOC contribueix a solucionar els reptes a què s'enfronten les societats globals del segle XXI mitjançant l'estudi de la interacció de la tecnologia i les ciències humanes i socials, amb un focus específic en la societat xarxa, l'aprenentatge en línia i la salut digital.

Els més de 500 investigadors i investigadores i més de 50 grups de recerca s'articulen entorn dels set estudis de la UOC, un programa de recerca en aprenentatge en línia (e-learning research) i dos centres de recerca: l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i l'eHealth Center (eHC).

A més, la Universitat impulsa la innovació en l'aprenentatge digital mitjançant l'eLearning Innovation Center (eLinC), i la transferència de coneixement i l'emprenedoria de la comunitat UOC amb la plataforma Hubbik.

Els objectius de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides i el coneixement obert són eixos estratègics de la docència, la recerca i la innovació de la UOC. Més informació: research.uoc.edu.

Experts UOC

Contacte de premsa

També et pot interessar

Més llegits

Veure més sobre Recerca